Resum del contingut
El Projecte MUTANT té com a objectiu la millora de la qualitat professional dins del marc de l’Educació Infantil a través de la creació de comunitats d’aprenentatge crític i del treball cooperatiu per adaptar la manera de treballar a la nova realitat de diversitat lingüística i cultural.
Es tracta d’un projecte que s’ha dut a terme a Holanda amb la col·laboració de quatre centres d’Infantil, cadascun amb el seu equip d’educadors. També hi ha col·laborat equips de gestió de pedagogs.
El projecte parteix de la idea que tothom és competent per a la reflexió crítica (individual i en equip) i responsable del procés d’aprenentatge. La societat ha canviat i l’educació no se’n pot mantenir al marge, cal fomentar el diàleg entre diferències i treballar cap al canvi social progressiu, defensant polítiques basades en la justícia social. És en aquest context on entren en acció les comunitats d’aprenentatge crític, que són grups de treball col·laboratiu, orientats al diàleg i al qüestionament.
La creació d’aquests espais per al diàleg s’ha fet a través de vuit eines d’aprenentatge: valorant els educadors infantils i les seves qualitats, ajustant els objectius personals d’aquests educadors als seus objectius professionals, reflexionant sobre el fet de pensar, de dir i de fer, fomentant el pensament contextual, la cooperació amb professionals crítics, promovent un compromís dins la comunitat d’aprenentatge, documentant tot el procés a través de la creació de quaderns d’aprenentatge i valorant la reflexió crítica.
En aquest marc, cal qüestionar-se com és la relació amb els pares dels nens, no només amb aquells que ens resulten més propers i amb els que ens resulta més fàcil comunicar-nos, sinó també amb aquells que no encaixen amb el nostre perfil de pare ideal o que ens resulten més llunyans culturalment. També cal repensar la nostra relació amb els propis companys per tal de poder valorar-ne les qualitats personals i professionals.
De tot aquest treball en resulten alguns canvis en els centres d’Educació Infantil: més entusiasme, seguretat i energia, més cooperació amb professionals col·laboradors crítics, una major consciència del context social i de la diversitat de cultures i valors, l’inici de la reflexió crítica, el reconeixement de competències i el foment de l’aprenentatge en equip.
Hi ha, però, una sèrie de factors clau que són necessaris per tal de poder començar a aplicar aquesta metodologia: diferenciar les reunions ordinàries de les que estan orientades a l’aprenentatge a través de la reflexió crítica, coordinar els rols i les expectatives entre els professionals, els equips de gestió i els pedagogs, promoure el recolzament entre professionals per tal que aquests esdevinguin agents actius del canvi així com les competències orientades al canvi social (reflexió crítica, compromís per actuar tant amb els infants com amb els adults i passió per la defensa de les polítiques basades en la justícia social). En aquesta línia, també és necessari que es prengui consciència dels canvis en els centres escolars i que els professionals estiguin preparats per a treballar en situacions complexes.
Els reptes de futur d’aquest projecte són bàsicament la manca de temps (element necessari per tal de poder millorar la qualitat de l’ensenyament) i la reivindicació del lloc que ocupa la reflexió critica (que actualment es considera infravalorada).
.
Descripció de les estratègies comunicatives de la conferència
Pel que fa al contingut, es notava que la conferenciant coneixia molt bé el projecte del que parlava. Tant, però, que això feia que sovint perdés el fil amb detalls que no ajudaven a comprendre el global del discurs, perquè per un oïdor inexpert en el tema no eren més que detalls inconnexos.
Sí que va exposar a la introducció les idees principals del projecte, però aquestes es van anar desdibuixant perquè no va acabar parlant d’allò que havia anunciat. També va utilitzar alguns exemples, que van aportar una mica de color a la conferència, però a la ronda de precs i preguntes se li van demanar exemples de fets concrets i no va saber improvisar. Des del meu punt de vista, la conferència va quedar una mica coixa pel que fa a contingut, en gran part per la manca d’un bon guió.
En termes de llenguatge corporal, va ser d’agrair que no s’estigués tota l’estona asseguda a la taula sinó que s’aproximés al públic. La seva posició respecte a l’audiència era correcta, tot i que cap al final de la conferència es va col·locar a la banda esquerra de la pantalla i ja no se’n va moure. El fet que no parés de jugar amb les ulleres denotava un punt de nerviosisme i la repetició de certes paraules o l’intent de traduir algunes expressions feien un pèl feixuc el seguiment de l’explicació.
Pel que fa a la veu, utilitzava un to dolç i clar, però potser li faltava un xic de potència per una sala tan gran. La seva velocitat era correcta, així com l’ús de les pauses, els silencis i l’entonació en general.
Els elements de l’entorn va perjudicar en alguns moments la conferència: alguns sorolls com el de la ventilació, el rum-rum constant d’alguns alumnes, les interferències del micròfon o una il·luminació no del tot adequada. Però des del meu punt de vista el que més va contribuir a què molts de nosaltres ens perdéssim o no arribéssim on pretenia la conferenciant va ser el mal ús que es va fer del suport audiovisual que duia. La presentació en anglès, la conferència en castellà i els nostres caps traduint el que llegien del Power Point en català van fer que perdés el fil en molts moments. Les transparències anunciaven temes dels que no es va parlar o en els que no es va aprofundir, es repetien termes com “aprenentatge crític” o “reflexió crítica” en excés i en molts moments m’adonava que la conferenciant llegia directament les diapositives. Les imatges del Power Point no aportaven gran cosa i a les transparències hi havia massa lletra.
Per últim, pel que fa a les estratègies per captar el públic, no va saber fer bon ús de les experiències personals que de ben segur deu tenir i que haurien ajudat a clarificar el missatge. Tot i que la seva actitud era positiva i entusiasta amb el projecte, no va saber improvisar en cap moment i les transparències van encorsetar un discurs al que li mancava naturalitat i improvisació.
Entradas
