Aquest és el treball sobre el territori que he realitzat juntament amb la Júlia Castells. L'hem fet sobre Gelida, concretament sobre una llegenda fictícia relacionada amb el Castell de Gelida i el que en fou un baró molt important, en Berenguer Bertran. Com que la presentació era interactiva i seria complicat poder-la penjar a través de l'Slideshare, us n'adjunto el document amb les imatges de la presentació per si us en voleu fer una idea...Espero que us agradi!
Adjunto un link a l'entrevista transcrita publicada el 23 de Novembre a "La Contra" de La Vanguardia. Es tracta d'una entrevista a Eulàlia Torras, psicoanalista i psiquiatra infantil que es titula "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé". He decidit posar el vincle a la transcripció de l'entrevista feta a El blog alternativo per dos motius: primer perquè l'hemeroteca de La Vanguardia està tancada a no-subscriptors per articles amb una antiguitat inferior a un mes i segon perquè en aquest bloc es recullen també tota una sèrie de comentaris d'internautes prou interessants:
Val a dir que ha creat molta polèmica, tanta que durant tota la setmana hi ha hagut cartes de protesta a l'apartat de "Cartas del lector" de La Vanguardia, així com múltiples debats a la xarxa sobre si el fet que els infants assisteixin a les escoles bressol abans dels tres anys els perjudica a nivell emocional, cognitiu i motriu, com afirma l'autora.
Des del meu punt de vista, si bé és cert que a Espanya hi ha un problema greu de conciliació de la vida laboral i la vida familiar, aquests perjudicis que suposadament l'autora atribueix a les llars d'infants no són reals. He vist infants evolucionar molt més ràpidament en tots els sentits des del mateix moment que comencen a acudir a l'escola, nens que són més desperts, més sociables, més avesats a treballar en grup. També he vist d'altres nens que han estat fins als tres anys amb els avis o la cangur també reuneixen aquestes qualitats. Així doncs, crec que com en moltíssimes d'altres coses, no tot és blanc o negre sinó que dependrà del nen, de l'entorn familiar, de la llar d'infants, de les educadores, del projecte educatiu...i d'infinitud de causes més.
Fer aquest tipus d'afirmacions, no contribueix a cuidar la confiança que molts pares i mares i la societat en general han anat posant de forma lenta i progressiva en les escoles bressol. Crec que de ben segur molts pares s'han sentit culpables després de llegir aquest article per deixar els seus fills a les escoles bressol. Pot defensar-se que és necessari que els pares dediquin més temps als fills sense atacar la bona feina que es fa des de les llars d'infants. Són coses diferents; no confonguem.
En aquesta sessió de Seminari, vam presentar les activitats que havíem dut a terme el dia d'activitat lliure de la Setmana Cultural. Les propostes que van sortir van ser diverses: Museu Picasso, Cosmocaixa, CaixaForum, Aquàrium...totes tenien en comú que estaven pensades per a nens d'Infantil, però després d'exposar-les vam poder veure que cadascuna tenia un valor pedagògic concret: la descoberta del planeta (animals, plantes, etc.), la moral que s'extreu dels contes, la descoberta d'un pintor, de les seves obres i tècniques (el color, la textura, la col·locació dels personatges en l'espai...). Està molt ben pensat deixar un dia d'activitat lliure dins la setmana cultural perquè en posar en comú les activitats, se'n multiplica l'efecte. Tot i que a moltes de les activitats que proposaven els meus companys no hi havia assistit, sí que vaig poder fer-me una idea general de la oferta que tenien per Infantil i de l'activitat que ens exposaven en concret.
Crec que és important compaginar aquest tipus d'activitats amb la rutina diària d'una escola, no només per a trencar la rutina i fer quelcom "més divertit" sinó també per reforçar conceptes que s'hagin pogut treballar prèviament a classe.
La segona part de la sessió de Seminari la vam dedicar a fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora, d'Alejandro Amenábar. Van sortir temes molt interessants, com la importància que tenia fa alguns anys la comunicació oral, sobretot en la política, i de com s'ha anat devaluant fins arribar a una retòrica buida de contingut, grisa, trista i avorrida. Des del punt de vista, aquesta és una de les causes principals de la desafecció que vivim els ciutadans d'avui en dia vers la classe política que fa que la tendència de l'abstenció en els comicis siguin ascendent i imparable.
