Cloenda del primer trimestre

Mica en mica s'omple la pica, diuen. Així ha estat per mi aquest primer trimestre a Blanquerna. Quan se'ns va anunciar la primera setmana de curs que hauríem de crear un bloc, no m'hagués imaginat mai que en tres mesos podria arribar on sóc ara...Tot i que en consultava alguns amb regularitat, no hi havia treballat mai. M'imaginava que per a fer-ho eren necessaris coneixements en llenguatge HTML, disseny de pàgines web i que un havia de ser expert en tota mena de subprogrames per instal·lar-hi els gadgets que tant em cridaven l'atenció quan visitava blocs d'altres persones.

-

La meva sorpresa va ser quan, arran de les primeres lliçons de TIC, vaig anar veient que la interfície era amable i planera, senzilla d'utilitzar i que fer-hi entrades, penjar-hi imatges, vídeos i afegir-hi gadgets era relativament senzill. A mesura que avançàvem en l'assignatura de TIC vaig anar descobrint com s'hi penjaven presentacions, documents de text, etc. fins arribar a entendre com podíem embedir-hi fins i tot activitats didàctiques creades per nosaltres mateixos amb el JClic. Tot plegat, aportava molta llum a una àrea del món web que per a mi a principi de curs estava completament a les fosques...

-

M'ha donat molta feina, però he de reconèixer que ara no voldria deixar-hi de treballar de cop, perquè he adquirit alguns hàbits en relació amb el bloc que no voldria perdre: hi comento notícies relacionades amb el món educatiu, hi poso reflexions personals sobre temes diversos, hi penjo alguns apunts de classe que crec que poden ser d'utilitat per d'altres persones i, encara que sembli mentida, en només tres mesos he aconseguit fins i tot una seguidora habitual: la meva tieta. Ella, que és mestra d'infantil des de fa més de 40 anys, llegeix moltes de les reflexions i de les notícies que hi poso, em pregunta com es podria fer tal cosa o tal altra...tot i que per ella aquest tipus de treball en xarxa és poc més que un forat negre, ha trobat en el meu bloc un "amic amable" per estar més o menys al dia en moltes coses: noves eines, notícies, d'altres blocs relacionats amb el món educatiu (a través del blocroll), etc. I això em fa molta il·lusió i em fa sentir satisfeta de la feina feta fins ara.

-

-

Les dues entrades que crec que són més significatives han estat la que tracta sobre el Movie Maker i la del JClic, tot i que també vaig aprendre moltíssim i vaig disfrutar molt fent la del CMapTools.

-

La primera entrada, que parla sobre el llenguatge àudiovisual, l'he triada per la quantitat d'idees preconcebudes que se'm van esmicolar en aquella classe. Per exemple, diferenciar entre vídeo-lliçons i vídeos motivadors em va fer pensar molt sobre aquelles sessions a primària, a BUP, a COU, en què els mestres venien tot il·lusionats a classe a "passar-nos un vídeo". Tot i que el vídeo podia ser més o menys entretingut, mirant enrere m'he adonat que no en vaig aprendre gairebé res i he entès per què. En canvi, sí que podria recordar infinitud d'escenes de pel·lícules que m'han fet plorar, riure, esborronar, aterroritzar...i també he entès per què.

-

També em va trencar esquemes el fet de diferenciar entre ser lector o escriptor de llenguatge àudiovisual. Realment som bons lectors (si més no lectors assidus) d'aquest tipus de llenguatge, però almenys en el meu cas, n'era una escriptora pèssima. A través del Movie Maker, vaig aprendre a crear vídeos i ja l'he utilitzat fora de l'escola en dues ocasions: per a crear el vídeo de final de trimestre de l'escola bressol on treballo i per a fer un regal a un amic que es casa. En aquest sentit, aprendre a escriure en llenguatge àudiovisual ha estat un canvi important i és per això que he seleccionat aquesta entrada. Pel que fa al vídeo del final, per a fer-lo vaig utilitzar a part del Movie Maker també el GIMP per a retocar algunes imatges i l'Audacity per a tractar-ne la música i aquest ha estat també un motiu pel qual he triat aquesta entrada en la reflexió de síntesi.

-

La segona entrada que he seleccionat com a més significativa ha estat una entrada ben recent: la del JClic. M'ha encantat poder dissenyar les meves pròpies activitats, poder-les compartir i poder utilitzar activitats de la biblioteca del Clic fetes per persones de diferents parts del món. Sintetitza moltes de les coses que hem après sobre el treball col·laboratiu, alhora que ens proporciona una eina didàctica digital potent i perfectament adaptable als nostres interessos; no cal que ens tornem ximples buscant activitats pel web que encaixin amb les nostres necessitats: les podem crear nosaltres!

-

Aquesta entrada també l'he seleccionada perquè m'ho vaig passar molt bé dissenyant i creant les activitats que he penjat, tant la que vam fer com a exercici de classe com l'activitat que vaig titular "Sorpresa de Nadal". Cercar les imatges i treballar-les amb el GIMP perquè complissin els requisits de color, tamany i pes que necessita el JClic per a treballar de forma òptima, ha estat també un bon treball de síntesi per aquest final de trimestre.

-

Són dues eines que podria posar la mà al foc que utilitzaré sovint en l'àmbit professional i és per això que he volgut destacar-ne la seva importància.

Elements que configuren la motricitat: el joc

El tema del nostre treball d'Educació Física ha estat el joc. Semblava una temàtica fàcil a priori perquè, a diferència d'altres temes com la lateralitat o els girs, els coneixíem prou bé. Ara bé, quan vam començar a treballar-hi, vam veure que hi havia moltíssimes fonts bibliogràfiques que tractaven sobre el joc, així com infinitud de pàgines web. Triar, comparar, filtrar, resumir...va ser complex, però aquí en teniu en resultat (la presentació que vam realitzar com a sumari):

El joc_grup 18

View more presentations or Upload your own.

EL COLOR

El color és una sensació que variarà amb la quantitat i el tipus de llum.

Els colors que detecten les cèl·lules dels nostres ulls són:

• vermell (ona llarga)
• verd (ona mitjana)
• blau (ona curta)

Les característiques del color són:

• La lluminositat: quantitat de llum que desprèn un color.
• El to: és el lloc que ocupa aquell color en el cercle cromàtic.
• La puresa: un color és pur si és primari o secundari (saturat al 100%). L'altre extrem són el blanc i el negre, que tenen una saturació del 0%.

Les dues teories principals de la síntesi dels colors són la síntesi additiva i la síntesi subtractiva.

