Pràctica BLOCOSFERA

El nostre grup va decidir crear un bloc conjunt sobre l'ús de les TIC i les TAC a les aules. Sota un usuari genèric, però signant les entrades, hem anat penjant-hi notícies, enllaços a temes interessants sobre TIC/TAC que hem anat trobant per la web 2.0.

.

A partir d'aquí, cadascú ha anat fent comentaris des del seu propi usuari de google, aportant opinions, informació complementària i, de vegades, creant debat sobre algun tema concret. En paral·lel, en el meu cas, també he anat fent comentaris en blocs que tractaven temes relacionats.

Les meves aportacions han estat la creació del blogroll del nostre bloc conjunt, amb enllaços a blocs que m'han semblat que tractaven el tema de les TIC/TAC de forma prou desenvolupada. A tall d'exemple, citaria el bloc d'en Jordi Adell, el d'en Jordi Vivancos, TIC->TAC, el bloc La mirada pedagógica, d'en Boris Mir o el d'en Celestino Arteta, Educación Tecnológica.

.

Pel que fa a les entrades del bloc, vaig realitzar l'entrada sobre e-Learning, on se citava una entrada del bloc d'en Jordi Vivancos sobre ePedagogia. En aquesta entrada, hi vaig deixar també un comentari que posteriorment en Jordi Vivancos va respondre.

.

Arran d'altres entrades dels meus companys i companyes, he anat coneixent blocs, webs i wikis relacionats amb la temàtica de les TIC/TAC, on també he deixat algun comentari. Per exemple, al bloc de la Karma Peiró, en resposta a una entrada titulada "Això de l'educació digital no queda clar". Després de llegir l'entrevista que li feia la pròpia Karma al secretari de Polítiques d'Educació, en Francesc Colomé, vaig pensar que hi havia algunes idees que volia compartir amb la resta d'usuaris. En aquesta línia, també vaig deixar un comentari a l'entrada del bloc col·lectiu que va fer una companya sobre aquesta entrada que la Karma va fer al seu bloc justament sobre aquest tema (sembla un laberint, però d'això es tracta la blocosfera, d'anar entrant i enllaçant, començar en un lloc i acabar ben lluny a través d'hipervincles que et van redireccionant a d'altres llocs també interessants i relacionats).

.

També a través d'una notícia que va penjar un company al bloc, vaig descobrir un wiki sobre competències digitals, i vaig deixar també un comentari a l'entrada del bloc d'en Boris Mir on es comentava la creació d'aquest wiki.

.

Al llarg d'aquest mes, també he anat fent comentaris a d'altres entrades fetes pels companys de bloc. Vaig comentar l'entrada sobre el ja comentat wiki de competències digitals, així com la del professor que va ser despedit per utilitzar el bloc com a eina d'avaluació (que va crear debat dins i fora del bloc).

D'altres aportacions a entrades del bloc col·lectiu van ser a l'entrada sobre si les tecnologies ajudaven a escriure millor, amb la que no estava del tot d'acord, bàsicament perquè no tinc tan clar que els nens i nenes, nois i noies sàpiguen distingir la manera d'escriure que requereix cada ocasió.

.

També vaig deixar un comentari a l'entrada sobre l'ús dels notebooks a les aules, tema que també es comentava a l'entrevista que la Karma Peiró li feia al secretari de Polítiques d'Educació.

.

En resum, una experiència enriquidora, que m'ha servit per tenir una idea més perfilada del que és la blocosfera, de com s'hi treballa, de què ens aporta i de què hi podem aportar. Encara que la pràctica es doni per tancada, tinc la intenció de seguir pel meu compte, a través dels blocs que he afegit al blogroll del meu bloc particular, fent comentaris a les noves entrades, recomanant notícies interessants, etc.

Pràctica amb el GIMP

El GIMP és un programa d'edició d'imatges digitals (gràfics i fotografies). És un programa lliure i gratuït, que tothom pot descarregar-se des de, per exemple, SoftCatalà.

Tot i que no incorpora tantes aplicacions com el Photoshop, permet treballar per capes, i és una eina prou potent i ràpida.

