L'Auditori i el Museu de la Música: la música parla

Darrera jornada de la Setmana Cultural. Visitem el Museu de la Música i assistim al concert "Corda i descorda" a l'Auditori.

Pel que fa al Museu de la Música, ens expliquen que tenen un departament especialitzat en Activitats i Educació, que ha preparat un Programa Educatiu que permet adaptar els itineraris segons l'edat dels alumnes (des d'Infantil fins a universitaris o estudiants de música). Els itineraris que proposen per Infantil són bàsicament dos: Descobrim el Museu de la Música (P3-P5) i Vine a trobar el teu instrument amic (P5-2n de Primària). En el primer dels casos, es tracta d'un itinerari on l'infant podrà observar, escoltar, identificar, descobrir, ballar...mentre investiga un misteri creat a l'aula a partir d'informació i materials (cartes, fotografies, etc.) que el mestre anirà rebent a l'aula. En el segon cas, es parteix d'un joc participatiu on els diferents equips en què s'haurà dividit l'aula buscaran, identificaran i reconeixeran el so dels instruments proposats, ajudats per les imatges dels instruments protagonistes (que duran penjats al coll amb una cartolina). Aquesta visita acaba a la Sala d'Interactius:

-

En aquesta sala poden provar-se alguns instruments i també algunes maquetes sonores:

Aquestes visites al Museu solen complementar-se des de les escoles amb un dels concerts que l'Auditori programa per a Infantil: Wimoweh, El poble de vent i fusta, Corda i descorda, Ma, me, mi... Mozart o Girasons. Nosaltres vam fer com ells i vam anar a veure Corda i descorda. Com que no es podien fer fotos durant el concert, us poso una imatge de l'escenari tot just abans de començar:

Aquest concert va ser una de les activitats de la Setmana Cultural que més em va agradar. Vam poder viure en primera persona el que viuen els infants quan van a veure un concert d'aquestes característiques: vam riure, ens vam emocionar, vam descobrir sons...va ser genial! Els músics que hi participen són ACTORS, en majúscules, són expressius, se'ls entén perfectament, són capaços de transmetre amb un gest, una mirada, una expressió de la seva cara. Va ser realment interessant. Crec que la durada del concert és l'apropiada per a nens d'aquestes edats. El que realment m'ha sobtat és que puguin tractar-se amb tant de sentit de l'humor i teatre obres clàssiques de grans compositors. Crec que és una bona manera d'apropar aquest tipus de música als infants.

Per últim, ens van fer una petita xerrada on ens van transmetre que la música és una necessitat, no un luxe, i que és per això que s'ha d'intentar que arribi a tothom, fins i tot als més petits. També se'ns va dir que el que ells es proposen quan pensen un concert és que els nens "aprenguin sense ser ensenyats", aprofitar que la música ens parla, ens emociona, per estimar-la (però per estimar alguna cosa primer cal conèixer-la). Des dels programadors de concerts per a nens de l'Auditori tenen dos objectius bàsics: impactar perquè els nens s'interessin per la música i fer que experimentin (potenciar activitats perquè ells també puguin fer música).

Fundació Joan XXIII: com integrar les TIC des dels més menuts als més grans

Quarta jornada de la Setmana Cultural. Visitem la Fundació Joan XXIII, formada pel Centre d'Estudis Joan XXIII i pel Centre de Tecnologies Ituarte.

Ens ha rebut la Carme Castelltort, que és la directora del centre, juntament amb dos altres mestres, el responsable d'Infantil i un mestre de Blanquerna que està al càrrec del Centre de Tecnologies Ituarte.

Potser el que més han intentat remarcar durant l'exposició és que Joan XXIII sempre ha estat un centre obert al barri, des de la seva fundació l'any 1968. Van ser un centre pioner en molts aspectes, per exemple, pel fet de disposar de piscina coberta pròpia (la major part del barri hi va aprendre a nedar). Quan es va construir el pavelló municipal molt a prop de l'escola, incorporant també una piscina coberta, l'escola va decidir reconvertir l'espai de la piscina en el que avui en dia és el Centre de Tecnologies Ituarte (molta gent hi està aprenent noves tecnologies).

La missió del centre és "promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat". És per això que desglossen la formació en quatre aspectes clau:

• Acadèmica: aprendre a aprendre.


• Personal: aprendre a ser.


• Social: aprendre a conviure.


• Cristiana: aprendre a cultivar la vida interior.

