Competències digitals del mestre

Com molt bé s'explica en l'entrada del Bloc de Gestió sobre Competències digitals específiques del mestre en relació amb la tecnologia, a dia d'avui és més necessari que mai que els ciutadans adquireixin una sèrie de competències relacionades amb les noves tecnologies (sobretot amb les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC). Des de l'escola, ja s'està formant als infants en aquest sentit però...qui forma els adults?

-

Les escoles d'adults o els cursos pensats per a la gent gran que es promouen des dels ajuntaments i centres cívics (com el que vam veure al CETEI) no són les úniques vies. El propi web ens proporciona les eines necessàries per a formar-nos a través de programari lliure, fòrums, manuals d'ajuda online i centenars de llocs webs especialitzats. Només cal una mica de curiositat, paciència i interès per les TIC.

-

Ara bé, com a mestres no podem conformar-nos només amb adquirir les competències bàsiques: hem d'anar més enllà, hem de ser competents des del punt de vista digital. Si abandonem aquest aspecte de la nostra formació en ple segle XXI, la velocitat amb la que canvien les coses no farà més que allunyar-nos dels nostres alumnes, que ens veuran com algú que no entén el seu llenguatge, la seva manera de comunicar-se i de donar-se a conèixer.

-

Les competències digitals ja estan incloses en els nous currículums, de forma adequada a cada etapa educativa i és, per tant, imprescindible que siguin del nostre domini. Hi ha una sèrie de competències digitals de caire didàctic que els futurs mestres hem d'anar aprenent, interioritzant i fent nostres, perquè el dia de demà poguem aplicar-les a l'aula de manera natural. Aquí hi juguen també un paper molt important les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement), com poden ser les pissarres digitals, els notebooks, etc. que fomenten el treball col·laboratiu, la iniciativa i una actitud proactiva vers l'aprenentatge.

-

Com vam comentar a classe, els nostres futurs alumnes arribaran a ser adults de ple dret d'aquí uns 20 anys, i podem estar ben segurs que poques TIC i TAC tal i com les coneixem ara perduraran llavors...Així doncs, si no estem al dia del que hi ha ara, com pretenem estar-ne d'aquí 20 anys?

-

En els darrers anys, a part de l'actualització dels currículums, s'han publicat també tota una sèrie de documents per especificar quines haurien de ser les competències digitals dels docents. A l'entrada del Bloc de Gestió que comentava al començament hi trobareu enllaços a documents de la UNESCO (United Nations Education, Scientific and Cultural Organization), de la ISTE (International Society for Technology in Education), així com els nous currículums per infantil, primària, secundària i batxillerat.

-

A part de les nocions bàsiques de tecnologia, els futurs docents hauríem de conèixer també aplicacions i eines específiques per a la millora de les classes, per fomentar el treball col·laboratiu, per crear plans de projectes, per col·laborar amb altres docents i experts externs. Per últim, hauríem de liderar la formació dels nostres propis col·legues, des dels claustres, des de la formació permanent, des de la motivació i la proactivitat.

-

Segons les normes ISTE, els docents hauríem de ser competents en (cito del Bloc de Gestió):

• Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants --> des de l'assignatura, s'ha treballat la creació de vídeos amb el Movie Maker, de presentacions creatives, creació del bloc...
• Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis --> el bloc representa un percentatge de la nota de l'assignatura
• Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital --> ús de pàgines web a les escoles, blogs, programari lliure...
• Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat --> treball amb la Viquipèdia, citació de fonts, Creative Commons...
• Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge --> a l'escola on treballo vaig proposar que com a cloenda de trimestre es fes un vídeo en comptes d'un recull d'imatges i ha agradat molt als pares!

I sobretot, no pensar mai que ja ho sabem tot, mantenir sempre la curiositat i l'interès, oblidar els prejudicis sobre les TIC/TAC i mantenir una fam voraç per aprendre de forma contínua al llarg de la nostra carrera professional.

Aspectes pedagògics més rellevants de la Setmana Cultural (3/12/2009)

Avui a Seminari hem exposat les presentacions globals de la Setmana Cultural. Així com a les presentacions sobre l'activitat lliure se'ns havia demanat que les presentacions fossin un suport i que expliquéssim de manera descriptiva l'activitat (quins passos havíem seguit per concertar la visita, com havia estat aquesta, què ens havia agradat més, etc.), en el cas de la presentació global havia de ser una explicació de la setmana centrada en els aspectes pedagògics de la Setmana Cultural.