SÍNTESI ADDITIVA

La síntesi funciona amb llums (la llum arriba directament a l'ull) i el que fem és anar sumant colors fins arribar a la llum blanca.

Els colors primaris són el vermell, el blau i el verd. Els colors secundaris són els que es formen per addició de dos primaris:

• vermell+verd=groc
• vermell+blau=magenta
• verd+blau=cian

El blanc és la unió dels tres colors primaris en iguals proporcions.

SÍNTESI SUBTRACTIVA

Té a veure amb els colors de la matèria (la llum arriba als ulls reflectida en els objectes). Per exemple, quan veiem una cartulina groga és perquè el material ha reflectit el vermell i el verd (recordar colors primaris de l'additiva) i ha absorbit el blau. A mesura que vaig sumant colors, vaig traient llum, per això se'n diu subtractiva.

Els colors primaris són el magenta, el blau cian i el groc. Són aquells colors que no són mescla d'altres colors sinó que a partir d'ells se'n generen tots els altres. Són els més lluminosos i són 100% purs. Els colors secundaris són aquells que es formen per addició de dos primaris:

• magenta+cian=blau
• magenta+groc=vermell
• cian+groc=verd

Els colors secundaris són barreja de dos colors primaris i, tot i que són menys lluminosos, també són 100% purs.

El negre es forma per la mescla dels tres colors primaris en iguals proporcions. El negre absorbeix tots els colors, mentre que el blanc els reflexa tots. El blanc i el negre no es consideren colors.

Els colors càlids són el vermell, el groc, el magenta (i les seves gammes).

Els colors freds són el blau, el cian, l'índic (i les seves gammes).

Les relacions de contrast es donen entre colors que no tenen cap color primari en comú. Per contra, les relacions d'harmonia es donen entre colors que tenen en comú algun color primari.

Els colors complementaris són aquells que estan enfrontats dins el cercle cromàtic. Un representa el que li falta a l'altre per arribar a la unitat (en la síntesi additiva, per arribar al blanc; en la subtractiva per arribar al negre).

Els colors pastels no són purs perquè contenen blanc i el blanc no és un color (recordem: saturació 0%).

La percepció del color depèn molt de l'entorn. És per això que en un entorn clar un mateix color semblarà més fosc que en un entorn fosc.

PINTURA = pigment (colorant)+aglutinant (fixador)+dissolvent (liquidesa)

Els pigments poden ser vegetals, animals, minerals o industrials.

L'escultura sonora: Guspires

Com a treball de síntesi de les assignatures de Educació Visual i Plàstica i Educació Musical se'ns va proposar realitzar una escultura sonora. Havia de complir dos requisits bàsics: que fos estètica i que fos sonora. El nostre grup, format per la Júlia Castells, el Francisco Caballero, la Mireia Garcia i per mi mateixa, vam decidir fer una escultura inspirada en el foc. El foc en sí mateix ja és una escultura sonora: si tanquem els ulls i ens imaginem una foguera de seguida ens vindran a la ment belles imatges de flames recargolant-se, creixent i fonent-se ben amunt, convertint-se en guspires que viatgen cap a l'infinit. També ens vindrà a la ment el seu so, el crepitar tan característic de la fusta en cremar-se...i això és el que vam voler representar (en la mesura del possible, és clar).

Vam proveïr-nos de paper de celofan, filferro daurat, fil de nylon i cel·lo, i ens vam posar a treballar. Vam tallar sis trossos de fil de nylon d'arproximadament la mateixa mida i hi vam enfilar (com si cosíssim) quadrats de celofan grocs i vermells prèviament arrugats. La idea era crear una estructura en forma de cortina circular, amb sis tires de "flames", que comencessin per sota amb molt de vermell i anessin degradant-se fins al groc, passant per estadis intermitjos irregulars, barreja de groc i vermell. Cada tros de celofan l'asseguràvem al nylon amb cel·lo.

Aquestes tires les vam unir al filferro daurat (que havíem convertit en cercle), mitjançant també fil de nylon. L'estructura completa la vam penjar del sostre del passadís de la planta 3 de la facultat, i vam completar-ho amb paper kraft marró a terra, degudament arrugat, per simular la base de fusta de la foguera.

D'aquesta manera, la persona que es ficava dins de l'escultura sonora podia reproduir els sons de la foguera (amb els peus i les mans), mentre visualment es trobava envoltat per les flames. Ens ho vam passar molt bé dissenyant-la i construint-la, va ser una gran experiència.

Competències digitals del mestre

Com molt bé s'explica en l'entrada del Bloc de Gestió sobre Competències digitals específiques del mestre en relació amb la tecnologia, a dia d'avui és més necessari que mai que els ciutadans adquireixin una sèrie de competències relacionades amb les noves tecnologies (sobretot amb les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC). Des de l'escola, ja s'està formant als infants en aquest sentit però...qui forma els adults?

-

Les escoles d'adults o els cursos pensats per a la gent gran que es promouen des dels ajuntaments i centres cívics (com el que vam veure al CETEI) no són les úniques vies. El propi web ens proporciona les eines necessàries per a formar-nos a través de programari lliure, fòrums, manuals d'ajuda online i centenars de llocs webs especialitzats. Només cal una mica de curiositat, paciència i interès per les TIC.

-

Ara bé, com a mestres no podem conformar-nos només amb adquirir les competències bàsiques: hem d'anar més enllà, hem de ser competents des del punt de vista digital. Si abandonem aquest aspecte de la nostra formació en ple segle XXI, la velocitat amb la que canvien les coses no farà més que allunyar-nos dels nostres alumnes, que ens veuran com algú que no entén el seu llenguatge, la seva manera de comunicar-se i de donar-se a conèixer.

-

Les competències digitals ja estan incloses en els nous currículums, de forma adequada a cada etapa educativa i és, per tant, imprescindible que siguin del nostre domini. Hi ha una sèrie de competències digitals de caire didàctic que els futurs mestres hem d'anar aprenent, interioritzant i fent nostres, perquè el dia de demà poguem aplicar-les a l'aula de manera natural. Aquí hi juguen també un paper molt important les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement), com poden ser les pissarres digitals, els notebooks, etc. que fomenten el treball col·laboratiu, la iniciativa i una actitud proactiva vers l'aprenentatge.

-

Com vam comentar a classe, els nostres futurs alumnes arribaran a ser adults de ple dret d'aquí uns 20 anys, i podem estar ben segurs que poques TIC i TAC tal i com les coneixem ara perduraran llavors...Així doncs, si no estem al dia del que hi ha ara, com pretenem estar-ne d'aquí 20 anys?