L'escola té dues línies d'Infantil, dues de Primària, quatre línies d'ESO, tres de Batxillerat, cinc cicles de Grau Mitjà, cinc de Grau Superior i cursos de formació no reglada (de formació ocupacional, de formació no reglada, programes de qualificació professional). El que s'intenta és que cadascú trobi el seu camí i que, alumnes que no han acabat l'ESO puguin tenir també accés a d'altres estudis que els permetin formar-se com a professionals i com a persones. Actualment, el centre compta amb uns 1524 alumnes.

Els aspectes bàsics del centre que n'ha destacat la seva directora són:

• Atenció personalitzada: a través del Departament d'Orientació, del Departament de Formació Humana Religiosa i del Departament de Fundació-Empresa.
• Innovació Pedagògica: a través dels departaments troncals (matemàtiques, llengües, etc.), de la formació del professorat, de l'aula inclusiva i dels equips cooperatius i col·laboratius.
• Innovació en TIC: a través del Departament d'Innovació Pedagògica en TIC i del Centre de Tecnologies Ituarte.
• Escola arrelada a l'entorn (al barri de Bellvitge)
• Relacions internacionals: l'escola segueix el currículum europeu a ESO i a Batxillerat.
• Qualitat: escola certificada segons la norma ISO:9001.
• Accions UNESCO: cada curs es proposa un lema que orienta totes les accions de l'etapa. L'escola també està agermanada amb una escola de El Salvador.
• Treball en xarxa

.................................................*... *... *

Pel que fa a Infantil, a l'escola comprèn l'etapa d'entre els 3 i 6 anys (P3-P4 i P5-1r). En el seu moment, es va decidir incloure 1r de Primària a Infantil per similituds en les formes d'aprenentatge i ensenyament.

Poden distingir-se tres grans fites dins d'aquesta etapa:

• Procurar que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat.

- En aquesta línia, es para especial atenció al període d'adaptació de cada etapa, a l'acollida a l'entrada a l'escola (a les 9h i a les 17h) i a la sortida de l'escola, quan les famílies van a recollir els infants. El que s'intenta és que aquestes transicions fomentin el diàleg escola-família-infant.

• Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferents ritmes d'aprenentatge.

- Es potencia la relació amb les famílies i l'atenció a la diversitat.

- Des del Departament d'Orientació es treballa conjuntament amb els professors i els tutors per donar suport al procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquest departament ofereix els seus serveis en els àmbits personal, social, emocional, d'orientació acadèmica i vocacional.

• Despertar l'interès per aprendre:

- És per això que es treballa per projectes (per donar protagonisme al nen) i per racons (per aportar autonomia, respectar el ritme del nen i despertar el seu interès).

- S'utilitza el joc (simbòlic, lliure, dirigit, didàctic, motriu) com a eina per aprendre.

- Es treballa molt des del llenguatge plàstic per establir pre-conceptes (treballs globals).

- Es potencia des de ben petits l'ús de les TIC i les TAC, tant des de la motivació com des de la comprensió.

- Es procura treballar de forma cooperativa, per tal d'afavorir la interacció, la comunicació i les relacions socials.

A nivell personal, em va sorprendre molt la manera com estaven organitzats, la forma que tenen de treballar i el fet de trobar una escola tan avançada a nivell pedagògic i tecnològic al mig de Bellvitge. Sovint els prejudicis ens fan imaginar-nos que una escola com aquesta només podria estar ubicada a segons quines zones de Barcelona, però el que és realment interessant d'aquesta escola és que no només està ubicada al barri de Bellvitge sinó que està totalment integrada al barri, tant a nivell escolar com a nivell social (classes de formació per adults, activitats conjuntes amb les famílies...).

També em va cridar molt l'atenció que des de ben petits les TIC/TAC estiguessin tan integrades a les aules, els infants hi treballen de forma habitual i les tenen integrades en el seu procés d'aprenentatge com una eina més. Les pissarres digitals de gran format, les zones d'ordinadors, les petites PDIs on dibuixaven i treballaven a nivell individual...i tot convivint en harmonia amb les pissarres tradicionals, els murals, les pintures i els llapissos tradicionals. Tot plegat, molt enriquidor. Per últim, adjunto una petita presentació sobre la nostra visita a l'escola en general i a les aules d'Infantil en particular.

Visita al centre Joan XXIII

View more presentations from Elisa.

Cosmocaixa: Mira com mengen!

Tercer dia de Setmana Cultural, pensat per a què cadascú triï una visita per a conèixer l'oferta educativa d'algun centre. Juntament amb un company de seminari, nosaltres vam decidir anar al Museu de la Ciència, més conegut ja com a Cosmocaixa. Vam contactar via email amb la Directora dels Serveis Educatius del centre, que molt amablement ens va convidar a compartir una de les activitats que es realitzen amb escoles, anomenada Mira com mengen!.