La imatge original de la qual partirem és la següent:

En primer lloc, utilitzant l'eina de retall (cutter), retallarem un fragment de la imatge i el guardarem amb un altre nom:

Una altra aplicació molt útil és la de reduir el nombre de píxels de la imatge. Amb això, aconseguim que la imatge pesi menys, és a dir, que ocupi menys espai en la memòria. D'aquesta manera podem millorar la velocitat de funcionament del bloc. El resultat és el següent:

Finalment, ens queda la tercera operació, que consistirà en eliminar un element de la imatge, utilitzant l'eina de clonar (tampó) i les de seleccionar rectangles i el·lipses, que copiarem per "dissimular" l'eliminació de l'element triat (en aquest cas, la manguera de darrere l'arbre). És recomanable acostar-nos amb l'eina de zoom per poder treballar millor. La imatge retocada queda així:

Gairebé no es nota, no?

"Aprendre a conviure també amb els potsers" (20/10/09)

“Tots som ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.” Aquesta frase del Premi Nobel de Física Albert Einstein ha estat potser una de les més repetides a la sessió d'avui a Seminari. Avui hem estat debatent sobre el llibre que acabem de llegir "Educació i vida quotidiana", d'Eulàlia Bosch i la veritat és que ha estat un dels dies més interessants de Seminari. Hem anat comentant per què havíem triat les històries, què n'extreia l'autora, què n'extrèiem nosaltres, quines anècdotes eren similars...El resultat: punts de vista diferents, de vegades més pròxims, de vegades més llunyans, però opinions a respectar, al cap i a la fi.

.

A tall d'exemple, adjunto la meva sel·lecció:

.

"LA CLASSE I LA CUINA"

L'he triat perquè m’ha transportat a les estones de cuina a casa la meva àvia, i m’ha fet recordar lliçons importantíssimes apreses entre fogons. La meva àvia paterna era una persona criada en un entorn rural, que la feia pou de saviesa de moltes idees, cançons, contes i històries si no oblidades, força desdibuixades en el món en el que vivim. Com que gairebé sempre era a la cuina perquè inventar i elaborar plats era una de les seves passions, i com que m’hi passava moltes hores perquè la canalla era la seva altra passió, sense adonar-me vaig aprendre infinitud de lliçons sobre el respecte, la diversitat, la solidaritat, l’afecte, la responsabilitat...que no cabrien ni en un llibre ni en tota una enciclopèdia. Com la nena de la història, preguntava i preguntava, i la meva àvia, responia tractant amb naturalitat i senzillesa, adaptant les respostes a la meva edat. Com a la història, aquestes lliçons apreses entre olles i cullerots són tan importants com les lliçons que s’imparteixen dins les aules, perquè donen als infants exemples i models vitals, de comportament.

.

"ELS ORÍGENS"

Aquest l'he triat perquè he viscut en la pròpia pell vàries vegades situacions similars. Aquests moments en els que l’infant, tranquil i relaxat, però amb el seu cap sense parar de treballar, et formula una pregunta que en un primer moment et descol·loca, però que quan l’analitzes encara et descol·loca més. La inèrcia dels programes educatius pot fer que de vegades no hi hagi temps per resoldre dubtes de l’estil “Què passa quan ens morim?”, “Per què el cel és blau?” o “Per què hi ha nens al món que no tenen res?”. Com la mare de la història, ens trobem en la tessitura de buscar una resposta ràpida perquè el nen no noti el dubte en la nostra veu o perdre uns segons i acabar-li donant una resposta coherent i adaptada al seu nivell de comprensió. És molt interessant la reflexió de què els nens estan molt més preparats que nosaltres per entendre que hi ha preguntes difícils de respondre o fins i tot sense resposta, però més important que la resposta que els sapiguem donar és el fet que ells se sentin escoltats i que vegin que els adults som feliços malgrat no conèixer totes les respostes.

.

