Mostrando entradas con la etiqueta educació infantil. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta educació infantil. Mostrar todas las entradas

martes, 22 de diciembre de 2009

Elements que configuren la motricitat: el joc

El tema del nostre treball d'Educació Física ha estat el joc. Semblava una temàtica fàcil a priori perquè, a diferència d'altres temes com la lateralitat o els girs, els coneixíem prou bé. Ara bé, quan vam començar a treballar-hi, vam veure que hi havia moltíssimes fonts bibliogràfiques que tractaven sobre el joc, així com infinitud de pàgines web. Triar, comparar, filtrar, resumir...va ser complex, però aquí en teniu en resultat (la presentació que vam realitzar com a sumari):

L'escultura sonora: Guspires

Com a treball de síntesi de les assignatures de Educació Visual i Plàstica i Educació Musical se'ns va proposar realitzar una escultura sonora. Havia de complir dos requisits bàsics: que fos estètica i que fos sonora. El nostre grup, format per la Júlia Castells, el Francisco Caballero, la Mireia Garcia i per mi mateixa, vam decidir fer una escultura inspirada en el foc. El foc en sí mateix ja és una escultura sonora: si tanquem els ulls i ens imaginem una foguera de seguida ens vindran a la ment belles imatges de flames recargolant-se, creixent i fonent-se ben amunt, convertint-se en guspires que viatgen cap a l'infinit. També ens vindrà a la ment el seu so, el crepitar tan característic de la fusta en cremar-se...i això és el que vam voler representar (en la mesura del possible, és clar).

Vam proveïr-nos de paper de celofan, filferro daurat, fil de nylon i cel·lo, i ens vam posar a treballar. Vam tallar sis trossos de fil de nylon d'arproximadament la mateixa mida i hi vam enfilar (com si cosíssim) quadrats de celofan grocs i vermells prèviament arrugats. La idea era crear una estructura en forma de cortina circular, amb sis tires de "flames", que comencessin per sota amb molt de vermell i anessin degradant-se fins al groc, passant per estadis intermitjos irregulars, barreja de groc i vermell. Cada tros de celofan l'asseguràvem al nylon amb cel·lo.

Aquestes tires les vam unir al filferro daurat (que havíem convertit en cercle), mitjançant també fil de nylon. L'estructura completa la vam penjar del sostre del passadís de la planta 3 de la facultat, i vam completar-ho amb paper kraft marró a terra, degudament arrugat, per simular la base de fusta de la foguera.


D'aquesta manera, la persona que es ficava dins de l'escultura sonora podia reproduir els sons de la foguera (amb els peus i les mans), mentre visualment es trobava envoltat per les flames. Ens ho vam passar molt bé dissenyant-la i construint-la, va ser una gran experiència.