La Directora, no només ens ha explicat tots els serveis educatius que ofereixen, sinó que ens ha acompanyat fins a l'inici de l'activitat i ens ha fet passar gratuïtament.

L'oferta educativa comença sobretot a partir dels 4 anys, tot i que hi ha alguna activitat que pot adaptar-se també a infants de 3 anys. Les activitats fixes són el Toca-toca!, el Click i Flash i el Planetari Bombolla. Recentment han introduït aquesta nova activitat anomenda Mira com mengen!. La primera activitat va sorgir de la necessitat d'acostar certes famílies d'animals com els rèptils o els amfibis a la canalla, perquè els hi perdessin la por i el fàstic i els coneguessin millor. Fa molts anys que dura i és una de les que té més èxit. Actualment s'ha ampliat també al món de les plantes i s'ha dividit en Selves, Deserts i Mediterrània.

El Click i Flash va néixer de la necessitat d'acostar la física als infants, perquè la oferta relacionada amb el món de la ciència estava molt limitada al món de la Biologia i no hi havia cap activitat relacionada amb la Física. En aquesta activitat s'intenten acostar conceptes com la flotabilitat, la tensió superficial o els mecanismes als més petits, a través d'experiments i jocs. L'activitat es divideix en Click, pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys, i Flash, per a nens d'entre 7 i 9 anys.

El Planetari Bombolla és un espai pensat per a despertar la curiositat dels més menuts vers el cel que els envolta. S'adapta a l'estació de l'any per tal que puguin extrapolar-ho a allò que podran veure ells al cel si l'observen per la nit. Se'ls hi expliquen les característiques principals dels planetes, així com les històries de les constel·lacions. Està pensat per a nens d'entre 3 i 8 anys.

Finalment, l'activitat que nosaltres hem realitzat juntament amb un grup de P5, consisteix en realitzar un itinerari per sota del Bosc Inundat mentre s'explica què menja cada grup d'animals de la selva: peixos (es fa coincidir l'explicació amb el moment exacte en què se'ls hi dóna de menjar), granotes, boes, capibares, formigues, etc. El millor de l'activitat han estat genial les reaccions i les preguntes dels nens, completament emocionats i al·lucinats amb tot el que els hi explicava la guia.

MNAC: Dansa de fades i follets

Segon dia de setmana cultural: visitem el MNAC, tot realitzant l'activitat "Dansa de fades i follets", pensada per a nens d'entre 3 i 6 anys.

Primer de tot, la responsable del Departament d'Educació del MNAC ens va fer una breu explicació sobre la seva feina. Aquest departament va néixer l'any 1975, quan un grup d'estudiants de Belles Arts van decidir oferir aquest servei a les escoles, per tal d'apropar l'art als infants. El servei inclou tant visites com tallers. Avui en dia, consta de tres persones, que són llicenciats i diplomats en Història de l'Art, Belles Arts i/o Educació Primària.

El departament edita un dossier, l'educART, que el reben les escoles i que presenta les activitats relacionades amb les col·leccions permanents del Museu i que es duran a terme durant el curs. Aquest any consta de 28 propostes agrupades en tres grans grups: visites comentades, visites dinamitzades i visites taller.

El departament també duu a terme cursos de formació permanent, dedicats al professorat, sobre exposicions temporals o per a presentar noves propostes per a les escoles. Així mateix, a la botiga del MNAC, podem trobar també dossiers específics per activitats concretes. Per exemple, l'activitat "Dansa de fades i follets" té el seu dossier a la venta amb l'explicació corresponent, l'itinerari, propostes per a dur a terme dins i fora del MNAC i un CD d'àudio amb les cançons que es treballen durant l'activitat.

Per últim, se'ns va presentar també els programes de què disposen pensats per a públic familiar i educadors en el lleure (caps de setmana , festius, etc.).