-

En els darrers anys, a part de l'actualització dels currículums, s'han publicat també tota una sèrie de documents per especificar quines haurien de ser les competències digitals dels docents. A l'entrada del Bloc de Gestió que comentava al començament hi trobareu enllaços a documents de la UNESCO (United Nations Education, Scientific and Cultural Organization), de la ISTE (International Society for Technology in Education), així com els nous currículums per infantil, primària, secundària i batxillerat.

-

A part de les nocions bàsiques de tecnologia, els futurs docents hauríem de conèixer també aplicacions i eines específiques per a la millora de les classes, per fomentar el treball col·laboratiu, per crear plans de projectes, per col·laborar amb altres docents i experts externs. Per últim, hauríem de liderar la formació dels nostres propis col·legues, des dels claustres, des de la formació permanent, des de la motivació i la proactivitat.

-

Segons les normes ISTE, els docents hauríem de ser competents en (cito del Bloc de Gestió):

• Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants --> des de l'assignatura, s'ha treballat la creació de vídeos amb el Movie Maker, de presentacions creatives, creació del bloc...
• Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis --> el bloc representa un percentatge de la nota de l'assignatura
• Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital --> ús de pàgines web a les escoles, blogs, programari lliure...
• Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat --> treball amb la Viquipèdia, citació de fonts, Creative Commons...
• Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge --> a l'escola on treballo vaig proposar que com a cloenda de trimestre es fes un vídeo en comptes d'un recull d'imatges i ha agradat molt als pares!

I sobretot, no pensar mai que ja ho sabem tot, mantenir sempre la curiositat i l'interès, oblidar els prejudicis sobre les TIC/TAC i mantenir una fam voraç per aprendre de forma contínua al llarg de la nostra carrera professional.

Recitació: "Les figures del pessebre"

Les figures del pessebre

View more presentations from Elisa.

Nou retard en la implantació dels notebooks a les aules

Em va sobtar molt llegir la darrera setmana una notícia a La Vanguardia que deia "Educació endarrereix la implantació d'ordinadors portàtils a primària". La Conselleria d'Educació, al capdavant de la qual hi trobem Ernest Maragall, havia anunciat aquest Setembre que a partir del Gener, uns 11.000 alumnes de 5è de primària treballarien amb notebook a començaments de 2010, integrant-se en el pla 1x1 de digitalització de les aules.

-

La notícia també remarcava que el president de la Generalitat, José Montilla, en el programa "59 segundos" de Televisió Espanyola havia afirmat que a dia d'avui uns 33.000 alumnes ja estudiaven amb notebook. La realitat és que, en el millor dels casos i si es compleixen totes les previsions, a finals d'aquest curs lectiu seran 22.000 els alumnes que disposaran d'aquesta eina TAC per treballar; actualment en són només 6.000.

-

L'explicació que ha donat la Conselleria per justificar aquest endarreriment ha estat que de moment prefereixen centrar-se en el desenvolupament de les TAC a les aules de secundària i batxillerat, per tal d'evitar que quan aquests alumnes de 5è i 6è de primària que ja treballessin amb notebooks passessin a secundària es veiessin obligats a deixar de treballar-hi, fent així un pas enrere.

-

En teoria, el pla Escuela 2.0 (impulsat pel Ministeri d'Educació) en el que està inclòs el pla 1x1 de digitalització de les aules, hauria d'estar completament implantat d'aquí quatre anys.

Creem activitats: el JClic

El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que ens permet dissenyar i crear diferents tipus d'activitats educatives: jocs de memòria, activitats d'exploració, trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats, sopes de lletres...

El JClic forma part del Clic, que és un conjunt d'aplicacions de programari lliure on hi trobem també una biblioteca d'activitats formada per un munt d'aplicacions creades per d'altres persones de diferents països, manuals d'ús del JClic, un apartat d'eines lliures per crear, editar o distribuir activitats del JClic i una zona de comunitat (on intercanviar opinions, trucs, idees, etc.), entre d'altres.

L'aplicació concreta per al disseny i la creació d'activitats s'anomena JClic Author, que pot descarregar-se fàcilment des de la pròpia web. Un cop instal·lat, ja podem crear un nou projecte.

En el nostre cas, se'ns demanava que creéssim quatre activitats a partir d'unes imatges que ens venien donades (tres imatges de fruites i un quadre amb diferents fruites). Cal dir que, perquè el JClic funcioni correctament, és necessari tractar les imatges abans d'utilitzar-les, perquè ocupin menys espai. Podem fer-ho, per exemple, amb el GIMP.

Quan dissenyem una nova activitat és interessant definir, entre d'altres coses:

• El color de fons


• Els missatges inicials i finals de l'activitat


• La descripció de l'activitat (instruccions, si volem)


• La pell (el color de la interfície amb l'usuari)

La primera activitat que vam realitzar va ser un trencaclosques a partir de la imatge del quadre de les fruites. En aquest cas vam poder triar també el número de divisions i la forma d'aquestes (arrodonides, triangulars, etc.).

Després vam triar una frase i vam crear una activitat que consistia en ordenar-ne les paraules. També en aquest cas podíem triar el número de divisions (podríem haver-ne augmentat la dificultat dividint per síl·labes, per exemple, en comptes de per paraules), així com el tipus d'encaix (triangular, arrodonit, quadrat, etc.).

La tercera activitat havia de consistir en associar el nom de cada fruita amb el seu color característic (verd, groc, taronja). Es tractava d'una associació simple, és a dir, a cada element de la primera columna li corresponia un i només un element de la segona columna. Aquí podíem triar si volíem que es veiés en horitzontal (dues files de tres columnes cadascuna) o en vertical (dues columnes de tres files cadascuna), així com la tipografia, els colors (de les lletres, de fons, d'inactivitat, etc.).

La darrera activitat que se'ns demanava era també una associació simple, és a dir, que s'hagués d'associar cada imatge de fruita (pera, poma, plàtan) amb el seu nom. Podíem triar-ne la disposició de les dues columnes, així com el color de les pròpies paraules, la tipografia, el tamany (ull! les imatges eren de 250x250, així que calia ajustar també la mida dels quadrats amb el nom perquè quedés compensat).

Finalment, després de desar el projecte, havíem de crear una carpeta en un subapartat del Blink i penjar-hi el fitxer comprimit (en format jclic.zip) i l'adressa web del projecte d'activitats (en format .htm), per a posteriorment embedir-la al bloc. Aquí en teniu el resultat:

A part d'aquest projecte de quatre activitats sobre les fruites, n'he dissenyat un altre sobre el Nadal, que consta d'una sopa de lletres, una frase a ordenar (trencaclosques d'una fila), un puzzle i una associació simple. Totes les imatges que he utilitzat són fotos fetes per mi que he escalat amb el GIMP perquè tinguin totes la mateixa mida (250x333 píxels). Aquesta és la meva "Sorpresa de Nadal":

El món sonor. Percepció i ecologia.