"NIF"

Aquest assaig està basat en una petita anècdota sobre uns nens, el pare dels quals regentava un cinema ambulant (i que només els deixava veure les pel·lícules des de darrere la pantalla), que un bon dia s’adonaren que NIF era FIN al revés. Aquesta petita història serveix de pretext per desplegar una reflexió sobre la perspectiva del món que tenen els infants. La seva baixa estatura fa que no vegin el món com nosaltres, que es perdin alguns detalls, però que alhora vegin detalls que als adults ens passen desapercebuts. Fa una crítica a determinades actituds dels adults que, en voler-se posar a l’alçada del món dels nens, fan que aquest es converteixi en quelcom ridícul i mancat de dignitat. Aquesta diferència de perspectiva provoca també que els infants de vegades comparteixin només amb d’altres infants els seus propis temes importants, per evitar precisament aquesta condescendència per part dels més grans.

* * *

També han sortit bones reflexions de comentar l'assaig titulat "El petó", que per mi és potser la història més trista del llibre. El desconcert d’una nena en topar amb el rebuig de la seva mare (abillada per sortir) quan prova de fer-li un petó i la mare només hi veu un perill potencial pel seu maquillatge perfecte. Ha estat molt interessant el fet de tractar d'aplicar-ho a la nostra futura tasca com a mestres. El fet de no estar atents, de no saber la tractar la diversitat a l'aula, de no saber transmetre-li a l'infant que no podem estar alhora per tothom, podria fer que el nen se sentís com la nena de la història.

De l'assaig "Identitat o diferència" se n'ha extret sobretot la idea de trobar l'equilibri entre mantenir la identitat i sentir-se part d'un col·lectiu, així com el fet de la dependència (positiva) que tenim dels altres.

S'han tractat també d'altres assajos, però la idea global que es podria extreure del llibre, seria que com a mestres:

• Cal ajudar a l'infant perquè es faci preguntes, perquè sigui reflexiu, que es qüestioni les coses per ell mateix.
• Als nens cal escoltar-los perquè no ens passin per alt detalls que massa sovint passen desapercebuts.
• Deixar potsers en l'aire perquè els resolguin (o no) no és dolent, és necessari que els nens aprenguin a moure's també en la incertesa. De vegades, si som massa directes o no tenim paciència podem apagar la seva curiositat.
• Comprenem a través de l'experiència personal, però aquest és un procés que vol temps.

Misteri...història d'un text col·laboratiu

Fa uns dies se'ns va preguntar si ja havíem col·laborat en una activitat que a primer cop d'ull resultava enigmàtica. Al Suro de Gestió només la pregunta de si ja hi havíem col·laborat que ens remetia a un enllaç. En entrar-hi, hi vaig trobar un text començat, i investigant vaig anar veient que la pròpia pàgina duia un control dels canvis que s'hi anaven fent, permetent així seguir-ne perfectament l'historial. Es tractava d'un wiki.

El que va començar com un apunt, una idea per començar una mena de "novel·la col·laborativa", s'ha convertit en un text força llarg, complex i molt interessant, on pràcticament cada dia s'hi troben aportacions noves. Un pot afegir, esborrar, corregir, millorar i, com he descobert darrerament, també s'hi poden afegir hipervincles. Això ens ha permès fins i tot afegir-hi alguna imatge...

La història, fent honor al seu nom, és ben enigmàtica, i cada dia està més enrevessada. Qui sap què hi passarà demà? Tot un misteri....

Wiki per organitzar el treball de música

Per organitzar el treball de música que hem de fer entre quatre persones, ens va semblar que ens podria ajudar molt el fet de crear un wiki, ja que tots treballem pels matins i ens era pràcticament impossible de quedar vàries vegades.

Amb el wiki, vam poder avançar tasques organitzatives com triar les 10 cançons que treballaríem, penjar-ne les lletres per un company que no tenia el llibre i començar a pensar en com les "representaríem". Finalment, vam quedar un altre dia per escoltar-les tots junts, canviar alguna cançó que no ens acabava de fer el pes o fer propostes de què duríem cadascú (llistat que també vam penjar al wiki perquè tothom ho tingués sempre a mà).

Un gran descobriment, això dels wikis!