Va sortir també el tema de l'integrisme ideològic (religiós o no), i de com alguns sectors radicals es valen de la força i la violència per a defensar les seves idees. Es tracta d'un tema de candent actualitat (en el món àrab amb l'islamisme radical, a molts països africans amb les lluites tribals, al país vasc amb ETA...). En la pel·lícula es tracta sobretot l'integrisme de tipus religiós, i de com els dogmes s'utilitzen per controlar les ments i les vides de les persones. De totes maneres, i sense ànim de defensar les barbàries que s'han fet històricament en el nom de Déu, crec que la pel·lícula és una mica tendenciosa en aquest sentit. El fet que els cristians que surten exaltats vestits de negre es tracti d'una secta, d'una escisió de l'Església com van ser els parabolians, només es tracta de passada i em fa fer molta ràbia sortir del cinema sentint comentaris molt i molt negatius sobre l'Ésglésia i sobre els cristians en general (que tot sigui dit, fan una molt bona tasca humanitària i social des de moltes institucions).
Vam parlar també del fervor de les masses i de com una persona pot deixar-se portar per l'odi, la ràbia, la bogeria cega, en moments determinats. Algunes de les escenes de la pel·lícula en què es veuen aquestes masses enceses d'odi, amb la mirada perduda en algun punt llunyà, em van recordar a les imatges que ens arriben de Palestina i Israel, d'Afganistán i de molts d'altres punts del planeta. Quan de vegades sento notíces de l'estil "una massa enfervorida va linxar un home acusat de (...)" o "va apedregar fins a la mort una dona acusada d'adulteri (...)" penso que no hem evolucionat gaire respecte aquells neandertals que caçaven en grup...Fa por pensar com n'és de fina la línia que separa la raó de la bogeria, quan de masses es tracta, i com n'és de senzill convèncer la gent desinformada per a fer segons què. D'aquí la necessitat completament vital d'estar sempre informats per a no convertir-nos en parabolians d'alguns temes.
A Expressió Plàstica vam fer una pràctica realment sorprenent, més pel seu resultat que per la manera de treballar: vam treballar a partir de les ombres. Aquesta és una pràctica molt interessant per a fer-la amb nens d'Infantil, per la seva poca complexitat i perquè es tracta d'un treball diferent i estimulant.
En primer lloc, i encara que sigui molt obvi, cal deixar clar que perquè hi hagi ombres ha d'haver-hi llum. Així doncs, vam treballat amb un projector dels que solem trobar a les escoles per a veure les transparències.
La primera part de la pràctica va consistir en posar sobre el projector elements que ens ajudessin a configurar a la pantalla una representació figurativa (paisatge, objectes coneguts, etc.). Aquest va ser el resultat del nostre treball, representant una granja, juntament amb elmaking-off d'aquesta tècnica:
Després vam fer una composició més abstracta utilitzant fulles, sorra, pinces del cabell i xinxetes. Aquest en va ser el resultat i el making-off d'aquesta part:
Una altra part de la pràctica consistia en experimentar amb caixes amb el fons transparent (per exemple, caixes de fusta amb el fons de vidre) i sorra o farina. Nosaltres vam fer algunes proves amb la sorra i una de les figures que va sorgir va ser aquesta, que podeu veure aquí juntament amb el making-off d'aquesta tècnica:
La darrera part de la pràctica consistia en posar transparències al projector amb dibuixos i resseguir-los sobre un paper blanc que servia alhora de pantalla. Nosaltres vam dibuixar un gat fet per un nen, que es recull en el llibre "Els cent llenguatges dels infants", de l'Editorial Rosa Sensat. Ens va costar una mica de fer perquè el traç era molt gruixut i al començament disposàvem de rotuladors massa fins. Pel que vam poder observar del retorn d'experiència dels altres grups, els DACS funcionen millor. Aquesta ha estat la nostra obra i el nostre making-off:
El llenguatge àudiovisual és aquell que utilitza la imatge i el so. Igual que en el llenguatge verbal o en el de les paraules escrites, també se'n pot ser lector i escriptor. La majoria de nosaltres estem més avesats a llegir llenguatge àudiovisual (sons, imatges, salts en el temps...), en tant que consumidors de cinema, publicitat, sèries, webs, vídeos, etc. En canvi, almenys en el meu cas, aquesta ha estat la primera experiència amb software de creació de vídeo. Fins ara, per a fer presentacions sempre havia utilitzat programes de l'estil del Power Point (que a diferència dels vídeos també permet interactuar). És a dir, que en aquesta pràctica he après a utilitzar una nova eina per a expressar-me en llenguatge digital.