Pel que fa ja més concretament a l'activitat de "Dansa de fades i follets", va consistir en una visita guiada molt especial. A través del fil conductor de les fades, els nans i els follets, vam anar recorrent les sales cercant quadres que tinguessin com a tema les fades i els follets. La guia va plantejar l'activitat com si nosaltres fóssim els infants, i nosaltres vam intentar posar-nos a la pell d'un nen per una estona. Titelles, cançons, flors de tela, dibuixos, varetes màgiques i una dansa final a la sala dels tallers, van contribuir a crear un halo de màgia a l'activitat. Si, a més, ens posem al lloc d'un nen que està veient i sentint tot això, l'activitat ha de ser realment màgica. A cada quadre que ens aturàvem, la guia ens explicava una història, més pensada per a què ens fixéssim en algun detall que per a analitzar el quadre en sí (època, tècnica, etc.). Ara toca realitzar un petit treball individual basant-nos en l'oli sobre tela "Somni" de Joan Brull:

Natupark: el Bosc de Cordes

Primer dia de setmana cultural, primera sortida: el Bosc de Cordes a Natupark, Cerdanyola.Vam trobar-nos diferents circuits, etiquetats per colors segons la dificultat, com passa amb les pistes d'esquí: verd, blau, taronja, vermell i negre. Les alçades també varien des de 1,5 m fins a 14 m.També disposen de circuit infantil per a nens de 4 a 6 anys.

El tema de la seguretat és bàsic per a planificar i realitzar una sortida d'aquest caire. Des de la web de Natupark, podem descarregar-nos el Reglament Intern i el Certificat de Seguretat. També a la seva web hi trobem un apartat dedicat exclusivament a les escoles, on expliquen quin tipus d'oferta específica tenen i on podem descarregar-nos el dossier, amb les condicions de la reserva, informació sobre els circuits, un mapa de la instal·lació, tarifes, etc.

Natupark: Bosc de Cordes

View more presentations from Elisa.

Pintar amb productes alimentaris...mmm...!

Pintar amb Aliments

View more presentations from Elisa.

Portals educatius: EDU365 i EDUCALIA

EDU365_EDUCALIA

Billy Elliot: que difícil és ser diferent (12/11/09)

La pel·lícula narra la història d'un nen d'onze anys que s'adona que vol ser ballarí, però que ho amaga a la seva família (el seu pare vidu, el seu germà i la seva àvia) per por als comentaris, les mofes o les possibles represàlies. Està ambientada a l'Anglaterra de principis dels 80, en el sí d'una família minera humil. El gran secret d'en Billy Elliot surt a la llum quan la seva mestra de dansa decideix preparar-lo per a presentar-se a les proves d'accés a la Royal Ballet de Londres.

Al llarg de la pel·lícula sorgeixen temes com els estereotips, els conflictes entre generacions, el dret a escollir què es vol ser, la discriminació sexual des del punt de vista de l'educació i més genèricament a nivell social. El problema dels estereotips és que es donen per vàlides i autèntiques una sèrie d’imatges o idees que prevalen per damunt de les pròpies opinions i decisions i limiten la forma d'actuar de les persones.

La veritat és que hi ha moments de veritable angoixa a la pel·lícula, sobretot les escenes violentes presenciades o viscudes pel nen en primera persona. S'observa que el pare resol els conflictes a partir de l’autoritarisme i l’agressivitat i en canvi el nen mira de negociar i pactar per assolir els seus objectius. Cadascun d'ells duu a terme la seva pròpia lluita, però les armes que utilitzen són ben diferents.

Per desgràcia, a mi també m'ha tocat compartir històries molt similars a la d'en Billy Elliot, perquè faig dansa clàssica des dels 6 anys i he tingut alguns companys de classe (nois) que han viscut la discriminació fins al punt d'arribar a classe amb un ull morat i el llavi partit per haver-se barallat amb algú que els increpava i es mofava d'ells quan deien que anaven a classe de dansa...

Hem d'ampliar horitzons, replantejar-nos les idees preconcebudes que puguem tenir sobre el que és "de nens" i el que és "de nenes" (joguines, colors, pel·lícules, contes...). Realment existeixen aquestes preferències dins el cap dels nens o les hi fiquem els adults? Com pot afectar a un infant aquest tipus de discriminació per part dels pares, dels amics, dels companys de classe o del propi mestre? Hem de parar atenció a la diversitat, a aquells nens i nenes que ens expressen o comuniquen d'alguna manera que tenen interessos que discrepen dels de la majoria, però sense exagerar o fer-ne una muntanya...I sobretot cal dialogar amb ells, perquè el diàleg ens ajudarà a entendre'ls millor i potser fins i tot podrem fer de pont amb les famílies, introduir els problemes des d'un altre angle, traient-li pressió al nen i construir un diàleg a tres bandes de tal manera que pugui continuar-se a casa d'una manera natural i planera. Hem de saber estar allà sense jutjar, prestar-nos voluntaris per escoltar i intentar aportar el nostre petit gra de sorra a la lluita per la discriminació, tant a les aules com fora d'elles.