Podeu donar-hi un cop d'ull a:

http://treballtat.wikispaces.com/llistat_propostes

"The importance of being INFORMED" (06/10/09)

M'he permès la concessió de fer aquest petit joc de paraules amb l'obra d'Oscar Wilde per intentar transmetre de forma concisa el tema de la sessió de Seminari de dimarts 6 d'octubre.
Si bé és cert que en totes les professions és important reciclar-se, formar-se de forma contínua i estar ben informat de les actualitzacions i notícies pertinents, en el cas de l'Ensenyament encara és més important: estem formant persones. En aquest sentit, és clau inculcar-los des de ben petits la necessitat de ser curiosos, d'anar sempre una mica més enllà, de no conformar-se.

Des de Seminari se'ns vol crear l'hàbit saludable d'estar al corrent de l'actualitat informativa, no només dels temes relacionats amb la professió, sinó també amb temes polítics, culturals, econòmics....que de ben segur influiran en algun sentit en la nostra professió o vida diària. Per poder opinar, per poder ser crític, cal estar informat.

En una línia diferent, també hem parlat sobre els valors en els que creiem que hem de fonamentar la nostra professió en particular i la nostra vida en general. Per unanimitat, han "guanyat" la família, els amics, la integritat com a persona, la paciència, la perseverància. També s'ha destacat la importància d'anar adquirint (al llarg de la carrera i de la vida mateixa) les competències necessàries per ser uns bons mestres.

Així doncs, toca obrir bé els ulls i estar ben atent a tot el que ens envolta per anar fent aquest camí que tot just comencem...

Reflexions sobre els blocs educatius recomanats

Fa uns dies, se'ns va recomanar que visitéssim alguns blocs educatius que se'ns proposaven des del Suro de Gestió.

Després d'haver-hi navegat una mica, he mirat de relacionar-los amb el que fins ara he après del llibre de Francesc Balagué i Felipe Zayas "Usos educatius dels blocs. Recursos, orientacions i experiències per a docents" (Ed. UOC, 2007).

Pel que fa al tipus de bloc, podem distingir entre blocs pensats per ser utilitzats sobretot fora de l'aula i blocs d'aula. Dins del primer grup hi inclouríem:

1. Blocs de centre


2. Blocs destinats a seminaris /cursos de formació de TIC per a professors


3. Blocs de professors

Dins del segon grup, hi trobaríem:

1. Blocs d'aula del professor


2. Blocs de professor-alumne


3. Blocs d'aula de l'alumne (com aquest des d'on us escric)

Així doncs, com a blocs de professors (individuals) citaríem Arran de pupitre, Bitàcola deMestraTIC o De les TIC a les TAC.

Com a blocs destinats bàsicament a seminaris i cursos de formació de TIC per a professors, el bloc d'en Jordi Adell.


Com a exemples de blocs de centre, el del CEIP Pla de l'Avellà, el del CEIP Enric Grau i Fontseré de Flix o el del CEIP Llagut de Sant Pere Pescador.


Com a bloc d'aula de professor, citaria el d'Aula Oberta de l'IES Ítaca, des del que podem enllaçar als blocs d'aula d'alguns alumnes, així com a la web del propi IES Ítaca.

Pel que fa a les eines més utilitzades, destacaríem la sindicació de contigunts (RSS), present a l'Arran de pupitre, al Bitàcola deMestraTIC, al bloc de Jordi Adell, al De les TIC a les TAC, al del CEIP del Pla de l'Avellà (concretament dins de cada bloc d'aula) i al bloc del CEIP Enric Grau i Fontserè. No n'he trobat al bloc del CEIP Llagut ni al de l'Aula Oberta de l'IES Ítaca(probablement perquè la seva àrea de difusió pretén ser més concreta).

Una altra eina molt utilitzada és el blogroll o llista de blocs, present a gairebé tots els blocs recomanats.

També hem trobat que la majoria de blocs de centre ens referenciaven a blocs més específics d'aula (Infantil, Primària, etc.) amb continguts menys genèrics i més dirigits als pares i mares dels nens (material necessari, informació sobre colònies i excursions, fotografies de les sortides...).

En alguns dels blocs de centre, també hi he trobat podcàstings o arxius d'àudio/vídeo per tal que els pares i mares poguessin descarregar-se des de casa les cançons que els seus fills treballen a l'escola. En la mateixa línia i també en els blocs d'aula que trobem dins dels blocs de centre, hi he trobat penjades presentacions, amb imatges dels alumnes realitzant diferents activitats.

