Cloenda del primer trimestre

Mica en mica s'omple la pica, diuen. Així ha estat per mi aquest primer trimestre a Blanquerna. Quan se'ns va anunciar la primera setmana de curs que hauríem de crear un bloc, no m'hagués imaginat mai que en tres mesos podria arribar on sóc ara...Tot i que en consultava alguns amb regularitat, no hi havia treballat mai. M'imaginava que per a fer-ho eren necessaris coneixements en llenguatge HTML, disseny de pàgines web i que un havia de ser expert en tota mena de subprogrames per instal·lar-hi els gadgets que tant em cridaven l'atenció quan visitava blocs d'altres persones.

-

La meva sorpresa va ser quan, arran de les primeres lliçons de TIC, vaig anar veient que la interfície era amable i planera, senzilla d'utilitzar i que fer-hi entrades, penjar-hi imatges, vídeos i afegir-hi gadgets era relativament senzill. A mesura que avançàvem en l'assignatura de TIC vaig anar descobrint com s'hi penjaven presentacions, documents de text, etc. fins arribar a entendre com podíem embedir-hi fins i tot activitats didàctiques creades per nosaltres mateixos amb el JClic. Tot plegat, aportava molta llum a una àrea del món web que per a mi a principi de curs estava completament a les fosques...

-

M'ha donat molta feina, però he de reconèixer que ara no voldria deixar-hi de treballar de cop, perquè he adquirit alguns hàbits en relació amb el bloc que no voldria perdre: hi comento notícies relacionades amb el món educatiu, hi poso reflexions personals sobre temes diversos, hi penjo alguns apunts de classe que crec que poden ser d'utilitat per d'altres persones i, encara que sembli mentida, en només tres mesos he aconseguit fins i tot una seguidora habitual: la meva tieta. Ella, que és mestra d'infantil des de fa més de 40 anys, llegeix moltes de les reflexions i de les notícies que hi poso, em pregunta com es podria fer tal cosa o tal altra...tot i que per ella aquest tipus de treball en xarxa és poc més que un forat negre, ha trobat en el meu bloc un "amic amable" per estar més o menys al dia en moltes coses: noves eines, notícies, d'altres blocs relacionats amb el món educatiu (a través del blocroll), etc. I això em fa molta il·lusió i em fa sentir satisfeta de la feina feta fins ara.

-

-

Les dues entrades que crec que són més significatives han estat la que tracta sobre el Movie Maker i la del JClic, tot i que també vaig aprendre moltíssim i vaig disfrutar molt fent la del CMapTools.

-

La primera entrada, que parla sobre el llenguatge àudiovisual, l'he triada per la quantitat d'idees preconcebudes que se'm van esmicolar en aquella classe. Per exemple, diferenciar entre vídeo-lliçons i vídeos motivadors em va fer pensar molt sobre aquelles sessions a primària, a BUP, a COU, en què els mestres venien tot il·lusionats a classe a "passar-nos un vídeo". Tot i que el vídeo podia ser més o menys entretingut, mirant enrere m'he adonat que no en vaig aprendre gairebé res i he entès per què. En canvi, sí que podria recordar infinitud d'escenes de pel·lícules que m'han fet plorar, riure, esborronar, aterroritzar...i també he entès per què.

-

També em va trencar esquemes el fet de diferenciar entre ser lector o escriptor de llenguatge àudiovisual. Realment som bons lectors (si més no lectors assidus) d'aquest tipus de llenguatge, però almenys en el meu cas, n'era una escriptora pèssima. A través del Movie Maker, vaig aprendre a crear vídeos i ja l'he utilitzat fora de l'escola en dues ocasions: per a crear el vídeo de final de trimestre de l'escola bressol on treballo i per a fer un regal a un amic que es casa. En aquest sentit, aprendre a escriure en llenguatge àudiovisual ha estat un canvi important i és per això que he seleccionat aquesta entrada. Pel que fa al vídeo del final, per a fer-lo vaig utilitzar a part del Movie Maker també el GIMP per a retocar algunes imatges i l'Audacity per a tractar-ne la música i aquest ha estat també un motiu pel qual he triat aquesta entrada en la reflexió de síntesi.

