Vam començar la sessió en la línia de la del dimarts anterior. Havíem de dur una llista de tots els sons i sorolls que havíem sentit de camí a la facultat. Vam descobrir coses interessants (com per exemple que a certes zones de Barcelona hi ha pocs ocells), però sobretot ens vam adonar de la gran diferència que hi ha entre l'acte físic de sentir (involuntari) i l'acte d'escoltar (voluntari).
En aquesta sessió de Seminari havíem de dur un article d'actualitat extret d'alguna revista educativa i citar-lo correctament. A la web de la Biblioteca de Blanquerna podrem trobar les indicacions per citar correctament qualsevol text, incloses les revistes:
AUTORIA. "Títol de l'article". Títol de la revista Vol. (any), núm. de l'exemplar, p. x-x.
La primera en comentar el seu article va ser la Marta. El seu article l'havia extret de la revista Estris del setembre-octubre i es titulava "Canvis i noves estructures". Era un estudi que s'havia fet sobre la importància de la família i tots vam estar d'acord en què la família és un eix clau a les nostres vides. També comentava que hi havia hagut una revolució en l'estructura de les famílies i com havia condicionat això l'educació dels nens. Apuntava el fet que ara les mares estiguessin més temps fora de casa com un factor clau per entendre el fracàs escolar i com n'era de difícil tot sovint conciliar la vida laboral i la vida familiar.
La següent en comentar el seu article va ser la Raquel. L'article es titulava "Primers passos a l'espai nadó", de la revista Guix d'Infantil del mes d'octubre. Pel que vam entendre, l'espai nadó era un espai familiar que permetia a pares i fills compartir jocs, als fills jugar amb d'altres nens i als pares posar en comú amb d'altres pares les seves pròpies experiències. Es va parlar també del fet que cada infant té el seu ritme i que sovint els pares volen accelerar certs processos que requereixen el seu temps (caminar, parlar, etc.).
La Georgina va ser la següent en comentar-nos el seu article escollit. En aquest cas es tractava d'un article de la revista Infància (2009) anomenat "Petons i queixalades". L'article parlava de què pels infants moltes vegades els petons i les queixalades, juntament amb d'altres recursos no verbals eren la única manera d'expressar els seus sentiments. Es va obrir un petit debat sobre com actuar com a mestres i d'anar sempre una mica més enllà. Per exemple, en el cas d'un nen que mossegui per sistema, intentar esbrinar què li passa a aquell infant.
"El problema no es el ratio sinó la falta de una auxiliar" va ser l'article triat per la Soraya. El va treure de la revista Escuela en Acción Infantil, del número corresponent a setembre-octubre. L'article parlava de la falta d'obligatorietat de l'escolarització de 0 a 3 anys. Arran de l'article, vam definir què era el currículum (el que el Ministeri estableix que és obligatori que els nens aprenguin en una etapa determinada), així com algunes estratègies perquè els pares puguin anar introduint o reforçant des de casa les competències que aquest determina. Vam comparar el ràtio de nens per aula que hi havia a Anglaterra (3-4 nens) respecte al que hi ha a Espanya (8-12 nens) per les edats més baixes.
La Mercè va triar un article molt interessant extret de la revista Guix d'Infantil (2008), anomenat "On és la Paula?". Era un relat fascinant de com en una escola havien aprofitat l'avinentesa d'un viatge d'una nena uruguaia de la classe al seu país per tractar temes tan diferents com les distàncies, la geografia, els mitjans de transport, els horaris, els canvis d'estacions segons els hemisferis (a través d'una videoconferència amb la nena i els seus pares per fixar-se en com anaven vestits), etc. Quan la nena va tornar del viatge, van comentar també les fotos, va explicar experiències...de manera que la nena va ser la protagonista per un dia! Aquesta història ens va deixar com a rerefons la idea principal de què reinventar en el món de l'ensenyament és possible i que depèn de nosaltres, els mestres.
.
Per últim, comentar que l'article que vaig triar jo va ser extret també de la revista Guix d'Infantil, del número corresponent a octubre. Es titulava "Conversar amb els infants" i comentava la importància que tenen en el món de l'ensenyament les competències comunicatives del mestre, sobretot perquè les acompanyen en uns anys vitals per al desenvolupament de les seves pròpies competències comunicatives. Durant els seus primers anys de vida, els infants aprenen a anomenar les coses, a categoritzar-les, aprenen a adoptar diferents perspectives i a utilitzar les formes simbòliques més importants a la seva cultura. És per això que l'experiència en interacció amb els adults els ofereix la possibilitat de distingir matisos en la informació quan hi ha un diàleg entre interlocutors. L'article parlava també de què a partir dels 2-3 anys comencen a ser ells també capaços de crear les seves pròpies discussions i reformulacions. Tot això ha de tenir com a rerefons les persones adultes que creen les condicions necessàries perquè es produeixi aquest desenvolupament que, progressivament, anirà dotant les criatures d'autonomia i capacitat de reflexió.
Entradas