Adjunto una petita reflexió que se'ns va demanar fer des de Seminari sobre l'impacte del so en les nostres vides, en la vida dels infants i en el tarannà d'una escola:

El món sonor. Percepció i ecologia.

Preparem el Nadal: cantem nadales!

Falten tan sols 15 dies per Nadal i, quan s'acosten aquestes dates, comencem a sentir pertot (carrer, centres comercials, escoles...) les cançons típiques d'aquestes dates: les nadales. Si voleu refrescar la lletra o la melodia d'alguna nadala, en busqueu la partitura o voleu fer una audició amb un enregistrament de qualitat, us recomano la secció de nadales del portal educatiu edu365. Podeu accedir-hi directament des d'aquest vincle:

-

http://www.edu365.cat/nadales

-

Per cada nadala, hi trobareu:

• L'MP3 instrumental + veus (per audició)


• L'MP3 instrumental (per si voleu cantar-hi a sobre, utilitzant-lo com a base)


• La partitura de les veus (amb la lletra completa de la cançó)


• La partitura instrumental + veus


• La versió MIDI (per si el que voleu és únicament refrescar la melodia)

Espero que us agradi!

Aspectes pedagògics més rellevants de la Setmana Cultural (3/12/2009)

Avui a Seminari hem exposat les presentacions globals de la Setmana Cultural. Així com a les presentacions sobre l'activitat lliure se'ns havia demanat que les presentacions fossin un suport i que expliquéssim de manera descriptiva l'activitat (quins passos havíem seguit per concertar la visita, com havia estat aquesta, què ens havia agradat més, etc.), en el cas de la presentació global havia de ser una explicació de la setmana centrada en els aspectes pedagògics de la Setmana Cultural.

He agrupat per temàtica alguns dels més interessants que van sortir:

• Fomentar el contacte amb la natura


• Diversió/il·lusió/alegria/gaudi


• Potenciar la creativitat, la imaginació, la fantasia, la màgia


• Promoure la cultura entre els més petits (art, música...)


• Aprendre del directe, aprendre observant, emocionant-se, vivenciant


• Facilitar la lliure experimentació, crear noves situacions, experimentar noves sensacions


• Fomentar l'autonomia ("sóc petit però puc fer coses de grans")
  
• Les TIC ajuden a aprendre, valor de la innovació pedagògica


• Aprendre en contacte amb els altres (aprendre sol seria un aprenentatge molt pobre, ens cal sentir-nos segurs en el grup)


• Valorar la importància dels espais (dins i fora de l'aula)


• Deixar-nos complementar pels diferents professionals que ens envolten


• Aprendre a compartir


• Cal incitar, fomentar, però no obligar

A mesura que vèiem les presentacions i els vídeos, també vam fixar-nos en petits "trucs" que milloren i fan més amenes les presentacions:

• Una música adequada


• Una durada correcta


• Imatges metafòriques, que serveixin per reforçar o remarcar idees


• L'ús de cites d'autors que subratllin quelcom que volem dir
  
• No abusar dels colors i/o els efectes

Per últim, adjunto la presentació que vam fer conjuntament l'Albert Ferrandez i jo sobre la Setmana Cultural:

Setmana d’Activitats Culturals

View more presentations from Elisa.

A nivell personal, destacar que m'ha semblat molt bona idea l'enfocament que se li ha volgut donar a la Setmana Cultural de primer curs, que jo resumiria en VIVENCIAR EMOCIONS. Per poder programar sortides en un futur trobo que és molt interessant poder viure inicialment en primera persona allò que després proposarem. El que sí m'agradaria de cara a l'any que ve seria poder fer alguna activitat conjuntament amb els nens, per poder observar també les seves reaccions.

Els mapes conceptuals i els fluxogrames

Els mapes conceptuals són eines d'aprenentatge que ajuden a produir aprenentatges significatius a través de la relació de conceptes de manera ordenada. Són simples, jeràrquics i tenen un gran impacte visual. Els elements bàsics que configuren un mapa conceptual són els nodes (vèrtexs, conceptes) i els enllaços (arcs, relacions).

En educació, poden ser-nos molt útils per avaluar la comprensió lectora d'un text determinat, per generar idees o per descobrir errors de concepte en els coneixements ja adquirits.

Els passos per crear un bon mapa conceptual són:

1 - Seleccionar i jerarquitzar els conceptes.

2 - Establir les relacions entre conceptes.

3 - Fer-ne una representació gràfica.

El programa que hem utilitzat per a la creació del nostre mapa conceptual particular és el CmapTools, que és un programa lliure que podem descarregar-nos directament de la seva pàgina web. Basant-nos en un text que teníem penjat al Suro de Gestió, hem creat el corresponent mapa conceptual (o almenys una de les possibles solucions). Un cop fet, també pot exportar-se com a fitxer d'imatge o guardar-se en els servidors de l'IHMC (IHMC Public Cmaps), de manera que sigui de consulta pública:

-

http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1GT1N9XTX-1CWFF9R-6CH/Sopar%20de%20Nadal.cmap

-

-

Territori: "El dia que en Berenguer Bertran va perdre el cap"

Aquest és el treball sobre el territori que he realitzat juntament amb la Júlia Castells. L'hem fet sobre Gelida, concretament sobre una llegenda fictícia relacionada amb el Castell de Gelida i el que en fou un baró molt important, en Berenguer Bertran. Com que la presentació era interactiva i seria complicat poder-la penjar a través de l'Slideshare, us n'adjunto el document amb les imatges de la presentació per si us en voleu fer una idea...Espero que us agradi!

El Dia Que en Berenguer Bertran Va Perdre El Cap

Comentant l'article d'Eulàlia Torras "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé"

Adjunto un link a l'entrevista transcrita publicada el 23 de Novembre a "La Contra" de La Vanguardia. Es tracta d'una entrevista a Eulàlia Torras, psicoanalista i psiquiatra infantil que es titula "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé". He decidit posar el vincle a la transcripció de l'entrevista feta a El blog alternativo per dos motius: primer perquè l'hemeroteca de La Vanguardia està tancada a no-subscriptors per articles amb una antiguitat inferior a un mes i segon perquè en aquest bloc es recullen també tota una sèrie de comentaris d'internautes prou interessants:

-

http://www.elblogalternativo.com/2009/11/23/la-guarderia-no-puede-criar-saludablemente-a-un-bebe-entrevista-a-eulalia-torras-de-bea-medica-psiquiatra-infantil-y-psicoanalista/

Val a dir que ha creat molta polèmica, tanta que durant tota la setmana hi ha hagut cartes de protesta a l'apartat de "Cartas del lector" de La Vanguardia, així com múltiples debats a la xarxa sobre si el fet que els infants assisteixin a les escoles bressol abans dels tres anys els perjudica a nivell emocional, cognitiu i motriu, com afirma l'autora.