Competències digitals del mestre

Com molt bé s'explica en l'entrada del Bloc de Gestió sobre Competències digitals específiques del mestre en relació amb la tecnologia, a dia d'avui és més necessari que mai que els ciutadans adquireixin una sèrie de competències relacionades amb les noves tecnologies (sobretot amb les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC). Des de l'escola, ja s'està formant als infants en aquest sentit però...qui forma els adults?
-
Les escoles d'adults o els cursos pensats per a la gent gran que es promouen des dels ajuntaments i centres cívics (com el que vam veure al CETEI) no són les úniques vies. El propi web ens proporciona les eines necessàries per a formar-nos a través de programari lliure, fòrums, manuals d'ajuda online i centenars de llocs webs especialitzats. Només cal una mica de curiositat, paciència i interès per les TIC.
-
Ara bé, com a mestres no podem conformar-nos només amb adquirir les competències bàsiques: hem d'anar més enllà, hem de ser competents des del punt de vista digital. Si abandonem aquest aspecte de la nostra formació en ple segle XXI, la velocitat amb la que canvien les coses no farà més que allunyar-nos dels nostres alumnes, que ens veuran com algú que no entén el seu llenguatge, la seva manera de comunicar-se i de donar-se a conèixer.
-
Les competències digitals ja estan incloses en els nous currículums, de forma adequada a cada etapa educativa i és, per tant, imprescindible que siguin del nostre domini. Hi ha una sèrie de competències digitals de caire didàctic que els futurs mestres hem d'anar aprenent, interioritzant i fent nostres, perquè el dia de demà poguem aplicar-les a l'aula de manera natural. Aquí hi juguen també un paper molt important les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement), com poden ser les pissarres digitals, els notebooks, etc. que fomenten el treball col·laboratiu, la iniciativa i una actitud proactiva vers l'aprenentatge.
-
Com vam comentar a classe, els nostres futurs alumnes arribaran a ser adults de ple dret d'aquí uns 20 anys, i podem estar ben segurs que poques TIC i TAC tal i com les coneixem ara perduraran llavors...Així doncs, si no estem al dia del que hi ha ara, com pretenem estar-ne d'aquí 20 anys?
-
En els darrers anys, a part de l'actualització dels currículums, s'han publicat també tota una sèrie de documents per especificar quines haurien de ser les competències digitals dels docents. A l'entrada del Bloc de Gestió que comentava al començament hi trobareu enllaços a documents de la UNESCO (United Nations Education, Scientific and Cultural Organization), de la ISTE (International Society for Technology in Education), així com els nous currículums per infantil, primària, secundària i batxillerat.
-
A part de les nocions bàsiques de tecnologia, els futurs docents hauríem de conèixer també aplicacions i eines específiques per a la millora de les classes, per fomentar el treball col·laboratiu, per crear plans de projectes, per col·laborar amb altres docents i experts externs. Per últim, hauríem de liderar la formació dels nostres propis col·legues, des dels claustres, des de la formació permanent, des de la motivació i la proactivitat.
-
Segons les normes ISTE, els docents hauríem de ser competents en (cito del Bloc de Gestió):
  • Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants --> des de l'assignatura, s'ha treballat la creació de vídeos amb el Movie Maker, de presentacions creatives, creació del bloc...
  • Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis --> el bloc representa un percentatge de la nota de l'assignatura
  • Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital --> ús de pàgines web a les escoles, blogs, programari lliure...
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat --> treball amb la Viquipèdia, citació de fonts, Creative Commons...
  • Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge --> a l'escola on treballo vaig proposar que com a cloenda de trimestre es fes un vídeo en comptes d'un recull d'imatges i ha agradat molt als pares!

I sobretot, no pensar mai que ja ho sabem tot, mantenir sempre la curiositat i l'interès, oblidar els prejudicis sobre les TIC/TAC i mantenir una fam voraç per aprendre de forma contínua al llarg de la nostra carrera professional.

jueves, 10 de diciembre de 2009

El món sonor. Percepció i ecologia.

Adjunto una petita reflexió que se'ns va demanar fer des de Seminari sobre l'impacte del so en les nostres vides, en la vida dels infants i en el tarannà d'una escola:

El món sonor. Percepció i ecologia.

Preparem el Nadal: cantem nadales!

Falten tan sols 15 dies per Nadal i, quan s'acosten aquestes dates, comencem a sentir pertot (carrer, centres comercials, escoles...) les cançons típiques d'aquestes dates: les nadales. Si voleu refrescar la lletra o la melodia d'alguna nadala, en busqueu la partitura o voleu fer una audició amb un enregistrament de qualitat, us recomano la secció de nadales del portal educatiu edu365. Podeu accedir-hi directament des d'aquest vincle:
-
-
Per cada nadala, hi trobareu:
  • L'MP3 instrumental + veus (per audició)

  • L'MP3 instrumental (per si voleu cantar-hi a sobre, utilitzant-lo com a base)

  • La partitura de les veus (amb la lletra completa de la cançó)

  • La partitura instrumental + veus

  • La versió MIDI (per si el que voleu és únicament refrescar la melodia)

Espero que us agradi!


sábado, 28 de noviembre de 2009

Comentant l'article d'Eulàlia Torras "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé"

Adjunto un link a l'entrevista transcrita publicada el 23 de Novembre a "La Contra" de La Vanguardia. Es tracta d'una entrevista a Eulàlia Torras, psicoanalista i psiquiatra infantil que es titula "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé". He decidit posar el vincle a la transcripció de l'entrevista feta a El blog alternativo per dos motius: primer perquè l'hemeroteca de La Vanguardia està tancada a no-subscriptors per articles amb una antiguitat inferior a un mes i segon perquè en aquest bloc es recullen també tota una sèrie de comentaris d'internautes prou interessants:
-

Val a dir que ha creat molta polèmica, tanta que durant tota la setmana hi ha hagut cartes de protesta a l'apartat de "Cartas del lector" de La Vanguardia, així com múltiples debats a la xarxa sobre si el fet que els infants assisteixin a les escoles bressol abans dels tres anys els perjudica a nivell emocional, cognitiu i motriu, com afirma l'autora.