Citaria, com un aspecte molt interessant de la interacció alumne-professor, certes recomanacions i correcions del/la mestre/a en els blocs d'aula dels alumnes de l'IES Ítaca.

En aquest sentit, afegiria que a classe vam estar debatent sobre si és necessari corregir o no les intervencions dels alumnes (en forma de comentaris, p.e.) que trobem en els blocs de centre i/o d'aula, així com el llenguatge idoni que s'hauria de recomanar per a treballar-hi (abreviacions, emoticons, etc.). En alguns blocs de centre, el que s'ha decidit (amb bon criteri, al meu entendre) és corregir les intervencions de la canalla a partir de Primària. S'ha considerat que en el cas dels alumnes d'Educació Infantil el mèrit didàctic està en la pròpia intervenció.

Plou...plou? Una audició original

Us convido a gaudir d'una audició una mica especial. És una coral eslovena anomenada Perpetuum Jazzile que ofereix temes de jazz i música popular, però que aquesta vegada ens sorprèn amb un tema molt original (gairebé màgic si tanquem els ulls). No dono més pistes, només dir-vos que...la unió fa la força!

Algunes notes sobre navegadors i cercadors (apunts 28/09)

Sobre el treball de grup, afegir que:

• La nota dependrà de si s'ha practicat bé la blocosfera o no. És a dir, que la feina feta sigui col·laborativa amb la resta d'usuaris que publiquen en relació amb el tema del treball.


• Així mateix, es valoraran les relacions entre el propi bloc (en el cas que se n'hagi creat un) i la resta de blocs relacionats (cites, comentaris, aportacions, etc.).


• Finalment, cadascú haurà de realitzar una entrada en el seu bloc personal resum (títol + explicació de l'experiència).

Altres tasques pendents d'aquesta setmana són:

1. Llegir l'entrada sobre wikis al bloc de l'assignatura.


2. Llegir l'entrada sobre els principis bàsics de la gestió de la informació que també es troba al bloc de l'assignatura.

Sobre aquesta darrera entrada, de les operacions bàsiques que s'enumeren, aprofundirem en la de CERCAR:

A part del navegador conegut per la majoria de nosaltres, l'Internet Explorer, també disposem del Firefox. Mentre que en el cas del primer estaríem parlant de software propietari (de pagament), el Firefox és un software lliure creat per comunitats d'usuaris.

FIREFOX

Com a eines molt útils d'aquest navegador tindríem:

1. Diccionaris (eines -> complements -> Diccionari català)


2. RSS (eines -> complements -> Canals, notícies i blogs)


3. FoxTab (eines -> complements -> FoxTab; serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una mateixa pantalla)

GOOGLE

És un cercador que indexa tot el que troba dins el World Wide Web. Google de per sí no emmagatzema pàgines web sinó que ens redirecciona a pàgines web que contenen els paràmetres que busco.

Alguns consells útils per aprofitar al màxim les opcions d'aquest cercador són:

1. Triar bé l'idioma -> Potser de vegades trobarem més informació en anglès que en català o en castellà.


2. Afegir paraules que complementin la nostra cerca.


3. Utilitzar les cometes ("....") si m'interessa que el cercador em busqui aquell conjunt de paraules de forma literal.


4. Fer servir l'apartat d'Opcions per afinar la cerca. Exm: seleccionar el tamany, el tipus o el color en el cas que estigui buscant imatges.


5. Utilitzar l'apartat de Cerca avançada per posar més restriccions a la meva cerca i guanyar temps.


6. Fer ús del traductor de Google, que no només serveix per traduir un fragment de text sinó que a més ens permet traduir webs senceres (Eines -> selecciono el català, p.e. -> l'arrossego fins a la barra de l'explorador del Firefox). A partir d'aquest moment, només haig de clicar en aquesta opció per traduir la pàgina que estigui visitant en aquell moment al català.

Cas pràctic: Per on començaríem a buscar revistes educatives?

Algunes possibilitats serien XTEC, gencat, la web del Ministeri d'Educació o la web de la biblioteca de Blanquerna.

