Els ordinadors, que van començar essent màquines per a fer càlculs, gràcies als avenços tecnològics que n'han millorat la qualitat de les imatges, del so i de la informació en general, han esdevingut poc a poc màquines per a comunicar-nos.
Ara bé, podria dir-se que l'autèntica revolució en la manera d'organitzar la informació han estat els conceptes d'hipertext i hipermèdia. El primer fa referència a un nou model d'informació relacionada: la informació es troba en llocs diferents i s'hi accedeix de forma automàtica, si es vol, a través dels nusos (punts de connexió). Quan a més de text, s’accedeix a imatges, animacions o sons, es parla d’hipermèdia. Aquesta manera d’organitzar la informació és assimilable al funcionament del nostre cervell: es treballa per associació d’idees.
Aquests nusos s’uneixen entre sí a través d’enllaços, creant una àmplia xarxa que alhora pot connectar-se amb d’altres xarxes. Aquesta és una de les gran qualitats de la interactivitat i una de les que han aprofitat els videojocs per a convertir-se en entreteniment de gran consum. Els sons, la participació, l’acció, les imatges i el moviment, han estat les altres. Les millores en les interfícies (teclat, ratolí, webcams, altaveus...) ha permès mica en mica que la comunicació fos cada vegada més bidireccional, permetent així una major participació de l’usuari, no només en el cas dels videojocs sinó en la interactivitat en general.
Entradas