Des del meu punt de vista, si bé és cert que a Espanya hi ha un problema greu de conciliació de la vida laboral i la vida familiar, aquests perjudicis que suposadament l'autora atribueix a les llars d'infants no són reals. He vist infants evolucionar molt més ràpidament en tots els sentits des del mateix moment que comencen a acudir a l'escola, nens que són més desperts, més sociables, més avesats a treballar en grup. També he vist d'altres nens que han estat fins als tres anys amb els avis o la cangur també reuneixen aquestes qualitats. Així doncs, crec que com en moltíssimes d'altres coses, no tot és blanc o negre sinó que dependrà del nen, de l'entorn familiar, de la llar d'infants, de les educadores, del projecte educatiu...i d'infinitud de causes més.

Fer aquest tipus d'afirmacions, no contribueix a cuidar la confiança que molts pares i mares i la societat en general han anat posant de forma lenta i progressiva en les escoles bressol. Crec que de ben segur molts pares s'han sentit culpables després de llegir aquest article per deixar els seus fills a les escoles bressol. Pot defensar-se que és necessari que els pares dediquin més temps als fills sense atacar la bona feina que es fa des de les llars d'infants. Són coses diferents; no confonguem.

Moltes gràcies a l'Anna Taberner i a l'Albert Ferrández per facilitar-nos l'article.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

Jugant amb les ombres...una experiència sorprenent!

A Expressió Plàstica vam fer una pràctica realment sorprenent, més pel seu resultat que per la manera de treballar: vam treballar a partir de les ombres. Aquesta és una pràctica molt interessant per a fer-la amb nens d'Infantil, per la seva poca complexitat i perquè es tracta d'un treball diferent i estimulant.

En primer lloc, i encara que sigui molt obvi, cal deixar clar que perquè hi hagi ombres ha d'haver-hi llum. Així doncs, vam treballat amb un projector dels que solem trobar a les escoles per a veure les transparències.

La primera part de la pràctica va consistir en posar sobre el projector elements que ens ajudessin a configurar a la pantalla una representació figurativa (paisatge, objectes coneguts, etc.). Aquest va ser el resultat del nostre treball, representant una granja, juntament amb el making-off d'aquesta tècnica:


Després vam fer una composició més abstracta utilitzant fulles, sorra, pinces del cabell i xinxetes. Aquest en va ser el resultat i el making-off d'aquesta part:


Una altra part de la pràctica consistia en experimentar amb caixes amb el fons transparent (per exemple, caixes de fusta amb el fons de vidre) i sorra o farina. Nosaltres vam fer algunes proves amb la sorra i una de les figures que va sorgir va ser aquesta, que podeu veure aquí juntament amb el making-off d'aquesta tècnica:

La darrera part de la pràctica consistia en posar transparències al projector amb dibuixos i resseguir-los sobre un paper blanc que servia alhora de pantalla. Nosaltres vam dibuixar un gat fet per un nen, que es recull en el llibre "Els cent llenguatges dels infants", de l'Editorial Rosa Sensat. Ens va costar una mica de fer perquè el traç era molt gruixut i al començament disposàvem de rotuladors massa fins. Pel que vam poder observar del retorn d'experiència dels altres grups, els DACS funcionen millor. Aquesta ha estat la nostra obra i el nostre making-off:
-
-


sábado, 21 de noviembre de 2009

L'Auditori i el Museu de la Música: la música parla

Darrera jornada de la Setmana Cultural. Visitem el Museu de la Música i assistim al concert "Corda i descorda" a l'Auditori.