He agrupat per temàtica alguns dels més interessants que van sortir:

• Fomentar el contacte amb la natura


• Diversió/il·lusió/alegria/gaudi


• Potenciar la creativitat, la imaginació, la fantasia, la màgia


• Promoure la cultura entre els més petits (art, música...)


• Aprendre del directe, aprendre observant, emocionant-se, vivenciant


• Facilitar la lliure experimentació, crear noves situacions, experimentar noves sensacions


• Fomentar l'autonomia ("sóc petit però puc fer coses de grans")
  
• Les TIC ajuden a aprendre, valor de la innovació pedagògica


• Aprendre en contacte amb els altres (aprendre sol seria un aprenentatge molt pobre, ens cal sentir-nos segurs en el grup)


• Valorar la importància dels espais (dins i fora de l'aula)


• Deixar-nos complementar pels diferents professionals que ens envolten


• Aprendre a compartir


• Cal incitar, fomentar, però no obligar

A mesura que vèiem les presentacions i els vídeos, també vam fixar-nos en petits "trucs" que milloren i fan més amenes les presentacions:

• Una música adequada


• Una durada correcta


• Imatges metafòriques, que serveixin per reforçar o remarcar idees


• L'ús de cites d'autors que subratllin quelcom que volem dir
  
• No abusar dels colors i/o els efectes

Per últim, adjunto la presentació que vam fer conjuntament l'Albert Ferrandez i jo sobre la Setmana Cultural:

Setmana d’Activitats Culturals

View more presentations from Elisa.

A nivell personal, destacar que m'ha semblat molt bona idea l'enfocament que se li ha volgut donar a la Setmana Cultural de primer curs, que jo resumiria en VIVENCIAR EMOCIONS. Per poder programar sortides en un futur trobo que és molt interessant poder viure inicialment en primera persona allò que després proposarem. El que sí m'agradaria de cara a l'any que ve seria poder fer alguna activitat conjuntament amb els nens, per poder observar també les seves reaccions.

Territori: "El dia que en Berenguer Bertran va perdre el cap"

Aquest és el treball sobre el territori que he realitzat juntament amb la Júlia Castells. L'hem fet sobre Gelida, concretament sobre una llegenda fictícia relacionada amb el Castell de Gelida i el que en fou un baró molt important, en Berenguer Bertran. Com que la presentació era interactiva i seria complicat poder-la penjar a través de l'Slideshare, us n'adjunto el document amb les imatges de la presentació per si us en voleu fer una idea...Espero que us agradi!

El Dia Que en Berenguer Bertran Va Perdre El Cap

El llenguatge àudiovisual: Movie Maker

El llenguatge àudiovisual és aquell que utilitza la imatge i el so. Igual que en el llenguatge verbal o en el de les paraules escrites, també se'n pot ser lector i escriptor. La majoria de nosaltres estem més avesats a llegir llenguatge àudiovisual (sons, imatges, salts en el temps...), en tant que consumidors de cinema, publicitat, sèries, webs, vídeos, etc. En canvi, almenys en el meu cas, aquesta ha estat la primera experiència amb software de creació de vídeo. Fins ara, per a fer presentacions sempre havia utilitzat programes de l'estil del Power Point (que a diferència dels vídeos també permet interactuar). És a dir, que en aquesta pràctica he après a utilitzar una nova eina per a expressar-me en llenguatge digital.

El que hem de tenir clar és que per un nen sempre és interessant crear, per ell és gairebé més important el procés que el resultat. És, doncs, convenient que com a futurs mestres tinguem també competències en escriptura de llenguatge àudiovisual per a poder ensenyar als nens a utilitzar aquestes eines.

A través del llenguatge àudiovisual no transmeten fets (almenys no tant) sinó emocions. Les imatges, les músiques, els silencis intencionats, solen remetre'ns a idees, conceptes, contextos...més que a fets concrets.

Dintre dels vídeos podríem distingir en vídeo-lliçons i vídeos motivadors. En el primer grup hi inclouríem el vídeo que vam veure a classe anomenat "Petita història de Catalunya". Són l'equivalent en vídeo de les lliçons magistrals de tota la vida. No estan pensats per a ser vistos en grup perquè transmeten fets i solen donar moltes dades que en un visionat en grup difícilment serem capaços de retenir. Aquest tipus de vídeo són útils com a reforç individual per veure, per exemple, a casa abans d'un examen, per preparar una lliçó, un esquema, etc., però no per ser vistos en una classe tots junts.