Des del meu punt de vista, si bé és cert que a Espanya hi ha un problema greu de conciliació de la vida laboral i la vida familiar, aquests perjudicis que suposadament l'autora atribueix a les llars d'infants no són reals. He vist infants evolucionar molt més ràpidament en tots els sentits des del mateix moment que comencen a acudir a l'escola, nens que són més desperts, més sociables, més avesats a treballar en grup. També he vist d'altres nens que han estat fins als tres anys amb els avis o la cangur també reuneixen aquestes qualitats. Així doncs, crec que com en moltíssimes d'altres coses, no tot és blanc o negre sinó que dependrà del nen, de l'entorn familiar, de la llar d'infants, de les educadores, del projecte educatiu...i d'infinitud de causes més.

Fer aquest tipus d'afirmacions, no contribueix a cuidar la confiança que molts pares i mares i la societat en general han anat posant de forma lenta i progressiva en les escoles bressol. Crec que de ben segur molts pares s'han sentit culpables després de llegir aquest article per deixar els seus fills a les escoles bressol. Pot defensar-se que és necessari que els pares dediquin més temps als fills sense atacar la bona feina que es fa des de les llars d'infants. Són coses diferents; no confonguem.

Moltes gràcies a l'Anna Taberner i a l'Albert Ferrández per facilitar-nos l'article.

Setmana cultural: què ens ha aportat? Àgora: la importància de la comunicació oral (26/11/2009)

En aquesta sessió de Seminari, vam presentar les activitats que havíem dut a terme el dia d'activitat lliure de la Setmana Cultural. Les propostes que van sortir van ser diverses: Museu Picasso, Cosmocaixa, CaixaForum, Aquàrium...totes tenien en comú que estaven pensades per a nens d'Infantil, però després d'exposar-les vam poder veure que cadascuna tenia un valor pedagògic concret: la descoberta del planeta (animals, plantes, etc.), la moral que s'extreu dels contes, la descoberta d'un pintor, de les seves obres i tècniques (el color, la textura, la col·locació dels personatges en l'espai...). Està molt ben pensat deixar un dia d'activitat lliure dins la setmana cultural perquè en posar en comú les activitats, se'n multiplica l'efecte. Tot i que a moltes de les activitats que proposaven els meus companys no hi havia assistit, sí que vaig poder fer-me una idea general de la oferta que tenien per Infantil i de l'activitat que ens exposaven en concret.

Crec que és important compaginar aquest tipus d'activitats amb la rutina diària d'una escola, no només per a trencar la rutina i fer quelcom "més divertit" sinó també per reforçar conceptes que s'hagin pogut treballar prèviament a classe.

La segona part de la sessió de Seminari la vam dedicar a fer un petit debat sobre la pel·lícula Àgora, d'Alejandro Amenábar. Van sortir temes molt interessants, com la importància que tenia fa alguns anys la comunicació oral, sobretot en la política, i de com s'ha anat devaluant fins arribar a una retòrica buida de contingut, grisa, trista i avorrida. Des del punt de vista, aquesta és una de les causes principals de la desafecció que vivim els ciutadans d'avui en dia vers la classe política que fa que la tendència de l'abstenció en els comicis siguin ascendent i imparable.

Va sortir també el tema de l'integrisme ideològic (religiós o no), i de com alguns sectors radicals es valen de la força i la violència per a defensar les seves idees. Es tracta d'un tema de candent actualitat (en el món àrab amb l'islamisme radical, a molts països africans amb les lluites tribals, al país vasc amb ETA...). En la pel·lícula es tracta sobretot l'integrisme de tipus religiós, i de com els dogmes s'utilitzen per controlar les ments i les vides de les persones. De totes maneres, i sense ànim de defensar les barbàries que s'han fet històricament en el nom de Déu, crec que la pel·lícula és una mica tendenciosa en aquest sentit. El fet que els cristians que surten exaltats vestits de negre es tracti d'una secta, d'una escisió de l'Església com van ser els parabolians, només es tracta de passada i em fa fer molta ràbia sortir del cinema sentint comentaris molt i molt negatius sobre l'Ésglésia i sobre els cristians en general (que tot sigui dit, fan una molt bona tasca humanitària i social des de moltes institucions).

(Imatge extreta de http://parlantdecinema.files.wordpress.com/2009/10/agora02.jpg)

Vam parlar també del fervor de les masses i de com una persona pot deixar-se portar per l'odi, la ràbia, la bogeria cega, en moments determinats. Algunes de les escenes de la pel·lícula en què es veuen aquestes masses enceses d'odi, amb la mirada perduda en algun punt llunyà, em van recordar a les imatges que ens arriben de Palestina i Israel, d'Afganistán i de molts d'altres punts del planeta. Quan de vegades sento notíces de l'estil "una massa enfervorida va linxar un home acusat de (...)" o "va apedregar fins a la mort una dona acusada d'adulteri (...)" penso que no hem evolucionat gaire respecte aquells neandertals que caçaven en grup...Fa por pensar com n'és de fina la línia que separa la raó de la bogeria, quan de masses es tracta, i com n'és de senzill convèncer la gent desinformada per a fer segons què. D'aquí la necessitat completament vital d'estar sempre informats per a no convertir-nos en parabolians d'alguns temes.

Jugant amb les ombres...una experiència sorprenent!

A Expressió Plàstica vam fer una pràctica realment sorprenent, més pel seu resultat que per la manera de treballar: vam treballar a partir de les ombres. Aquesta és una pràctica molt interessant per a fer-la amb nens d'Infantil, per la seva poca complexitat i perquè es tracta d'un treball diferent i estimulant.

En primer lloc, i encara que sigui molt obvi, cal deixar clar que perquè hi hagi ombres ha d'haver-hi llum. Així doncs, vam treballat amb un projector dels que solem trobar a les escoles per a veure les transparències.

La primera part de la pràctica va consistir en posar sobre el projector elements que ens ajudessin a configurar a la pantalla una representació figurativa (paisatge, objectes coneguts, etc.). Aquest va ser el resultat del nostre treball, representant una granja, juntament amb el making-off d'aquesta tècnica:

Representació Figurativa

View more presentations from Elisa.