Pel que fa al Museu de la Música, ens expliquen que tenen un departament especialitzat en Activitats i Educació, que ha preparat un Programa Educatiu que permet adaptar els itineraris segons l'edat dels alumnes (des d'Infantil fins a universitaris o estudiants de música). Els itineraris que proposen per Infantil són bàsicament dos: Descobrim el Museu de la Música (P3-P5) i Vine a trobar el teu instrument amic (P5-2n de Primària). En el primer dels casos, es tracta d'un itinerari on l'infant podrà observar, escoltar, identificar, descobrir, ballar...mentre investiga un misteri creat a l'aula a partir d'informació i materials (cartes, fotografies, etc.) que el mestre anirà rebent a l'aula. En el segon cas, es parteix d'un joc participatiu on els diferents equips en què s'haurà dividit l'aula buscaran, identificaran i reconeixeran el so dels instruments proposats, ajudats per les imatges dels instruments protagonistes (que duran penjats al coll amb una cartolina). Aquesta visita acaba a la Sala d'Interactius:

-
En aquesta sala poden provar-se alguns instruments i també algunes maquetes sonores:


Aquestes visites al Museu solen complementar-se des de les escoles amb un dels concerts que l'Auditori programa per a Infantil: Wimoweh, El poble de vent i fusta, Corda i descorda, Ma, me, mi... Mozart o Girasons. Nosaltres vam fer com ells i vam anar a veure Corda i descorda. Com que no es podien fer fotos durant el concert, us poso una imatge de l'escenari tot just abans de començar:


Aquest concert va ser una de les activitats de la Setmana Cultural que més em va agradar. Vam poder viure en primera persona el que viuen els infants quan van a veure un concert d'aquestes característiques: vam riure, ens vam emocionar, vam descobrir sons...va ser genial! Els músics que hi participen són ACTORS, en majúscules, són expressius, se'ls entén perfectament, són capaços de transmetre amb un gest, una mirada, una expressió de la seva cara. Va ser realment interessant. Crec que la durada del concert és l'apropiada per a nens d'aquestes edats. El que realment m'ha sobtat és que puguin tractar-se amb tant de sentit de l'humor i teatre obres clàssiques de grans compositors. Crec que és una bona manera d'apropar aquest tipus de música als infants.

Per últim, ens van fer una petita xerrada on ens van transmetre que la música és una necessitat, no un luxe, i que és per això que s'ha d'intentar que arribi a tothom, fins i tot als més petits. També se'ns va dir que el que ells es proposen quan pensen un concert és que els nens "aprenguin sense ser ensenyats", aprofitar que la música ens parla, ens emociona, per estimar-la (però per estimar alguna cosa primer cal conèixer-la). Des dels programadors de concerts per a nens de l'Auditori tenen dos objectius bàsics: impactar perquè els nens s'interessin per la música i fer que experimentin (potenciar activitats perquè ells també puguin fer música).

jueves, 19 de noviembre de 2009

Fundació Joan XXIII: com integrar les TIC des dels més menuts als més grans

Quarta jornada de la Setmana Cultural. Visitem la Fundació Joan XXIII, formada pel Centre d'Estudis Joan XXIII i pel Centre de Tecnologies Ituarte.

Ens ha rebut la Carme Castelltort, que és la directora del centre, juntament amb dos altres mestres, el responsable d'Infantil i un mestre de Blanquerna que està al càrrec del Centre de Tecnologies Ituarte.

Potser el que més han intentat remarcar durant l'exposició és que Joan XXIII sempre ha estat un centre obert al barri, des de la seva fundació l'any 1968. Van ser un centre pioner en molts aspectes, per exemple, pel fet de disposar de piscina coberta pròpia (la major part del barri hi va aprendre a nedar). Quan es va construir el pavelló municipal molt a prop de l'escola, incorporant també una piscina coberta, l'escola va decidir reconvertir l'espai de la piscina en el que avui en dia és el Centre de Tecnologies Ituarte (molta gent hi està aprenent noves tecnologies).

La missió del centre és "promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat". És per això que desglossen la formació en quatre aspectes clau:

  • Acadèmica: aprendre a aprendre.

  • Personal: aprendre a ser.

  • Social: aprendre a conviure.

  • Cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

L'escola té dues línies d'Infantil, dues de Primària, quatre línies d'ESO, tres de Batxillerat, cinc cicles de Grau Mitjà, cinc de Grau Superior i cursos de formació no reglada (de formació ocupacional, de formació no reglada, programes de qualificació professional). El que s'intenta és que cadascú trobi el seu camí i que, alumnes que no han acabat l'ESO puguin tenir també accés a d'altres estudis que els permetin formar-se com a professionals i com a persones. Actualment, el centre compta amb uns 1524 alumnes.