El que hem de tenir clar és que per un nen sempre és interessant crear, per ell és gairebé més important el procés que el resultat. És, doncs, convenient que com a futurs mestres tinguem també competències en escriptura de llenguatge àudiovisual per a poder ensenyar als nens a utilitzar aquestes eines.
A través del llenguatge àudiovisual no transmeten fets (almenys no tant) sinó emocions. Les imatges, les músiques, els silencis intencionats, solen remetre'ns a idees, conceptes, contextos...més que a fets concrets.
Dintre dels vídeos podríem distingir en vídeo-lliçons i vídeos motivadors. En el primer grup hi inclouríem el vídeo que vam veure a classe anomenat "Petita història de Catalunya". Són l'equivalent en vídeo de les lliçons magistrals de tota la vida. No estan pensats per a ser vistos en grup perquè transmeten fets i solen donar moltes dades que en un visionat en grup difícilment serem capaços de retenir. Aquest tipus de vídeo són útils com a reforç individual per veure, per exemple, a casa abans d'un examen, per preparar una lliçó, un esquema, etc., però no per ser vistos en una classe tots junts.
Amb el segon tipus de vídeo, solem aprendre quan en parlem en grup després de veure'l. És per això que és important que el vídeo es complementi amb una activitat posterior de treball a classe, de guia, per intentar que els alumnes arribin a les seves pròpies conclusions. En aquest grup hi inclouríem el vídeo "Sopar per a dos" que vam veure tots junts i del que, per exemple, vam poder extreure conclusions com "Quan ens barallem, perdem oportunitats" (escena de la lluita).
En el cas dels documentals, tot i que podríem pensar que són vídeo-lliçons, si ens hi fixem bé ens adonarem que estan enfocats de manera sensacionalista, i que també s'ajuden de músiques, imatges impactants i d'altres "petites trampes" per arribar a emocionar-nos. Els documentals solen buscar l'espectacle i, lluny de transmetre informació objectiva, solen jugar amb les nostres emocions.
Per aprofundir més en el tema de les vídeo-lliçons i vídeo-motivadors, és molt recomanable llegir el capítol anomenat La utilització dels videogrames didàctics (pàgines 29 a 35), del document "Per a una didàctica dels mitjans àudiovisuals", de Joan Ferrés.
El programa que vam utilitzar per fer la pràctica va ser el Windows Movie Maker, que és un software d'edició de vídeo que ve instal·lat amb les darreres versions de Windows. Els formats més utilitzats en aquest software són .wmv (Windows Media Video), .avi (Audio Video Intercalat) i .mov (Quick Time Movie), tot i que per reproduir aquest darrer necessitem el Quick Player.
Les grandàries estàndar solen ser:
DV = 720x576 píxels
HDV = 1440x1152píxels (vídeo en alta definició; aquesta grandària la sol determinar l'aparell, en aquest cas, la càmara de vídeo)
Per a fer la pràctica disposàvem d'una música i un vídeo amb una sèrie de clips amb imatges de Blanquerna (com un recorregut per dins i fora de l'escola). El que vam haver de fer va ser:
1. Grabar en una sola carpeta tot el que necessitàvem per a fer-lo.
2. Importar el vídeo (queda separat per clips que poden retallar-se, enganxar-se, etc.)
3. Importar l'àudio i col·locar-lo a la pista corresponent a àudio.
4. Escurçar el vídeo i la música a 1 min (recordar que amb el botó dret pot silenciar-se, intensificar o atenuar la música).