Amb el segon tipus de vídeo, solem aprendre quan en parlem en grup després de veure'l. És per això que és important que el vídeo es complementi amb una activitat posterior de treball a classe, de guia, per intentar que els alumnes arribin a les seves pròpies conclusions. En aquest grup hi inclouríem el vídeo "Sopar per a dos" que vam veure tots junts i del que, per exemple, vam poder extreure conclusions com "Quan ens barallem, perdem oportunitats" (escena de la lluita).

En el cas dels documentals, tot i que podríem pensar que són vídeo-lliçons, si ens hi fixem bé ens adonarem que estan enfocats de manera sensacionalista, i que també s'ajuden de músiques, imatges impactants i d'altres "petites trampes" per arribar a emocionar-nos. Els documentals solen buscar l'espectacle i, lluny de transmetre informació objectiva, solen jugar amb les nostres emocions.

Per aprofundir més en el tema de les vídeo-lliçons i vídeo-motivadors, és molt recomanable llegir el capítol anomenat La utilització dels videogrames didàctics (pàgines 29 a 35), del document "Per a una didàctica dels mitjans àudiovisuals", de Joan Ferrés.

El programa que vam utilitzar per fer la pràctica va ser el Windows Movie Maker, que és un software d'edició de vídeo que ve instal·lat amb les darreres versions de Windows. Els formats més utilitzats en aquest software són .wmv (Windows Media Video), .avi (Audio Video Intercalat) i .mov (Quick Time Movie), tot i que per reproduir aquest darrer necessitem el Quick Player.

Les grandàries estàndar solen ser:

• DV = 720x576 píxels
• HDV = 1440x1152 píxels (vídeo en alta definició; aquesta grandària la sol determinar l'aparell, en aquest cas, la càmara de vídeo)

Per a fer la pràctica disposàvem d'una música i un vídeo amb una sèrie de clips amb imatges de Blanquerna (com un recorregut per dins i fora de l'escola). El que vam haver de fer va ser:

1. Grabar en una sola carpeta tot el que necessitàvem per a fer-lo.

2. Importar el vídeo (queda separat per clips que poden retallar-se, enganxar-se, etc.)

3. Importar l'àudio i col·locar-lo a la pista corresponent a àudio.

4. Escurçar el vídeo i la música a 1 min (recordar que amb el botó dret pot silenciar-se, intensificar o atenuar la música).

5. Posar diferents efectes (a sobre el clip), transicions (entre clips), des d'Herramientas/Transiciones i arrossegant.

6. Afegir títol i crèdits, així com algun subtítol pel mig del vídeo.

7. Quan estigui acabat, fer Finalizar película/Guardar en el equipo/Siguiente.

8. Embedir-lo al bloc. Aquí el teniu!

Conferència Ana del Barrio (21/10/09): "Millorant la qualitat professional mitjançant comunitats d'aprenentatge crític i estratègies de diversitat"

Resum del contingut

El Projecte MUTANT té com a objectiu la millora de la qualitat professional dins del marc de l’Educació Infantil a través de la creació de comunitats d’aprenentatge crític i del treball cooperatiu per adaptar la manera de treballar a la nova realitat de diversitat lingüística i cultural.

Es tracta d’un projecte que s’ha dut a terme a Holanda amb la col·laboració de quatre centres d’Infantil, cadascun amb el seu equip d’educadors. També hi ha col·laborat equips de gestió de pedagogs.

El projecte parteix de la idea que tothom és competent per a la reflexió crítica (individual i en equip) i responsable del procés d’aprenentatge. La societat ha canviat i l’educació no se’n pot mantenir al marge, cal fomentar el diàleg entre diferències i treballar cap al canvi social progressiu, defensant polítiques basades en la justícia social. És en aquest context on entren en acció les comunitats d’aprenentatge crític, que són grups de treball col·laboratiu, orientats al diàleg i al qüestionament.

La creació d’aquests espais per al diàleg s’ha fet a través de vuit eines d’aprenentatge: valorant els educadors infantils i les seves qualitats, ajustant els objectius personals d’aquests educadors als seus objectius professionals, reflexionant sobre el fet de pensar, de dir i de fer, fomentant el pensament contextual, la cooperació amb professionals crítics, promovent un compromís dins la comunitat d’aprenentatge, documentant tot el procés a través de la creació de quaderns d’aprenentatge i valorant la reflexió crítica.