-

La segona entrada que he seleccionat com a més significativa ha estat una entrada ben recent: la del JClic. M'ha encantat poder dissenyar les meves pròpies activitats, poder-les compartir i poder utilitzar activitats de la biblioteca del Clic fetes per persones de diferents parts del món. Sintetitza moltes de les coses que hem après sobre el treball col·laboratiu, alhora que ens proporciona una eina didàctica digital potent i perfectament adaptable als nostres interessos; no cal que ens tornem ximples buscant activitats pel web que encaixin amb les nostres necessitats: les podem crear nosaltres!

-

Aquesta entrada també l'he seleccionada perquè m'ho vaig passar molt bé dissenyant i creant les activitats que he penjat, tant la que vam fer com a exercici de classe com l'activitat que vaig titular "Sorpresa de Nadal". Cercar les imatges i treballar-les amb el GIMP perquè complissin els requisits de color, tamany i pes que necessita el JClic per a treballar de forma òptima, ha estat també un bon treball de síntesi per aquest final de trimestre.

-

Són dues eines que podria posar la mà al foc que utilitzaré sovint en l'àmbit professional i és per això que he volgut destacar-ne la seva importància.

Competències digitals del mestre

Com molt bé s'explica en l'entrada del Bloc de Gestió sobre Competències digitals específiques del mestre en relació amb la tecnologia, a dia d'avui és més necessari que mai que els ciutadans adquireixin una sèrie de competències relacionades amb les noves tecnologies (sobretot amb les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC). Des de l'escola, ja s'està formant als infants en aquest sentit però...qui forma els adults?

-

Les escoles d'adults o els cursos pensats per a la gent gran que es promouen des dels ajuntaments i centres cívics (com el que vam veure al CETEI) no són les úniques vies. El propi web ens proporciona les eines necessàries per a formar-nos a través de programari lliure, fòrums, manuals d'ajuda online i centenars de llocs webs especialitzats. Només cal una mica de curiositat, paciència i interès per les TIC.

-

Ara bé, com a mestres no podem conformar-nos només amb adquirir les competències bàsiques: hem d'anar més enllà, hem de ser competents des del punt de vista digital. Si abandonem aquest aspecte de la nostra formació en ple segle XXI, la velocitat amb la que canvien les coses no farà més que allunyar-nos dels nostres alumnes, que ens veuran com algú que no entén el seu llenguatge, la seva manera de comunicar-se i de donar-se a conèixer.

-

Les competències digitals ja estan incloses en els nous currículums, de forma adequada a cada etapa educativa i és, per tant, imprescindible que siguin del nostre domini. Hi ha una sèrie de competències digitals de caire didàctic que els futurs mestres hem d'anar aprenent, interioritzant i fent nostres, perquè el dia de demà poguem aplicar-les a l'aula de manera natural. Aquí hi juguen també un paper molt important les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement), com poden ser les pissarres digitals, els notebooks, etc. que fomenten el treball col·laboratiu, la iniciativa i una actitud proactiva vers l'aprenentatge.

-

Com vam comentar a classe, els nostres futurs alumnes arribaran a ser adults de ple dret d'aquí uns 20 anys, i podem estar ben segurs que poques TIC i TAC tal i com les coneixem ara perduraran llavors...Així doncs, si no estem al dia del que hi ha ara, com pretenem estar-ne d'aquí 20 anys?

-

En els darrers anys, a part de l'actualització dels currículums, s'han publicat també tota una sèrie de documents per especificar quines haurien de ser les competències digitals dels docents. A l'entrada del Bloc de Gestió que comentava al començament hi trobareu enllaços a documents de la UNESCO (United Nations Education, Scientific and Cultural Organization), de la ISTE (International Society for Technology in Education), així com els nous currículums per infantil, primària, secundària i batxillerat.