Alguns dels avantatges de buscar aquesta informació a la web de la biblioteca de Blanquerna en comptes de buscar-la directament al Google són que algú ha filtrat prèviament la informació i que en el cas que volguéssim consultar la revista original probablement la trobem a la biblioteca. És a dir, que estaríem trobant informació de qualitat, que es tracta d'un criteri de selecció molt important juntament amb la fiabilitat i l'adequació.

Un tema bàsic quan es busquen continguts al World Wide Web és el tema dels DRETS D'AUTOR. Si cerquem, p.e., imatges al Google, és probable que aquestes tinguin drets d'autor. No obstant, la sensació d'"estar robant" és menor quan la informació es troba en format digital perquè:

• És un delicte que solem fer en la intimitat.


• La informació és més fàcil de copiar (de fet, no existeix diferència entre còpia i original).

Hi ha diverses opcions per tal de respectar l'autoria dels continguts:

a) Citar l'autor.

b) Cercar la informació en una web especialitzada o en una web sobre fotografia (p.e.) i pagar per obtenir aquesta informació.

c) Si el text que es vol citar és curt, fer-ho entre cometes ("...") o treballar-ne la informació si és extens.

d) Enganxar directament el link a través d'un hipervincle (ja sigui hipertext o hipermèdia).

AVÍS: A l'assignatura, no citar la font d'informació és motiu de suspens directe.

Exm: Una possible font d'imatges que a més permet pujar directament l'enllaç i que identifica perfectament l'autor dels continguts és Flickr (portal per compartir fotografies).

Si, a més, la fotografia l'hem feta nosaltres, també ens estalviem possibles problemes de fiabilitat. Sinó, una bona opció seria extreure-la de fonts fiables.

Una altra eina molt útil dels cercadors són els apartats d'Historial i Preferits. L'Historial emmagatzema les darrers pàgines que hem visitat; l'apartat de Preferits les que nosaltres hem volgut guardar. El problema és que tota aquesta informació queda registrada a l'ordinador que estem fent servir en aquell moment. Si volem tenir aquesta informació sempre disponible tenim diverses solucions:

• Afegir-les a l'iGoogle.


• Desar-les al nostre bloc personal.


• Utilitzar els anomenats marcadors socials (webs que serveixen per emmagatzemar, valorar i compartir les webs que anem visitant). Això ens permet conèixer "de què es parla" actualment al World Wide Web.

Exm: http://meneame.net/

http://delicious.com/

En el cas d'aquest darrer marcador social, p.e., un pot obrir-se un compte i personalitzar-se el perfil afegint-hi les eines del Firefox. Un cop un s'hi ha creat un perfil públic, ja pot comentar i etiquetar tot allò que trobi interessant mentre navega.

Tasca pel proper dia: Donar-se d'alta a delicious.com, crear-se un perfil i, si es troba alguna web on hi aparegui la icona de delicious, afegir-la.

Interactivitat

Els ordinadors, que van començar essent màquines per a fer càlculs, gràcies als avenços tecnològics que n'han millorat la qualitat de les imatges, del so i de la informació en general, han esdevingut poc a poc màquines per a comunicar-nos.

Ara bé, podria dir-se que l'autèntica revolució en la manera d'organitzar la informació han estat els conceptes d'hipertext i hipermèdia. El primer fa referència a un nou model d'informació relacionada: la informació es troba en llocs diferents i s'hi accedeix de forma automàtica, si es vol, a través dels nusos (punts de connexió). Quan a més de text, s’accedeix a imatges, animacions o sons, es parla d’hipermèdia. Aquesta manera d’organitzar la informació és assimilable al funcionament del nostre cervell: es treballa per associació d’idees.

Aquests nusos s’uneixen entre sí a través d’enllaços, creant una àmplia xarxa que alhora pot connectar-se amb d’altres xarxes. Aquesta és una de les gran qualitats de la interactivitat i una de les que han aprofitat els videojocs per a convertir-se en entreteniment de gran consum. Els sons, la participació, l’acció, les imatges i el moviment, han estat les altres. Les millores en les interfícies (teclat, ratolí, webcams, altaveus...) ha permès mica en mica que la comunicació fos cada vegada més bidireccional, permetent així una major participació de l’usuari, no només en el cas dels videojocs sinó en la interactivitat en general.