En aquest marc, cal qüestionar-se com és la relació amb els pares dels nens, no només amb aquells que ens resulten més propers i amb els que ens resulta més fàcil comunicar-nos, sinó també amb aquells que no encaixen amb el nostre perfil de pare ideal o que ens resulten més llunyans culturalment. També cal repensar la nostra relació amb els propis companys per tal de poder valorar-ne les qualitats personals i professionals.

De tot aquest treball en resulten alguns canvis en els centres d’Educació Infantil: més entusiasme, seguretat i energia, més cooperació amb professionals col·laboradors crítics, una major consciència del context social i de la diversitat de cultures i valors, l’inici de la reflexió crítica, el reconeixement de competències i el foment de l’aprenentatge en equip.

Hi ha, però, una sèrie de factors clau que són necessaris per tal de poder començar a aplicar aquesta metodologia: diferenciar les reunions ordinàries de les que estan orientades a l’aprenentatge a través de la reflexió crítica, coordinar els rols i les expectatives entre els professionals, els equips de gestió i els pedagogs, promoure el recolzament entre professionals per tal que aquests esdevinguin agents actius del canvi així com les competències orientades al canvi social (reflexió crítica, compromís per actuar tant amb els infants com amb els adults i passió per la defensa de les polítiques basades en la justícia social). En aquesta línia, també és necessari que es prengui consciència dels canvis en els centres escolars i que els professionals estiguin preparats per a treballar en situacions complexes.

Els reptes de futur d’aquest projecte són bàsicament la manca de temps (element necessari per tal de poder millorar la qualitat de l’ensenyament) i la reivindicació del lloc que ocupa la reflexió critica (que actualment es considera infravalorada).

.

Descripció de les estratègies comunicatives de la conferència

Pel que fa al contingut, es notava que la conferenciant coneixia molt bé el projecte del que parlava. Tant, però, que això feia que sovint perdés el fil amb detalls que no ajudaven a comprendre el global del discurs, perquè per un oïdor inexpert en el tema no eren més que detalls inconnexos.

Sí que va exposar a la introducció les idees principals del projecte, però aquestes es van anar desdibuixant perquè no va acabar parlant d’allò que havia anunciat. També va utilitzar alguns exemples, que van aportar una mica de color a la conferència, però a la ronda de precs i preguntes se li van demanar exemples de fets concrets i no va saber improvisar. Des del meu punt de vista, la conferència va quedar una mica coixa pel que fa a contingut, en gran part per la manca d’un bon guió.

En termes de llenguatge corporal, va ser d’agrair que no s’estigués tota l’estona asseguda a la taula sinó que s’aproximés al públic. La seva posició respecte a l’audiència era correcta, tot i que cap al final de la conferència es va col·locar a la banda esquerra de la pantalla i ja no se’n va moure. El fet que no parés de jugar amb les ulleres denotava un punt de nerviosisme i la repetició de certes paraules o l’intent de traduir algunes expressions feien un pèl feixuc el seguiment de l’explicació.

Pel que fa a la veu, utilitzava un to dolç i clar, però potser li faltava un xic de potència per una sala tan gran. La seva velocitat era correcta, així com l’ús de les pauses, els silencis i l’entonació en general.

Els elements de l’entorn va perjudicar en alguns moments la conferència: alguns sorolls com el de la ventilació, el rum-rum constant d’alguns alumnes, les interferències del micròfon o una il·luminació no del tot adequada. Però des del meu punt de vista el que més va contribuir a què molts de nosaltres ens perdéssim o no arribéssim on pretenia la conferenciant va ser el mal ús que es va fer del suport audiovisual que duia. La presentació en anglès, la conferència en castellà i els nostres caps traduint el que llegien del Power Point en català van fer que perdés el fil en molts moments. Les transparències anunciaven temes dels que no es va parlar o en els que no es va aprofundir, es repetien termes com “aprenentatge crític” o “reflexió crítica” en excés i en molts moments m’adonava que la conferenciant llegia directament les diapositives. Les imatges del Power Point no aportaven gran cosa i a les transparències hi havia massa lletra.

Per últim, pel que fa a les estratègies per captar el públic, no va saber fer bon ús de les experiències personals que de ben segur deu tenir i que haurien ajudat a clarificar el missatge. Tot i que la seva actitud era positiva i entusiasta amb el projecte, no va saber improvisar en cap moment i les transparències van encorsetar un discurs al que li mancava naturalitat i improvisació.