-

A part de les nocions bàsiques de tecnologia, els futurs docents hauríem de conèixer també aplicacions i eines específiques per a la millora de les classes, per fomentar el treball col·laboratiu, per crear plans de projectes, per col·laborar amb altres docents i experts externs. Per últim, hauríem de liderar la formació dels nostres propis col·legues, des dels claustres, des de la formació permanent, des de la motivació i la proactivitat.

-

Segons les normes ISTE, els docents hauríem de ser competents en (cito del Bloc de Gestió):

• Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants --> des de l'assignatura, s'ha treballat la creació de vídeos amb el Movie Maker, de presentacions creatives, creació del bloc...
• Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis --> el bloc representa un percentatge de la nota de l'assignatura
• Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital --> ús de pàgines web a les escoles, blogs, programari lliure...
• Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat --> treball amb la Viquipèdia, citació de fonts, Creative Commons...
• Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge --> a l'escola on treballo vaig proposar que com a cloenda de trimestre es fes un vídeo en comptes d'un recull d'imatges i ha agradat molt als pares!

I sobretot, no pensar mai que ja ho sabem tot, mantenir sempre la curiositat i l'interès, oblidar els prejudicis sobre les TIC/TAC i mantenir una fam voraç per aprendre de forma contínua al llarg de la nostra carrera professional.

El món sonor. Percepció i ecologia.

Adjunto una petita reflexió que se'ns va demanar fer des de Seminari sobre l'impacte del so en les nostres vides, en la vida dels infants i en el tarannà d'una escola:

El món sonor. Percepció i ecologia.

Aspectes pedagògics més rellevants de la Setmana Cultural (3/12/2009)

Avui a Seminari hem exposat les presentacions globals de la Setmana Cultural. Així com a les presentacions sobre l'activitat lliure se'ns havia demanat que les presentacions fossin un suport i que expliquéssim de manera descriptiva l'activitat (quins passos havíem seguit per concertar la visita, com havia estat aquesta, què ens havia agradat més, etc.), en el cas de la presentació global havia de ser una explicació de la setmana centrada en els aspectes pedagògics de la Setmana Cultural.

He agrupat per temàtica alguns dels més interessants que van sortir:

• Fomentar el contacte amb la natura


• Diversió/il·lusió/alegria/gaudi


• Potenciar la creativitat, la imaginació, la fantasia, la màgia


• Promoure la cultura entre els més petits (art, música...)


• Aprendre del directe, aprendre observant, emocionant-se, vivenciant


• Facilitar la lliure experimentació, crear noves situacions, experimentar noves sensacions


• Fomentar l'autonomia ("sóc petit però puc fer coses de grans")
  
• Les TIC ajuden a aprendre, valor de la innovació pedagògica


• Aprendre en contacte amb els altres (aprendre sol seria un aprenentatge molt pobre, ens cal sentir-nos segurs en el grup)


• Valorar la importància dels espais (dins i fora de l'aula)


• Deixar-nos complementar pels diferents professionals que ens envolten


• Aprendre a compartir


• Cal incitar, fomentar, però no obligar

A mesura que vèiem les presentacions i els vídeos, també vam fixar-nos en petits "trucs" que milloren i fan més amenes les presentacions:

• Una música adequada


• Una durada correcta


• Imatges metafòriques, que serveixin per reforçar o remarcar idees


• L'ús de cites d'autors que subratllin quelcom que volem dir
  
• No abusar dels colors i/o els efectes

Per últim, adjunto la presentació que vam fer conjuntament l'Albert Ferrandez i jo sobre la Setmana Cultural:

Setmana d’Activitats Culturals

View more presentations from Elisa.

A nivell personal, destacar que m'ha semblat molt bona idea l'enfocament que se li ha volgut donar a la Setmana Cultural de primer curs, que jo resumiria en VIVENCIAR EMOCIONS. Per poder programar sortides en un futur trobo que és molt interessant poder viure inicialment en primera persona allò que després proposarem. El que sí m'agradaria de cara a l'any que ve seria poder fer alguna activitat conjuntament amb els nens, per poder observar també les seves reaccions.