Després vam fer una composició més abstracta utilitzant fulles, sorra, pinces del cabell i xinxetes. Aquest en va ser el resultat i el making-off d'aquesta part:

Representació Abstracta

View more presentations from Elisa.

Una altra part de la pràctica consistia en experimentar amb caixes amb el fons transparent (per exemple, caixes de fusta amb el fons de vidre) i sorra o farina. Nosaltres vam fer algunes proves amb la sorra i una de les figures que va sorgir va ser aquesta, que podeu veure aquí juntament amb el making-off d'aquesta tècnica:

Sorra i Llum

View more presentations from Elisa.

La darrera part de la pràctica consistia en posar transparències al projector amb dibuixos i resseguir-los sobre un paper blanc que servia alhora de pantalla. Nosaltres vam dibuixar un gat fet per un nen, que es recull en el llibre "Els cent llenguatges dels infants", de l'Editorial Rosa Sensat. Ens va costar una mica de fer perquè el traç era molt gruixut i al començament disposàvem de rotuladors massa fins. Pel que vam poder observar del retorn d'experiència dels altres grups, els DACS funcionen millor. Aquesta ha estat la nostra obra i el nostre making-off:

-

-

Transparències

View more presentations from Elisa.

El llenguatge àudiovisual: Movie Maker

El llenguatge àudiovisual és aquell que utilitza la imatge i el so. Igual que en el llenguatge verbal o en el de les paraules escrites, també se'n pot ser lector i escriptor. La majoria de nosaltres estem més avesats a llegir llenguatge àudiovisual (sons, imatges, salts en el temps...), en tant que consumidors de cinema, publicitat, sèries, webs, vídeos, etc. En canvi, almenys en el meu cas, aquesta ha estat la primera experiència amb software de creació de vídeo. Fins ara, per a fer presentacions sempre havia utilitzat programes de l'estil del Power Point (que a diferència dels vídeos també permet interactuar). És a dir, que en aquesta pràctica he après a utilitzar una nova eina per a expressar-me en llenguatge digital.

El que hem de tenir clar és que per un nen sempre és interessant crear, per ell és gairebé més important el procés que el resultat. És, doncs, convenient que com a futurs mestres tinguem també competències en escriptura de llenguatge àudiovisual per a poder ensenyar als nens a utilitzar aquestes eines.

A través del llenguatge àudiovisual no transmeten fets (almenys no tant) sinó emocions. Les imatges, les músiques, els silencis intencionats, solen remetre'ns a idees, conceptes, contextos...més que a fets concrets.

Dintre dels vídeos podríem distingir en vídeo-lliçons i vídeos motivadors. En el primer grup hi inclouríem el vídeo que vam veure a classe anomenat "Petita història de Catalunya". Són l'equivalent en vídeo de les lliçons magistrals de tota la vida. No estan pensats per a ser vistos en grup perquè transmeten fets i solen donar moltes dades que en un visionat en grup difícilment serem capaços de retenir. Aquest tipus de vídeo són útils com a reforç individual per veure, per exemple, a casa abans d'un examen, per preparar una lliçó, un esquema, etc., però no per ser vistos en una classe tots junts.

Amb el segon tipus de vídeo, solem aprendre quan en parlem en grup després de veure'l. És per això que és important que el vídeo es complementi amb una activitat posterior de treball a classe, de guia, per intentar que els alumnes arribin a les seves pròpies conclusions. En aquest grup hi inclouríem el vídeo "Sopar per a dos" que vam veure tots junts i del que, per exemple, vam poder extreure conclusions com "Quan ens barallem, perdem oportunitats" (escena de la lluita).

En el cas dels documentals, tot i que podríem pensar que són vídeo-lliçons, si ens hi fixem bé ens adonarem que estan enfocats de manera sensacionalista, i que també s'ajuden de músiques, imatges impactants i d'altres "petites trampes" per arribar a emocionar-nos. Els documentals solen buscar l'espectacle i, lluny de transmetre informació objectiva, solen jugar amb les nostres emocions.

Per aprofundir més en el tema de les vídeo-lliçons i vídeo-motivadors, és molt recomanable llegir el capítol anomenat La utilització dels videogrames didàctics (pàgines 29 a 35), del document "Per a una didàctica dels mitjans àudiovisuals", de Joan Ferrés.

El programa que vam utilitzar per fer la pràctica va ser el Windows Movie Maker, que és un software d'edició de vídeo que ve instal·lat amb les darreres versions de Windows. Els formats més utilitzats en aquest software són .wmv (Windows Media Video), .avi (Audio Video Intercalat) i .mov (Quick Time Movie), tot i que per reproduir aquest darrer necessitem el Quick Player.

Les grandàries estàndar solen ser:

• DV = 720x576 píxels
• HDV = 1440x1152 píxels (vídeo en alta definició; aquesta grandària la sol determinar l'aparell, en aquest cas, la càmara de vídeo)

Per a fer la pràctica disposàvem d'una música i un vídeo amb una sèrie de clips amb imatges de Blanquerna (com un recorregut per dins i fora de l'escola). El que vam haver de fer va ser:

1. Grabar en una sola carpeta tot el que necessitàvem per a fer-lo.

2. Importar el vídeo (queda separat per clips que poden retallar-se, enganxar-se, etc.)

3. Importar l'àudio i col·locar-lo a la pista corresponent a àudio.

4. Escurçar el vídeo i la música a 1 min (recordar que amb el botó dret pot silenciar-se, intensificar o atenuar la música).

5. Posar diferents efectes (a sobre el clip), transicions (entre clips), des d'Herramientas/Transiciones i arrossegant.

6. Afegir títol i crèdits, així com algun subtítol pel mig del vídeo.

7. Quan estigui acabat, fer Finalizar película/Guardar en el equipo/Siguiente.

8. Embedir-lo al bloc. Aquí el teniu!

L'Auditori i el Museu de la Música: la música parla

Darrera jornada de la Setmana Cultural. Visitem el Museu de la Música i assistim al concert "Corda i descorda" a l'Auditori.