.

.

Google DOCS

Aquesta pràctica està basada en l'entrada del Bloc de Gestió anomenada Treball col·laboratiu. Documents de Google. Es tracta d'una eina molt útil per, per exemple, evitar haver de repartir les tasques d'un treball en grup de manera inconnexa, per agrupar-les després i haver de revisar el treball sencer per a verificar-ne la coherència. Des de Google Docs, podem crear documents de text, fulls de càlcul, presentacions i formularis, organitzar-los per carpetes, convidar usuaris a editar-los, convertir-los a formats com .doc, .xls o .ptp per a treballar-hi des de l'Office, entre moltes d'altres possibilitats.

La pràctica consistia primerament en crear un document de text per part d'un dels membres del grup, per a posteriorment convidar la resta de companys com a editors i comprovar que tothom podia actualitzar-lo de forma simultània. Nosaltres vam fer un simulacre de convit a una festa d'aniversari. Vam posar-hi text, fotografies, hipervincles al web (mapa de la direcció on es feia la suposada festa), vam canviar el format del text, vam posar-hi colors, etc. Ho vaig trobar una bona manera d'organitzar tot tipus d'events en grup, sobretot quan cal decidir què porta cadascú, quan cal fer propostes d'activitats... gràcies a aquesta eina evitem redundar i saturar el correu dels nostres companys amb cadenes d'emails inacabables. Pel que fa als treballs, ho vam trobar tan pràctic que el treball col·laboratiu d'Educació Física sobre el Joc i els apunts que hem de presentar en grup ja els estem fent amb l'ajuda d'aquesta eina.

Després, la pràctica demanava realitzar una presentació, compartir-la i utilitzar-la com una eina de comunicació. El nostre grup vam optar per fer una presentació que vam titular "Possibles temes del treball d'Història", que constistia en una pluja d'idees per a decidir el tema d'un hipotètic treball d'Història. Després de fer-hi una portada i de modificar-ne el format (color, tipografia, etc.), cada membre del grup va crear una pàgina on hi posava el tema que proposava juntament amb una fotografia i/o comentaris.

Finalment, la pràctica demanava crear un full de càlcul i un formulari basat en aquest full. Vam aprofitar la temàtica de la presentació per preparar un formulari on decidir quin seria el tema del nostre "treball d'Història". El resultat va ser el següent:

Aquesta eina, a diferència dels wikis, ens permet convertir després el document creat en un format estàndar, cosa que ens facilita molt la feina. Pel treball d'Educació Física ja ho hem posat en pràctica i la veritat és que ens està resultant molt útil. Tots els membres del grup vivim a pobles diferents i Google Docs ens està estalviant quedar contínuament per posar en comú la feina feta, sense la necessitat de repartir les tasques i crear un treball que siguin "fragments agrupats": estem creant un tot entre tots.

Setmana Cultural: una manera diferent d'aprendre (05/11/09)

En la darrera sessió de Seminari vam estar comentant sobretot quines activitats duríem a terme durant la Setmana Cultural i quines serien les feines que hauríem de desenvolupar pel nostre compte.

.

Hem d'entendre les activitats plantejades no solament des del punt de vivenciar experiències, sinó també des de la perspectiva pedagògica d'activitats susceptibles de ser compartides amb els nostres futurs alumnes. Cal gaudir però amb els ulls ben oberts, amb les ulleres de mestre ben graduades. Dilluns Jardí de Cordes, dimarts al MNAC, dimecres activitat lliure, dijous a l'escola Joan XXIII, un centre amb les TIC i les TAC ben engranades amb el funcionament habitual de l'escola i divendres a l'Auditori, al "Corda i Descorda". Quines ganes de què sigui dilluns!

.

.

També vam estar comentant els nostres blocs, fent-ne una petita presentació individual. El més interessant per mi va ser adonar-me de la importància que li va donar la Pia a un fet que a nosaltres ens havia passat desapercebut: l'anar penjant al bloc apunts i exercicis de classe que no eren obligatoris però que pensàvem que podrien ser d'utilitat per la resta de companys. Sense adonar-nos-en estàvem duent a terme una tasca col·laborativa totalment desinteressada!

.

Per a molts de nosaltres, el bloc ha anat més enllà de ser un simple recull d'exercicis obligatoris, ha esdevingut un petit diari, un lloc on anar afegint informació (vídeos, enllaços, fotos...) que volem compartir, un espai on reflexionar en veu alta de temes que ens preocupen, de posar en ordre les coses que hem après.