5. Posar diferents efectes (a sobre el clip), transicions (entre clips), des d'Herramientas/Transiciones i arrossegant.
6. Afegir títol i crèdits, així com algun subtítol pel mig del vídeo.
7. Quan estigui acabat, fer Finalizar película/Guardar en el equipo/Siguiente.
Pel que fa al Museu de la Música, ens expliquen que tenen un departament especialitzat en Activitats i Educació, que ha preparat un Programa Educatiu que permet adaptar els itineraris segons l'edat dels alumnes (des d'Infantil fins a universitaris o estudiants de música). Els itineraris que proposen per Infantil són bàsicament dos: Descobrim el Museu de la Música (P3-P5) i Vine a trobar el teu instrument amic (P5-2n de Primària). En el primer dels casos, es tracta d'un itinerari on l'infant podrà observar, escoltar, identificar, descobrir, ballar...mentre investiga un misteri creat a l'aula a partir d'informació i materials (cartes, fotografies, etc.) que el mestre anirà rebent a l'aula. En el segon cas, es parteix d'un joc participatiu on els diferents equips en què s'haurà dividit l'aula buscaran, identificaran i reconeixeran el so dels instruments proposats, ajudats per les imatges dels instruments protagonistes (que duran penjats al coll amb una cartolina). Aquesta visita acaba a la Sala d'Interactius:
-
En aquesta sala poden provar-se alguns instruments i també algunes maquetes sonores:
Aquestes visites al Museu solen complementar-se des de les escoles amb un dels concerts que l'Auditori programa per a Infantil: Wimoweh,El poble de vent i fusta, Corda i descorda, Ma, me, mi... Mozart o Girasons. Nosaltres vam fer com ells i vam anar a veure Corda i descorda. Com que no es podien fer fotos durant el concert, us poso una imatge de l'escenari tot just abans de començar:
Aquest concert va ser una de les activitats de la Setmana Cultural que més em va agradar. Vam poder viure en primera persona el que viuen els infants quan van a veure un concert d'aquestes característiques: vam riure, ens vam emocionar, vam descobrir sons...va ser genial! Els músics que hi participen són ACTORS, en majúscules, són expressius, se'ls entén perfectament, són capaços de transmetre amb un gest, una mirada, una expressió de la seva cara. Va ser realment interessant. Crec que la durada del concert és l'apropiada per a nens d'aquestes edats. El que realment m'ha sobtat és que puguin tractar-se amb tant de sentit de l'humor i teatre obres clàssiques de grans compositors. Crec que és una bona manera d'apropar aquest tipus de música als infants.
Per últim, ens van fer una petita xerrada on ens van transmetre que la música és una necessitat, no un luxe, i que és per això que s'ha d'intentar que arribi a tothom, fins i tot als més petits. També se'ns va dir que el que ells es proposen quan pensen un concert és que els nens "aprenguin sense ser ensenyats", aprofitar que la música ens parla, ens emociona, per estimar-la (però per estimar alguna cosa primer cal conèixer-la). Des dels programadors de concerts per a nens de l'Auditori tenen dos objectius bàsics: impactar perquè els nens s'interessin per la música i fer que experimentin (potenciar activitats perquè ells també puguin fer música).
Ens ha rebut la Carme Castelltort, que és la directora del centre, juntament amb dos altres mestres, el responsable d'Infantil i un mestre de Blanquerna que està al càrrec del Centre de Tecnologies Ituarte.
Potser el que més han intentat remarcar durant l'exposició és que Joan XXIII sempre ha estat un centre obert al barri, des de la seva fundació l'any 1968. Van ser un centre pioner en molts aspectes, per exemple, pel fet de disposar de piscina coberta pròpia (la major part del barri hi va aprendre a nedar). Quan es va construir el pavelló municipal molt a prop de l'escola, incorporant també una piscina coberta, l'escola va decidir reconvertir l'espai de la piscina en el que avui en dia és el Centre de Tecnologies Ituarte (molta gent hi està aprenent noves tecnologies).
La missió del centre és "promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat". És per això que desglossen la formació en quatre aspectes clau:
Acadèmica: aprendre a aprendre.
Personal: aprendre a ser.
Social: aprendre a conviure.
Cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.
L'escola té dues línies d'Infantil, dues de Primària, quatre línies d'ESO, tres de Batxillerat, cinc cicles de Grau Mitjà, cinc de Grau Superior i cursos de formació no reglada (de formació ocupacional, de formació no reglada, programes de qualificació professional). El que s'intenta és que cadascú trobi el seu camí i que, alumnes que no han acabat l'ESO puguin tenir també accés a d'altres estudis que els permetin formar-se com a professionals i com a persones. Actualment, el centre compta amb uns 1524 alumnes.
Els aspectes bàsics del centre que n'ha destacat la seva directora són:
Innovació Pedagògica: a través dels departaments troncals (matemàtiques, llengües, etc.), de la formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.
Innovació en TIC: a través del Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i del Centre de Tecnologies Ituarte.