Els aspectes bàsics del centre que n'ha destacat la seva directora són:

  • Atenció personalitzada: a través del Departament d'Orientació, del Departament de Formació Humana Religiosa i del Departament de Fundació-Empresa.
  • Innovació Pedagògica: a través dels departaments troncals (matemàtiques, llengües, etc.), de la formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.
  • Innovació en TIC: a través del Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i del Centre de Tecnologies Ituarte.
  • Escola arrelada a l'entorn (al barri de Bellvitge)
  • Relacions internacionals: l'escola segueix el currículum europeu a ESO i a Batxillerat.
  • Qualitat: escola certificada segons la norma ISO:9001.
  • Accions UNESCO: cada curs es proposa un lema que orienta totes les accions de l'etapa. L'escola també està agermanada amb una escola de El Salvador.
  • Treball en xarxa

.................................................*... *... *

Pel que fa a Infantil, a l'escola comprèn l'etapa d'entre els 3 i 6 anys (P3-P4 i P5-1r). En el seu moment, es va decidir incloure 1r de Primària a Infantil per similituds en les formes d'aprenentatge i ensenyament.

Poden distingir-se tres grans fites dins d'aquesta etapa:

  • Procurar que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat.

- En aquesta línia, es para especial atenció al període d'adaptació de cada etapa, a l'acollida a l'entrada a l'escola (a les 9h i a les 17h) i a la sortida de l'escola, quan les famílies van a recollir els infants. El que s'intenta és que aquestes transicions fomentin el diàleg escola-família-infant.

  • Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferents ritmes d'aprenentatge.

- Es potencia la relació amb les famílies i l'atenció a la diversitat.

- Des del Departament d'Orientació es treballa conjuntament amb els professors i els tutors per donar suport al procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquest departament ofereix els seus serveis en els àmbits personal, social, emocional, d'orientació acadèmica i vocacional.

  • Despertar l'interès per aprendre:

- És per això que es treballa per projectes (per donar protagonisme al nen) i per racons (per aportar autonomia, respectar el ritme del nen i despertar el seu interès).

- S'utilitza el joc (simbòlic, lliure, dirigit, didàctic, motriu) com a eina per aprendre.

- Es treballa molt des del llenguatge plàstic per establir pre-conceptes (treballs globals).

- Es potencia des de ben petits l'ús de les TIC i les TAC, tant des de la motivació com des de la comprensió.

- Es procura treballar de forma cooperativa, per tal d'afavorir la interacció, la comunicació i les relacions socials.

A nivell personal, em va sorprendre molt la manera com estaven organitzats, la forma que tenen de treballar i el fet de trobar una escola tan avançada a nivell pedagògic i tecnològic al mig de Bellvitge. Sovint els prejudicis ens fan imaginar-nos que una escola com aquesta només podria estar ubicada a segons quines zones de Barcelona, però el que és realment interessant d'aquesta escola és que no només està ubicada al barri de Bellvitge sinó que està totalment integrada al barri, tant a nivell escolar com a nivell social (classes de formació per adults, activitats conjuntes amb les famílies...).

També em va cridar molt l'atenció que des de ben petits les TIC/TAC estiguessin tan integrades a les aules, els infants hi treballen de forma habitual i les tenen integrades en el seu procés d'aprenentatge com una eina més. Les pissarres digitals de gran format, les zones d'ordinadors, les petites PDIs on dibuixaven i treballaven a nivell individual...i tot convivint en harmonia amb les pissarres tradicionals, els murals, les pintures i els llapissos tradicionals. Tot plegat, molt enriquidor. Per últim, adjunto una petita presentació sobre la nostra visita a l'escola en general i a les aules d'Infantil en particular.


miércoles, 18 de noviembre de 2009

Cosmocaixa: Mira com mengen!

Tercer dia de Setmana Cultural, pensat per a què cadascú triï una visita per a conèixer l'oferta educativa d'algun centre. Juntament amb un company de seminari, nosaltres vam decidir anar al Museu de la Ciència, més conegut ja com a Cosmocaixa. Vam contactar via email amb la Directora dels Serveis Educatius del centre, que molt amablement ens va convidar a compartir una de les activitats que es realitzen amb escoles, anomenada Mira com mengen!.