Comentant l'article d'Eulàlia Torras "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé"

Adjunto un link a l'entrevista transcrita publicada el 23 de Novembre a "La Contra" de La Vanguardia. Es tracta d'una entrevista a Eulàlia Torras, psicoanalista i psiquiatra infantil que es titula "La guardería no puede criar saludablemente a un bebé". He decidit posar el vincle a la transcripció de l'entrevista feta a El blog alternativo per dos motius: primer perquè l'hemeroteca de La Vanguardia està tancada a no-subscriptors per articles amb una antiguitat inferior a un mes i segon perquè en aquest bloc es recullen també tota una sèrie de comentaris d'internautes prou interessants:

-

http://www.elblogalternativo.com/2009/11/23/la-guarderia-no-puede-criar-saludablemente-a-un-bebe-entrevista-a-eulalia-torras-de-bea-medica-psiquiatra-infantil-y-psicoanalista/

Val a dir que ha creat molta polèmica, tanta que durant tota la setmana hi ha hagut cartes de protesta a l'apartat de "Cartas del lector" de La Vanguardia, així com múltiples debats a la xarxa sobre si el fet que els infants assisteixin a les escoles bressol abans dels tres anys els perjudica a nivell emocional, cognitiu i motriu, com afirma l'autora.

Des del meu punt de vista, si bé és cert que a Espanya hi ha un problema greu de conciliació de la vida laboral i la vida familiar, aquests perjudicis que suposadament l'autora atribueix a les llars d'infants no són reals. He vist infants evolucionar molt més ràpidament en tots els sentits des del mateix moment que comencen a acudir a l'escola, nens que són més desperts, més sociables, més avesats a treballar en grup. També he vist d'altres nens que han estat fins als tres anys amb els avis o la cangur també reuneixen aquestes qualitats. Així doncs, crec que com en moltíssimes d'altres coses, no tot és blanc o negre sinó que dependrà del nen, de l'entorn familiar, de la llar d'infants, de les educadores, del projecte educatiu...i d'infinitud de causes més.

Fer aquest tipus d'afirmacions, no contribueix a cuidar la confiança que molts pares i mares i la societat en general han anat posant de forma lenta i progressiva en les escoles bressol. Crec que de ben segur molts pares s'han sentit culpables després de llegir aquest article per deixar els seus fills a les escoles bressol. Pot defensar-se que és necessari que els pares dediquin més temps als fills sense atacar la bona feina que es fa des de les llars d'infants. Són coses diferents; no confonguem.

Moltes gràcies a l'Anna Taberner i a l'Albert Ferrández per facilitar-nos l'article.

Setmana Cultural: una manera diferent d'aprendre (05/11/09)

En la darrera sessió de Seminari vam estar comentant sobretot quines activitats duríem a terme durant la Setmana Cultural i quines serien les feines que hauríem de desenvolupar pel nostre compte.

.

Hem d'entendre les activitats plantejades no solament des del punt de vivenciar experiències, sinó també des de la perspectiva pedagògica d'activitats susceptibles de ser compartides amb els nostres futurs alumnes. Cal gaudir però amb els ulls ben oberts, amb les ulleres de mestre ben graduades. Dilluns Jardí de Cordes, dimarts al MNAC, dimecres activitat lliure, dijous a l'escola Joan XXIII, un centre amb les TIC i les TAC ben engranades amb el funcionament habitual de l'escola i divendres a l'Auditori, al "Corda i Descorda". Quines ganes de què sigui dilluns!

.

.

També vam estar comentant els nostres blocs, fent-ne una petita presentació individual. El més interessant per mi va ser adonar-me de la importància que li va donar la Pia a un fet que a nosaltres ens havia passat desapercebut: l'anar penjant al bloc apunts i exercicis de classe que no eren obligatoris però que pensàvem que podrien ser d'utilitat per la resta de companys. Sense adonar-nos-en estàvem duent a terme una tasca col·laborativa totalment desinteressada!

.

Per a molts de nosaltres, el bloc ha anat més enllà de ser un simple recull d'exercicis obligatoris, ha esdevingut un petit diari, un lloc on anar afegint informació (vídeos, enllaços, fotos...) que volem compartir, un espai on reflexionar en veu alta de temes que ens preocupen, de posar en ordre les coses que hem après.