Escola arrelada a l'entorn (al barri de Bellvitge)
Pel que fa a Infantil, a l'escola comprèn l'etapa d'entre els 3 i 6 anys (P3-P4 i P5-1r). En el seu moment, es va decidir incloure 1r de Primària a Infantil per similituds en les formes d'aprenentatge i ensenyament.
Poden distingir-se tres grans fites dins d'aquesta etapa:
Procurar que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat.
- En aquesta línia, es para especial atenció al període d'adaptació de cada etapa, a l'acollida a l'entrada a l'escola (a les 9h i a les 17h) i a la sortida de l'escola, quan les famílies van a recollir els infants. El que s'intenta és que aquestes transicions fomentin el diàleg escola-família-infant.
Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferents ritmes d'aprenentatge.
- Es potencia la relació amb les famílies i l'atenció a la diversitat.
- Des del Departament d'Orientació es treballa conjuntament amb els professors i els tutors per donar suport al procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquest departament ofereix els seus serveis en els àmbits personal, social, emocional, d'orientació acadèmica i vocacional.
Despertar l'interès per aprendre:
- És per això que es treballa per projectes (per donar protagonisme al nen) i per racons (per aportar autonomia, respectar el ritme del nen i despertar el seu interès).
- S'utilitza el joc (simbòlic, lliure, dirigit, didàctic, motriu) com a eina per aprendre.
- Es treballa molt des del llenguatge plàstic per establir pre-conceptes (treballs globals).
- Es potencia des de ben petits l'ús de les TIC i les TAC, tant des de la motivació com des de la comprensió.
- Es procura treballar de forma cooperativa, per tal d'afavorir la interacció, la comunicació i les relacions socials.
A nivell personal, em va sorprendre molt la manera com estaven organitzats, la forma que tenen de treballar i el fet de trobar una escola tan avançada a nivell pedagògic i tecnològic al mig de Bellvitge. Sovint els prejudicis ens fan imaginar-nos que una escola com aquesta només podria estar ubicada a segons quines zones de Barcelona, però el que és realment interessant d'aquesta escola és que no només està ubicada al barri de Bellvitge sinó que està totalment integrada al barri, tant a nivell escolar com a nivell social (classes de formació per adults, activitats conjuntes amb les famílies...).
També em va cridar molt l'atenció que des de ben petits les TIC/TAC estiguessin tan integrades a les aules, els infants hi treballen de forma habitual i les tenen integrades en el seu procés d'aprenentatge com una eina més. Les pissarres digitals de gran format, les zones d'ordinadors, les petites PDIs on dibuixaven i treballaven a nivell individual...i tot convivint en harmonia amb les pissarres tradicionals, els murals, les pintures i els llapissos tradicionals. Tot plegat, molt enriquidor. Per últim, adjunto una petita presentació sobre la nostra visita a l'escola en general i a les aules d'Infantil en particular.
Tercer dia de Setmana Cultural, pensat per a què cadascú triï una visita per a conèixer l'oferta educativa d'algun centre. Juntament amb un company de seminari, nosaltres vam decidir anar al Museu de la Ciència, més conegut ja com a Cosmocaixa. Vam contactar via email amb la Directora dels Serveis Educatius del centre, que molt amablement ens va convidar a compartir una de les activitats que es realitzen amb escoles, anomenada Mira com mengen!.
La Directora, no només ens ha explicat tots els serveis educatius que ofereixen, sinó que ens ha acompanyat fins a l'inici de l'activitat i ens ha fet passar gratuïtament.
L'oferta educativa comença sobretot a partir dels 4 anys, tot i que hi ha alguna activitat que pot adaptar-se també a infants de 3 anys. Les activitats fixes són el Toca-toca!, el Click i Flash i el Planetari Bombolla. Recentment han introduït aquesta nova activitat anomenda Mira com mengen!. La primera activitat va sorgir de la necessitat d'acostar certes famílies d'animals com els rèptils o els amfibis a la canalla, perquè els hi perdessin la por i el fàstic i els coneguessin millor. Fa molts anys que dura i és una de les que té més èxit. Actualment s'ha ampliat també al món de les plantes i s'ha dividit en Selves, Deserts i Mediterrània.
El Click i Flash va néixer de la necessitat d'acostar la física als infants, perquè la oferta relacionada amb el món de la ciència estava molt limitada al món de la Biologia i no hi havia cap activitat relacionada amb la Física. En aquesta activitat s'intenten acostar conceptes com la flotabilitat, la tensió superficial o els mecanismes als més petits, a través d'experiments i jocs. L'activitat es divideix en Click, pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys, i Flash, per a nens d'entre 7 i 9 anys.