La Directora, no només ens ha explicat tots els serveis educatius que ofereixen, sinó que ens ha acompanyat fins a l'inici de l'activitat i ens ha fet passar gratuïtament.

L'oferta educativa comença sobretot a partir dels 4 anys, tot i que hi ha alguna activitat que pot adaptar-se també a infants de 3 anys. Les activitats fixes són el Toca-toca!, el Click i Flash i el Planetari Bombolla. Recentment han introduït aquesta nova activitat anomenda Mira com mengen!. La primera activitat va sorgir de la necessitat d'acostar certes famílies d'animals com els rèptils o els amfibis a la canalla, perquè els hi perdessin la por i el fàstic i els coneguessin millor. Fa molts anys que dura i és una de les que té més èxit. Actualment s'ha ampliat també al món de les plantes i s'ha dividit en Selves, Deserts i Mediterrània.

El Click i Flash va néixer de la necessitat d'acostar la física als infants, perquè la oferta relacionada amb el món de la ciència estava molt limitada al món de la Biologia i no hi havia cap activitat relacionada amb la Física. En aquesta activitat s'intenten acostar conceptes com la flotabilitat, la tensió superficial o els mecanismes als més petits, a través d'experiments i jocs. L'activitat es divideix en Click, pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys, i Flash, per a nens d'entre 7 i 9 anys.

El Planetari Bombolla és un espai pensat per a despertar la curiositat dels més menuts vers el cel que els envolta. S'adapta a l'estació de l'any per tal que puguin extrapolar-ho a allò que podran veure ells al cel si l'observen per la nit. Se'ls hi expliquen les característiques principals dels planetes, així com les històries de les constel·lacions. Està pensat per a nens d'entre 3 i 8 anys.

Finalment, l'activitat que nosaltres hem realitzat juntament amb un grup de P5, consisteix en realitzar un itinerari per sota del Bosc Inundat mentre s'explica què menja cada grup d'animals de la selva: peixos (es fa coincidir l'explicació amb el moment exacte en què se'ls hi dóna de menjar), granotes, boes, capibares, formigues, etc. El millor de l'activitat han estat genial les reaccions i les preguntes dels nens, completament emocionats i al·lucinats amb tot el que els hi explicava la guia.

MNAC: Dansa de fades i follets

Segon dia de setmana cultural: visitem el MNAC, tot realitzant l'activitat "Dansa de fades i follets", pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys.

Primer de tot, la responsable del Departament d'Educació del MNAC ens va fer una breu explicació sobre la seva feina. Aquest departament va néixer l'any 1975, quan un grup d'estudiants de Belles Arts van decidir oferir aquest servei a les escoles, per tal d'apropar l'art als infants. El servei inclou tant visites com tallers. Avui en dia, consta de tres persones, que són llicenciats i diplomats en Història de l'Art, Belles Arts i/o Educació Primària.


El departament edita un dossier, l'educART, que el reben les escoles i que presenta les activitats relacionades amb les col·leccions permanents del Museu i que es duran a terme durant el curs. Aquest any consta de 28 propostes agrupades en tres grans grups: visites comentades, visites dinamitzades i visites taller.


El departament també duu a terme cursos de formació permanent, dedicats al professorat, sobre exposicions temporals o per a presentar noves propostes per a les escoles. Així mateix, a la botiga del MNAC, podem trobar també dossiers específics per activitats concretes. Per exemple, l'activitat "Dansa de fades i follets" té el seu dossier a la venta amb l'explicació corresponent, l'itinerari, propostes per a dur a terme dins i fora del MNAC i un CD d'àudio amb les cançons que es treballen durant l'activitat.


Per últim, se'ns va presentar també els programes de què disposen pensats per a públic familiar i educadors en el lleure (caps de setmana , festius, etc.).