Pel que fa al Museu de la Música, ens expliquen que tenen un departament especialitzat en Activitats i Educació, que ha preparat un Programa Educatiu que permet adaptar els itineraris segons l'edat dels alumnes (des d'Infantil fins a universitaris o estudiants de música). Els itineraris que proposen per Infantil són bàsicament dos: Descobrim el Museu de la Música (P3-P5) i Vine a trobar el teu instrument amic (P5-2n de Primària). En el primer dels casos, es tracta d'un itinerari on l'infant podrà observar, escoltar, identificar, descobrir, ballar...mentre investiga un misteri creat a l'aula a partir d'informació i materials (cartes, fotografies, etc.) que el mestre anirà rebent a l'aula. En el segon cas, es parteix d'un joc participatiu on els diferents equips en què s'haurà dividit l'aula buscaran, identificaran i reconeixeran el so dels instruments proposats, ajudats per les imatges dels instruments protagonistes (que duran penjats al coll amb una cartolina). Aquesta visita acaba a la Sala d'Interactius:

-

En aquesta sala poden provar-se alguns instruments i també algunes maquetes sonores:

Aquestes visites al Museu solen complementar-se des de les escoles amb un dels concerts que l'Auditori programa per a Infantil: Wimoweh, El poble de vent i fusta, Corda i descorda, Ma, me, mi... Mozart o Girasons. Nosaltres vam fer com ells i vam anar a veure Corda i descorda. Com que no es podien fer fotos durant el concert, us poso una imatge de l'escenari tot just abans de començar:

Aquest concert va ser una de les activitats de la Setmana Cultural que més em va agradar. Vam poder viure en primera persona el que viuen els infants quan van a veure un concert d'aquestes característiques: vam riure, ens vam emocionar, vam descobrir sons...va ser genial! Els músics que hi participen són ACTORS, en majúscules, són expressius, se'ls entén perfectament, són capaços de transmetre amb un gest, una mirada, una expressió de la seva cara. Va ser realment interessant. Crec que la durada del concert és l'apropiada per a nens d'aquestes edats. El que realment m'ha sobtat és que puguin tractar-se amb tant de sentit de l'humor i teatre obres clàssiques de grans compositors. Crec que és una bona manera d'apropar aquest tipus de música als infants.

Per últim, ens van fer una petita xerrada on ens van transmetre que la música és una necessitat, no un luxe, i que és per això que s'ha d'intentar que arribi a tothom, fins i tot als més petits. També se'ns va dir que el que ells es proposen quan pensen un concert és que els nens "aprenguin sense ser ensenyats", aprofitar que la música ens parla, ens emociona, per estimar-la (però per estimar alguna cosa primer cal conèixer-la). Des dels programadors de concerts per a nens de l'Auditori tenen dos objectius bàsics: impactar perquè els nens s'interessin per la música i fer que experimentin (potenciar activitats perquè ells també puguin fer música).

Fundació Joan XXIII: com integrar les TIC des dels més menuts als més grans

Quarta jornada de la Setmana Cultural. Visitem la Fundació Joan XXIII, formada pel Centre d'Estudis Joan XXIII i pel Centre de Tecnologies Ituarte.

Ens ha rebut la Carme Castelltort, que és la directora del centre, juntament amb dos altres mestres, el responsable d'Infantil i un mestre de Blanquerna que està al càrrec del Centre de Tecnologies Ituarte.

Potser el que més han intentat remarcar durant l'exposició és que Joan XXIII sempre ha estat un centre obert al barri, des de la seva fundació l'any 1968. Van ser un centre pioner en molts aspectes, per exemple, pel fet de disposar de piscina coberta pròpia (la major part del barri hi va aprendre a nedar). Quan es va construir el pavelló municipal molt a prop de l'escola, incorporant també una piscina coberta, l'escola va decidir reconvertir l'espai de la piscina en el que avui en dia és el Centre de Tecnologies Ituarte (molta gent hi està aprenent noves tecnologies).

La missió del centre és "promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat". És per això que desglossen la formació en quatre aspectes clau:

• Acadèmica: aprendre a aprendre.


• Personal: aprendre a ser.


• Social: aprendre a conviure.


• Cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

L'escola té dues línies d'Infantil, dues de Primària, quatre línies d'ESO, tres de Batxillerat, cinc cicles de Grau Mitjà, cinc de Grau Superior i cursos de formació no reglada (de formació ocupacional, de formació no reglada, programes de qualificació professional). El que s'intenta és que cadascú trobi el seu camí i que, alumnes que no han acabat l'ESO puguin tenir també accés a d'altres estudis que els permetin formar-se com a professionals i com a persones. Actualment, el centre compta amb uns 1524 alumnes.

Els aspectes bàsics del centre que n'ha destacat la seva directora són:

• Atenció personalitzada: a través del Departament d'Orientació, del Departament de Formació Humana Religiosa i del Departament de Fundació-Empresa.
• Innovació Pedagògica: a través dels departaments troncals (matemàtiques, llengües, etc.), de la formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.
• Innovació en TIC: a través del Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i del Centre de Tecnologies Ituarte.
• Escola arrelada a l'entorn (al barri de Bellvitge)
• Relacions internacionals: l'escola segueix el currículum europeu a ESO i a Batxillerat.
• Qualitat: escola certificada segons la norma ISO:9001.
• Accions UNESCO: cada curs es proposa un lema que orienta totes les accions de l'etapa. L'escola també està agermanada amb una escola de El Salvador.
• Treball en xarxa

.................................................*... *... *

Pel que fa a Infantil, a l'escola comprèn l'etapa d'entre els 3 i 6 anys (P3-P4 i P5-1r). En el seu moment, es va decidir incloure 1r de Primària a Infantil per similituds en les formes d'aprenentatge i ensenyament.

Poden distingir-se tres grans fites dins d'aquesta etapa:

• Procurar que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat.

- En aquesta línia, es para especial atenció al període d'adaptació de cada etapa, a l'acollida a l'entrada a l'escola (a les 9h i a les 17h) i a la sortida de l'escola, quan les famílies van a recollir els infants. El que s'intenta és que aquestes transicions fomentin el diàleg escola-família-infant.

• Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferents ritmes d'aprenentatge.

- Es potencia la relació amb les famílies i l'atenció a la diversitat.

- Des del Departament d'Orientació es treballa conjuntament amb els professors i els tutors per donar suport al procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquest departament ofereix els seus serveis en els àmbits personal, social, emocional, d'orientació acadèmica i vocacional.

• Despertar l'interès per aprendre:

- És per això que es treballa per projectes (per donar protagonisme al nen) i per racons (per aportar autonomia, respectar el ritme del nen i despertar el seu interès).

- S'utilitza el joc (simbòlic, lliure, dirigit, didàctic, motriu) com a eina per aprendre.

- Es treballa molt des del llenguatge plàstic per establir pre-conceptes (treballs globals).

- Es potencia des de ben petits l'ús de les TIC i les TAC, tant des de la motivació com des de la comprensió.

