Com a treball de síntesi de les assignatures de Educació Visual i Plàstica i Educació Musical se'ns va proposar realitzar una escultura sonora. Havia de complir dos requisits bàsics: que fos estètica i que fos sonora. El nostre grup, format per la Júlia Castells, el Francisco Caballero, la Mireia Garcia i per mi mateixa, vam decidir fer una escultura inspirada en el foc. El foc en sí mateix ja és una escultura sonora: si tanquem els ulls i ens imaginem una foguera de seguida ens vindran a la ment belles imatges de flames recargolant-se, creixent i fonent-se ben amunt, convertint-se en guspires que viatgen cap a l'infinit. També ens vindrà a la ment el seu so, el crepitar tan característic de la fusta en cremar-se...i això és el que vam voler representar (en la mesura del possible, és clar).
Vam proveïr-nos de paper de celofan, filferro daurat, fil de nylon i cel·lo, i ens vam posar a treballar. Vam tallar sis trossos de fil de nylon d'arproximadament la mateixa mida i hi vam enfilar (com si cosíssim) quadrats de celofan grocs i vermells prèviament arrugats. La idea era crear una estructura en forma de cortina circular, amb sis tires de "flames", que comencessin per sota amb molt de vermell i anessin degradant-se fins al groc, passant per estadis intermitjos irregulars, barreja de groc i vermell. Cada tros de celofan l'asseguràvem al nylon amb cel·lo.
Aquestes tires les vam unir al filferro daurat (que havíem convertit en cercle), mitjançant també fil de nylon. L'estructura completa la vam penjar del sostre del passadís de la planta 3 de la facultat, i vam completar-ho amb paper kraft marró a terra, degudament arrugat, per simular la base de fusta de la foguera.
D'aquesta manera, la persona que es ficava dins de l'escultura sonora podia reproduir els sons de la foguera (amb els peus i les mans), mentre visualment es trobava envoltat per les flames. Ens ho vam passar molt bé dissenyant-la i construint-la, va ser una gran experiència.
Entradas