Pel que fa ja més concretament a l'activitat de "Dansa de fades i follets", va consistir en una visita guiada molt especial. A través del fil conductor de les fades, els nans i els follets, vam anar recorrent les sales cercant quadres que tinguessin com a tema les fades i els follets. La guia va plantejar l'activitat com si nosaltres fóssim els infants, i nosaltres vam intentar posar-nos a la pell d'un nen per una estona. Titelles, cançons, flors de tela, dibuixos, varetes màgiques i una dansa final a la sala dels tallers, van contribuir a crear un halo de màgia a l'activitat. Si, a més, ens posem al lloc d'un nen que està veient i sentint tot això, l'activitat ha de ser realment màgica. A cada quadre que ens aturàvem, la guia ens explicava una història, més pensada per a què ens fixéssim en algun detall que per a analitzar el quadre en sí (època, tècnica, etc.). Ara toca realitzar un petit treball individual basant-nos en l'oli sobre tela "Somni" de Joan Brull:

jueves, 12 de noviembre de 2009

Billy Elliot: que difícil és ser diferent (12/11/09)

La pel·lícula narra la història d'un nen d'onze anys que s'adona que vol ser ballarí, però que ho amaga a la seva família (el seu pare vidu, el seu germà i la seva àvia) per por als comentaris, les mofes o les possibles represàlies. Està ambientada a l'Anglaterra de principis dels 80, en el sí d'una família minera humil. El gran secret d'en Billy Elliot surt a la llum quan la seva mestra de dansa decideix preparar-lo per a presentar-se a les proves d'accés a la Royal Ballet de Londres.

Al llarg de la pel·lícula sorgeixen temes com els estereotips, els conflictes entre generacions, el dret a escollir què es vol ser, la discriminació sexual des del punt de vista de l'educació i més genèricament a nivell social. El problema dels estereotips és que es donen per vàlides i autèntiques una sèrie d’imatges o idees que prevalen per damunt de les pròpies opinions i decisions i limiten la forma d'actuar de les persones.

La veritat és que hi ha moments de veritable angoixa a la pel·lícula, sobretot les escenes violentes presenciades o viscudes pel nen en primera persona. S'observa que el pare resol els conflictes a partir de l’autoritarisme i l’agressivitat i en canvi el nen mira de negociar i pactar per assolir els seus objectius. Cadascun d'ells duu a terme la seva pròpia lluita, però les armes que utilitzen són ben diferents.

Per desgràcia, a mi també m'ha tocat compartir històries molt similars a la d'en Billy Elliot, perquè faig dansa clàssica des dels 6 anys i he tingut alguns companys de classe (nois) que han viscut la discriminació fins al punt d'arribar a classe amb un ull morat i el llavi partit per haver-se barallat amb algú que els increpava i es mofava d'ells quan deien que anaven a classe de dansa...

Hem d'ampliar horitzons, replantejar-nos les idees preconcebudes que puguem tenir sobre el que és "de nens" i el que és "de nenes" (joguines, colors, pel·lícules, contes...). Realment existeixen aquestes preferències dins el cap dels nens o les hi fiquem els adults? Com pot afectar a un infant aquest tipus de discriminació per part dels pares, dels amics, dels companys de classe o del propi mestre? Hem de parar atenció a la diversitat, a aquells nens i nenes que ens expressen o comuniquen d'alguna manera que tenen interessos que discrepen dels de la majoria, però sense exagerar o fer-ne una muntanya...I sobretot cal dialogar amb ells, perquè el diàleg ens ajudarà a entendre'ls millor i potser fins i tot podrem fer de pont amb les famílies, introduir els problemes des d'un altre angle, traient-li pressió al nen i construir un diàleg a tres bandes de tal manera que pugui continuar-se a casa d'una manera natural i planera. Hem de saber estar allà sense jutjar, prestar-nos voluntaris per escoltar i intentar aportar el nostre petit gra de sorra a la lluita per la discriminació, tant a les aules com fora d'elles.
.
.

domingo, 20 de septiembre de 2009

Declaració d'intencions del meu bloc

En aquest bloc presentaré una part dels exercicis i treballs individuals de l'assignatura de 1r d'Educació Infantil de l'assignatura "Gestió de la informació i TIC", així com d'altres reflexions personals i vivències d'aquest primer any de carrera a Blanquerna.

M'agradaria que servís de fil conductor no només de la meva trajectòria acadèmica sinó també dels meus progressos a nivell personal dins d'aquest camí que inicio cap a la professió de mestra de nens de 0 a 6 anys.