- Es procura treballar de forma cooperativa, per tal d'afavorir la interacció, la comunicació i les relacions socials.

A nivell personal, em va sorprendre molt la manera com estaven organitzats, la forma que tenen de treballar i el fet de trobar una escola tan avançada a nivell pedagògic i tecnològic al mig de Bellvitge. Sovint els prejudicis ens fan imaginar-nos que una escola com aquesta només podria estar ubicada a segons quines zones de Barcelona, però el que és realment interessant d'aquesta escola és que no només està ubicada al barri de Bellvitge sinó que està totalment integrada al barri, tant a nivell escolar com a nivell social (classes de formació per adults, activitats conjuntes amb les famílies...).

També em va cridar molt l'atenció que des de ben petits les TIC/TAC estiguessin tan integrades a les aules, els infants hi treballen de forma habitual i les tenen integrades en el seu procés d'aprenentatge com una eina més. Les pissarres digitals de gran format, les zones d'ordinadors, les petites PDIs on dibuixaven i treballaven a nivell individual...i tot convivint en harmonia amb les pissarres tradicionals, els murals, les pintures i els llapissos tradicionals. Tot plegat, molt enriquidor. Per últim, adjunto una petita presentació sobre la nostra visita a l'escola en general i a les aules d'Infantil en particular.

Visita al centre Joan XXIII

View more presentations from Elisa.

Cosmocaixa: Mira com mengen!

Tercer dia de Setmana Cultural, pensat per a què cadascú triï una visita per a conèixer l'oferta educativa d'algun centre. Juntament amb un company de seminari, nosaltres vam decidir anar al Museu de la Ciència, més conegut ja com a Cosmocaixa. Vam contactar via email amb la Directora dels Serveis Educatius del centre, que molt amablement ens va convidar a compartir una de les activitats que es realitzen amb escoles, anomenada Mira com mengen!.

La Directora, no només ens ha explicat tots els serveis educatius que ofereixen, sinó que ens ha acompanyat fins a l'inici de l'activitat i ens ha fet passar gratuïtament.

L'oferta educativa comença sobretot a partir dels 4 anys, tot i que hi ha alguna activitat que pot adaptar-se també a infants de 3 anys. Les activitats fixes són el Toca-toca!, el Click i Flash i el Planetari Bombolla. Recentment han introduït aquesta nova activitat anomenda Mira com mengen!. La primera activitat va sorgir de la necessitat d'acostar certes famílies d'animals com els rèptils o els amfibis a la canalla, perquè els hi perdessin la por i el fàstic i els coneguessin millor. Fa molts anys que dura i és una de les que té més èxit. Actualment s'ha ampliat també al món de les plantes i s'ha dividit en Selves, Deserts i Mediterrània.

El Click i Flash va néixer de la necessitat d'acostar la física als infants, perquè la oferta relacionada amb el món de la ciència estava molt limitada al món de la Biologia i no hi havia cap activitat relacionada amb la Física. En aquesta activitat s'intenten acostar conceptes com la flotabilitat, la tensió superficial o els mecanismes als més petits, a través d'experiments i jocs. L'activitat es divideix en Click, pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys, i Flash, per a nens d'entre 7 i 9 anys.

El Planetari Bombolla és un espai pensat per a despertar la curiositat dels més menuts vers el cel que els envolta. S'adapta a l'estació de l'any per tal que puguin extrapolar-ho a allò que podran veure ells al cel si l'observen per la nit. Se'ls hi expliquen les característiques principals dels planetes, així com les històries de les constel·lacions. Està pensat per a nens d'entre 3 i 8 anys.

Finalment, l'activitat que nosaltres hem realitzat juntament amb un grup de P5, consisteix en realitzar un itinerari per sota del Bosc Inundat mentre s'explica què menja cada grup d'animals de la selva: peixos (es fa coincidir l'explicació amb el moment exacte en què se'ls hi dóna de menjar), granotes, boes, capibares, formigues, etc. El millor de l'activitat han estat genial les reaccions i les preguntes dels nens, completament emocionats i al·lucinats amb tot el que els hi explicava la guia.

MNAC: Dansa de fades i follets

Segon dia de setmana cultural: visitem el MNAC, tot realitzant l'activitat "Dansa de fades i follets", pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys.

Primer de tot, la responsable del Departament d'Educació del MNAC ens va fer una breu explicació sobre la seva feina. Aquest departament va néixer l'any 1975, quan un grup d'estudiants de Belles Arts van decidir oferir aquest servei a les escoles, per tal d'apropar l'art als infants. El servei inclou tant visites com tallers. Avui en dia, consta de tres persones, que són llicenciats i diplomats en Història de l'Art, Belles Arts i/o Educació Primària.

El departament edita un dossier, l'educART, que el reben les escoles i que presenta les activitats relacionades amb les col·leccions permanents del Museu i que es duran a terme durant el curs. Aquest any consta de 28 propostes agrupades en tres grans grups: visites comentades, visites dinamitzades i visites taller.

El departament també duu a terme cursos de formació permanent, dedicats al professorat, sobre exposicions temporals o per a presentar noves propostes per a les escoles. Així mateix, a la botiga del MNAC, podem trobar també dossiers específics per activitats concretes. Per exemple, l'activitat "Dansa de fades i follets" té el seu dossier a la venta amb l'explicació corresponent, l'itinerari, propostes per a dur a terme dins i fora del MNAC i un CD d'àudio amb les cançons que es treballen durant l'activitat.

Per últim, se'ns va presentar també els programes de què disposen pensats per a públic familiar i educadors en el lleure (caps de setmana , festius, etc.).

Pel que fa ja més concretament a l'activitat de "Dansa de fades i follets", va consistir en una visita guiada molt especial. A través del fil conductor de les fades, els nans i els follets, vam anar recorrent les sales cercant quadres que tinguessin com a tema les fades i els follets. La guia va plantejar l'activitat com si nosaltres fóssim els infants, i nosaltres vam intentar posar-nos a la pell d'un nen per una estona. Titelles, cançons, flors de tela, dibuixos, varetes màgiques i una dansa final a la sala dels tallers, van contribuir a crear un halo de màgia a l'activitat. Si, a més, ens posem al lloc d'un nen que està veient i sentint tot això, l'activitat ha de ser realment màgica. A cada quadre que ens aturàvem, la guia ens explicava una història, més pensada per a què ens fixéssim en algun detall que per a analitzar el quadre en sí (època, tècnica, etc.). Ara toca realitzar un petit treball individual basant-nos en l'oli sobre tela "Somni" de Joan Brull: