El llenguatge àudiovisual: Movie Maker

El llenguatge àudiovisual és aquell que utilitza la imatge i el so. Igual que en el llenguatge verbal o en el de les paraules escrites, també se'n pot ser lector i escriptor. La majoria de nosaltres estem més avesats a llegir llenguatge àudiovisual (sons, imatges, salts en el temps...), en tant que consumidors de cinema, publicitat, sèries, webs, vídeos, etc. En canvi, almenys en el meu cas, aquesta ha estat la primera experiència amb software de creació de vídeo. Fins ara, per a fer presentacions sempre havia utilitzat programes de l'estil del Power Point (que a diferència dels vídeos també permet interactuar). És a dir, que en aquesta pràctica he après a utilitzar una nova eina per a expressar-me en llenguatge digital.

El que hem de tenir clar és que per un nen sempre és interessant crear, per ell és gairebé més important el procés que el resultat. És, doncs, convenient que com a futurs mestres tinguem també competències en escriptura de llenguatge àudiovisual per a poder ensenyar als nens a utilitzar aquestes eines.

A través del llenguatge àudiovisual no transmeten fets (almenys no tant) sinó emocions. Les imatges, les músiques, els silencis intencionats, solen remetre'ns a idees, conceptes, contextos...més que a fets concrets.

Dintre dels vídeos podríem distingir en vídeo-lliçons i vídeos motivadors. En el primer grup hi inclouríem el vídeo que vam veure a classe anomenat "Petita història de Catalunya". Són l'equivalent en vídeo de les lliçons magistrals de tota la vida. No estan pensats per a ser vistos en grup perquè transmeten fets i solen donar moltes dades que en un visionat en grup difícilment serem capaços de retenir. Aquest tipus de vídeo són útils com a reforç individual per veure, per exemple, a casa abans d'un examen, per preparar una lliçó, un esquema, etc., però no per ser vistos en una classe tots junts.

Amb el segon tipus de vídeo, solem aprendre quan en parlem en grup després de veure'l. És per això que és important que el vídeo es complementi amb una activitat posterior de treball a classe, de guia, per intentar que els alumnes arribin a les seves pròpies conclusions. En aquest grup hi inclouríem el vídeo "Sopar per a dos" que vam veure tots junts i del que, per exemple, vam poder extreure conclusions com "Quan ens barallem, perdem oportunitats" (escena de la lluita).

En el cas dels documentals, tot i que podríem pensar que són vídeo-lliçons, si ens hi fixem bé ens adonarem que estan enfocats de manera sensacionalista, i que també s'ajuden de músiques, imatges impactants i d'altres "petites trampes" per arribar a emocionar-nos. Els documentals solen buscar l'espectacle i, lluny de transmetre informació objectiva, solen jugar amb les nostres emocions.

Per aprofundir més en el tema de les vídeo-lliçons i vídeo-motivadors, és molt recomanable llegir el capítol anomenat La utilització dels videogrames didàctics (pàgines 29 a 35), del document "Per a una didàctica dels mitjans àudiovisuals", de Joan Ferrés.

El programa que vam utilitzar per fer la pràctica va ser el Windows Movie Maker, que és un software d'edició de vídeo que ve instal·lat amb les darreres versions de Windows. Els formats més utilitzats en aquest software són .wmv (Windows Media Video), .avi (Audio Video Intercalat) i .mov (Quick Time Movie), tot i que per reproduir aquest darrer necessitem el Quick Player.

Les grandàries estàndar solen ser:

• DV = 720x576 píxels
• HDV = 1440x1152 píxels (vídeo en alta definició; aquesta grandària la sol determinar l'aparell, en aquest cas, la càmara de vídeo)

Per a fer la pràctica disposàvem d'una música i un vídeo amb una sèrie de clips amb imatges de Blanquerna (com un recorregut per dins i fora de l'escola). El que vam haver de fer va ser:

1. Grabar en una sola carpeta tot el que necessitàvem per a fer-lo.

2. Importar el vídeo (queda separat per clips que poden retallar-se, enganxar-se, etc.)

3. Importar l'àudio i col·locar-lo a la pista corresponent a àudio.

4. Escurçar el vídeo i la música a 1 min (recordar que amb el botó dret pot silenciar-se, intensificar o atenuar la música).

5. Posar diferents efectes (a sobre el clip), transicions (entre clips), des d'Herramientas/Transiciones i arrossegant.

6. Afegir títol i crèdits, així com algun subtítol pel mig del vídeo.

7. Quan estigui acabat, fer Finalizar película/Guardar en el equipo/Siguiente.

8. Embedir-lo al bloc. Aquí el teniu!

Baby Human: caminar, parlar, sentir

A Educació Física hem estat veient i comentant aquest vídeo ("Caminar") sobre el desenvolupament de les habilitats motrius dels infants:

Hem parlat de la necessitat que els nens es moguin, perquè un nen que no es mou serà un nen que no es relaciona. També hem comentat que és important que l'infant no se salti fases del moviment (si ho fa no passa res, però no se'ls ha de forçar).

La Sara ens ha comentat que també hi havia dos vídeos més també molt interessants (que no hem pogut veure a classe però que us recomano que si teniu un moment els mireu), que s'anomenen "Hablar" i "Sentir":

Plou...plou? Una audició original

Us convido a gaudir d'una audició una mica especial. És una coral eslovena anomenada Perpetuum Jazzile que ofereix temes de jazz i música popular, però que aquesta vegada ens sorprèn amb un tema molt original (gairebé màgic si tanquem els ulls). No dono més pistes, només dir-vos que...la unió fa la força!

Interactivitat

Els ordinadors, que van començar essent màquines per a fer càlculs, gràcies als avenços tecnològics que n'han millorat la qualitat de les imatges, del so i de la informació en general, han esdevingut poc a poc màquines per a comunicar-nos.

Ara bé, podria dir-se que l'autèntica revolució en la manera d'organitzar la informació han estat els conceptes d'hipertext i hipermèdia. El primer fa referència a un nou model d'informació relacionada: la informació es troba en llocs diferents i s'hi accedeix de forma automàtica, si es vol, a través dels nusos (punts de connexió). Quan a més de text, s’accedeix a imatges, animacions o sons, es parla d’hipermèdia. Aquesta manera d’organitzar la informació és assimilable al funcionament del nostre cervell: es treballa per associació d’idees.

Aquests nusos s’uneixen entre sí a través d’enllaços, creant una àmplia xarxa que alhora pot connectar-se amb d’altres xarxes. Aquesta és una de les gran qualitats de la interactivitat i una de les que han aprofitat els videojocs per a convertir-se en entreteniment de gran consum. Els sons, la participació, l’acció, les imatges i el moviment, han estat les altres. Les millores en les interfícies (teclat, ratolí, webcams, altaveus...) ha permès mica en mica que la comunicació fos cada vegada més bidireccional, permetent així una major participació de l’usuari, no només en el cas dels videojocs sinó en la interactivitat en general.

Efectes dels mitjans