El Planetari Bombolla és un espai pensat per a despertar la curiositat dels més menuts vers el cel que els envolta. S'adapta a l'estació de l'any per tal que puguin extrapolar-ho a allò que podran veure ells al cel si l'observen per la nit. Se'ls hi expliquen les característiques principals dels planetes, així com les històries de les constel·lacions. Està pensat per a nens d'entre 3 i 8 anys.
Finalment, l'activitat que nosaltres hem realitzat juntament amb un grup de P5, consisteix en realitzar un itinerari per sota del Bosc Inundat mentre s'explica què menja cada grup d'animals de la selva: peixos (es fa coincidir l'explicació amb el moment exacte en què se'ls hi dóna de menjar), granotes, boes, capibares, formigues, etc. El millor de l'activitat han estat genial les reaccions i les preguntes dels nens, completament emocionats i al·lucinats amb tot el que els hi explicava la guia.
Segon dia de setmana cultural: visitem el MNAC, tot realitzant l'activitat "Dansa de fades i follets", pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys.
Primer de tot, la responsable del Departament d'Educació del MNAC ens va fer una breu explicació sobre la seva feina. Aquest departament va néixer l'any 1975, quan un grup d'estudiants de Belles Arts van decidir oferir aquest servei a les escoles, per tal d'apropar l'art als infants. El servei inclou tant visites com tallers. Avui en dia, consta de tres persones, que són llicenciats i diplomats en Història de l'Art, Belles Arts i/o Educació Primària.
El departament edita un dossier, l'educART, que el reben les escoles i que presenta les activitats relacionades amb les col·leccions permanents del Museu i que es duran a terme durant el curs. Aquest any consta de 28 propostes agrupades en tres grans grups: visites comentades, visites dinamitzades i visites taller.
El departament també duu a terme cursos de formació permanent, dedicats al professorat, sobre exposicions temporals o per a presentar noves propostes per a les escoles. Així mateix, a la botiga del MNAC, podem trobar també dossiers específics per activitats concretes. Per exemple, l'activitat "Dansa de fades i follets" té el seu dossier a la venta amb l'explicació corresponent, l'itinerari, propostes per a dur a terme dins i fora del MNAC i un CD d'àudio amb les cançons que es treballen durant l'activitat.
Per últim, se'ns va presentar també els programes de què disposen pensats per a públic familiar i educadors en el lleure (caps de setmana , festius, etc.).
Pel que fa ja més concretament a l'activitat de "Dansa de fades i follets", va consistir en una visita guiada molt especial. A través del fil conductor de les fades, els nans i els follets, vam anar recorrent les sales cercant quadres que tinguessin com a tema les fades i els follets. La guia va plantejar l'activitat com si nosaltres fóssim els infants, i nosaltres vam intentar posar-nos a la pell d'un nen per una estona. Titelles, cançons, flors de tela, dibuixos, varetes màgiques i una dansa final a la sala dels tallers, van contribuir a crear un halo de màgia a l'activitat. Si, a més, ens posem al lloc d'un nen que està veient i sentint tot això, l'activitat ha de ser realment màgica. A cada quadre que ens aturàvem, la guia ens explicava una història, més pensada per a què ens fixéssim en algun detall que per a analitzar el quadre en sí (època, tècnica, etc.). Ara toca realitzar un petit treball individual basant-nos en l'oli sobre tela "Somni" de Joan Brull:
Primer dia de setmana cultural, primera sortida: el Bosc de Cordes a Natupark, Cerdanyola.Vam trobar-nos diferents circuits, etiquetats per colors segons la dificultat, com passa amb les pistes d'esquí: verd, blau, taronja, vermell i negre. Les alçades també varien des de 1,5 m fins a 14 m.També disposen de circuit infantil per a nens de 4 a 6 anys.
El tema de la seguretat és bàsic per a planificar i realitzar una sortida d'aquest caire. Des de la web de Natupark, podem descarregar-nos el Reglament Intern i el Certificat de Seguretat. També a la seva web hi trobem un apartat dedicat exclusivament a les escoles, on expliquen quin tipus d'oferta específica tenen i on podem descarregar-nos el dossier, amb les condicions de la reserva, informació sobre els circuits, un mapa de la instal·lació, tarifes, etc.
Entradas