L'educació a debat (02/11/09)

En aquesta sessió de Seminari vam estar comentant les notícies sobre Educació que havíem anat recollint de la premsa els darrers dies.

A partir d'aquestes notícies vam estar debatent sobre temes com la nova Llei d'Educació de Catalunya (3a hora de castellà, creació d'un cos docent propi que no depengui orgànicament del Ministeri d'Educació, competències de la Generalitat en la definició dels Currículums...).

També vam estar parlant de la proposta de nou calendari escolar (vacances al febrer, avançament de l'inici de les classes al setembre) i de si tots aquests canvis els determinava la conveniència dels mestres, dels pares o si realment darrere hi havia algun propòsit pedagògic.

Un altre tema candent va ser la falta de motivació d'alguns mestres, en part deguda a la manca d'autoritat que fa alguns anys que s'arrossega, en part per la falta de suport d'alguns pares, en part perquè alguns veuen la seva professió com una feina no-vocacional, només amb un bon horari i un bon calendari i dotat també d'una bona estabilitat laboral. Va quedar clar, però, que encara hi ha molts mestres que gaudeixen de la seva feina, que es preparen bé les classes i que estan realment motivats.

"Aprendre a conviure també amb els potsers" (20/10/09)

“Tots som ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.” Aquesta frase del Premi Nobel de Física Albert Einstein ha estat potser una de les més repetides a la sessió d'avui a Seminari. Avui hem estat debatent sobre el llibre que acabem de llegir "Educació i vida quotidiana", d'Eulàlia Bosch i la veritat és que ha estat un dels dies més interessants de Seminari. Hem anat comentant per què havíem triat les històries, què n'extreia l'autora, què n'extrèiem nosaltres, quines anècdotes eren similars...El resultat: punts de vista diferents, de vegades més pròxims, de vegades més llunyans, però opinions a respectar, al cap i a la fi.

.

A tall d'exemple, adjunto la meva sel·lecció:

.

"LA CLASSE I LA CUINA"

L'he triat perquè m’ha transportat a les estones de cuina a casa la meva àvia, i m’ha fet recordar lliçons importantíssimes apreses entre fogons. La meva àvia paterna era una persona criada en un entorn rural, que la feia pou de saviesa de moltes idees, cançons, contes i històries si no oblidades, força desdibuixades en el món en el que vivim. Com que gairebé sempre era a la cuina perquè inventar i elaborar plats era una de les seves passions, i com que m’hi passava moltes hores perquè la canalla era la seva altra passió, sense adonar-me vaig aprendre infinitud de lliçons sobre el respecte, la diversitat, la solidaritat, l’afecte, la responsabilitat...que no cabrien ni en un llibre ni en tota una enciclopèdia. Com la nena de la història, preguntava i preguntava, i la meva àvia, responia tractant amb naturalitat i senzillesa, adaptant les respostes a la meva edat. Com a la història, aquestes lliçons apreses entre olles i cullerots són tan importants com les lliçons que s’imparteixen dins les aules, perquè donen als infants exemples i models vitals, de comportament.

.

"ELS ORÍGENS"

Aquest l'he triat perquè he viscut en la pròpia pell vàries vegades situacions similars. Aquests moments en els que l’infant, tranquil i relaxat, però amb el seu cap sense parar de treballar, et formula una pregunta que en un primer moment et descol·loca, però que quan l’analitzes encara et descol·loca més. La inèrcia dels programes educatius pot fer que de vegades no hi hagi temps per resoldre dubtes de l’estil “Què passa quan ens morim?”, “Per què el cel és blau?” o “Per què hi ha nens al món que no tenen res?”. Com la mare de la història, ens trobem en la tessitura de buscar una resposta ràpida perquè el nen no noti el dubte en la nostra veu o perdre uns segons i acabar-li donant una resposta coherent i adaptada al seu nivell de comprensió. És molt interessant la reflexió de què els nens estan molt més preparats que nosaltres per entendre que hi ha preguntes difícils de respondre o fins i tot sense resposta, però més important que la resposta que els sapiguem donar és el fet que ells se sentin escoltats i que vegin que els adults som feliços malgrat no conèixer totes les respostes.

.

"NIF"

Aquest assaig està basat en una petita anècdota sobre uns nens, el pare dels quals regentava un cinema ambulant (i que només els deixava veure les pel·lícules des de darrere la pantalla), que un bon dia s’adonaren que NIF era FIN al revés. Aquesta petita història serveix de pretext per desplegar una reflexió sobre la perspectiva del món que tenen els infants. La seva baixa estatura fa que no vegin el món com nosaltres, que es perdin alguns detalls, però que alhora vegin detalls que als adults ens passen desapercebuts. Fa una crítica a determinades actituds dels adults que, en voler-se posar a l’alçada del món dels nens, fan que aquest es converteixi en quelcom ridícul i mancat de dignitat. Aquesta diferència de perspectiva provoca també que els infants de vegades comparteixin només amb d’altres infants els seus propis temes importants, per evitar precisament aquesta condescendència per part dels més grans.

* * *

També han sortit bones reflexions de comentar l'assaig titulat "El petó", que per mi és potser la història més trista del llibre. El desconcert d’una nena en topar amb el rebuig de la seva mare (abillada per sortir) quan prova de fer-li un petó i la mare només hi veu un perill potencial pel seu maquillatge perfecte. Ha estat molt interessant el fet de tractar d'aplicar-ho a la nostra futura tasca com a mestres. El fet de no estar atents, de no saber la tractar la diversitat a l'aula, de no saber transmetre-li a l'infant que no podem estar alhora per tothom, podria fer que el nen se sentís com la nena de la història.

De l'assaig "Identitat o diferència" se n'ha extret sobretot la idea de trobar l'equilibri entre mantenir la identitat i sentir-se part d'un col·lectiu, així com el fet de la dependència (positiva) que tenim dels altres.

S'han tractat també d'altres assajos, però la idea global que es podria extreure del llibre, seria que com a mestres:

• Cal ajudar a l'infant perquè es faci preguntes, perquè sigui reflexiu, que es qüestioni les coses per ell mateix.
• Als nens cal escoltar-los perquè no ens passin per alt detalls que massa sovint passen desapercebuts.
• Deixar potsers en l'aire perquè els resolguin (o no) no és dolent, és necessari que els nens aprenguin a moure's també en la incertesa. De vegades, si som massa directes o no tenim paciència podem apagar la seva curiositat.
• Comprenem a través de l'experiència personal, però aquest és un procés que vol temps.

"The importance of being INFORMED" (06/10/09)

M'he permès la concessió de fer aquest petit joc de paraules amb l'obra d'Oscar Wilde per intentar transmetre de forma concisa el tema de la sessió de Seminari de dimarts 6 d'octubre.
Si bé és cert que en totes les professions és important reciclar-se, formar-se de forma contínua i estar ben informat de les actualitzacions i notícies pertinents, en el cas de l'Ensenyament encara és més important: estem formant persones. En aquest sentit, és clau inculcar-los des de ben petits la necessitat de ser curiosos, d'anar sempre una mica més enllà, de no conformar-se.

Des de Seminari se'ns vol crear l'hàbit saludable d'estar al corrent de l'actualitat informativa, no només dels temes relacionats amb la professió, sinó també amb temes polítics, culturals, econòmics....que de ben segur influiran en algun sentit en la nostra professió o vida diària. Per poder opinar, per poder ser crític, cal estar informat.

En una línia diferent, també hem parlat sobre els valors en els que creiem que hem de fonamentar la nostra professió en particular i la nostra vida en general. Per unanimitat, han "guanyat" la família, els amics, la integritat com a persona, la paciència, la perseverància. També s'ha destacat la importància d'anar adquirint (al llarg de la carrera i de la vida mateixa) les competències necessàries per ser uns bons mestres.

Així doncs, toca obrir bé els ulls i estar ben atent a tot el que ens envolta per anar fent aquest camí que tot just comencem...